More (1969): El paradís i l’abisme
Recuperem un document visual imprescindible: More (1969), l’òpera prima de Barbet Schroeder. El film va ser el primer a fixar en l’imaginari psicodèlic d’Eivissa una mirada que anava més enllà del postalisme, on la llum mediterrània captada per Néstor Almendros contrasta amb una trama que explora la cara fosca de la utopia. Més que una crònica social, la pel·lícula bascula sobre una metàfora autodestructiva que s’avança als conflictes que marcarien el final dels setanta.
A peu de rodatge a les Pitiüses hi trobem la participació de Carles Duran, qui va exercir tasques tècniques en l’equip de fotografia i càmera. La seva presència aporta el lligam professional amb l’Escola de Barcelona en una producció internacional que va comptar, a més, amb una de les feines atmosfèriques més celebrades de Pink Floyd.
Us convidem a redescobrir More —o a veure-la per primer cop—
-
Enllaços i cartografia documental
-
[Arxiu LWSN] Cinema i Contracultura
-
[Discografia] L’àlbum ‘More’ de Pink Floyd
-
[Personatges] Filmoteca de Catalunya – Carles Duran.
-
[Context] Eivissa, la crida a la llibertat.
-
