Per Canti Casanovas
“We are stardust, we are golden,
And we’ve got to get ourselves back to the garden.”
Joni Mitchell
El documental Woodstock (1970): L’emblema de la contracultura.
Woodstock: 3 dies d’amor i música és el documental dirigit per Michael Wadleigh i estrenat el 1970 que recull el que probablement és el festival de música més emblemàtic de la contracultura nord-americana. Filmada a Bethel, a l’estat de Nova York, la pel·lícula documenta les actuacions musicals i l’ambient d’aquells tres dies d’agost de 1969. La versió que es pot consultar actualment a Internet Archive està en llengua anglesa i es presenta dividida en tres parts.
Fins ara, a La Web Sense Nom, amb la mirada centrada principalment en la contracultura desenvolupada a casa nostra, no havíem dedicat cap espai específic a Woodstock. Tanmateix, la rellevància històrica, cultural i simbòlica del festival fa difícil continuar ignorant-lo. En aquest sentit, l’accés al documental —sense subtítols en català ni en castellà— obliga l’espectador a comprendre l’anglès o a cercar alternatives com el lloguer del DVD o l’accés a plataformes comercials. Des de la web, simplement en facilitem l’accés a través de la còpia disponible a Internet Archive.
Context i filmació del documental Woodstock a la granja de Max Yasgur.
L’any 1969, els Estats Units vivien un moment de forta tensió social i política. La guerra del Vietnam seguia activa, i els assassinats de Martin Luther King i Robert Kennedy havien sacsejat profundament el país. Una part significativa de la joventut nord-americana buscava maneres d’evitar la mobilització militar: alguns desertaven, d’altres s’integraven en comunitats alternatives, i un altre sector canalitzava el rebuig a la guerra mitjançant la música i la cultura. En aquest context va néixer el festival de Woodstock, impulsat per Michael Lang i John Roberts, que finalment es va celebrar a la granja de Max Yasgur. Organitzat sota el paraigua de Woodstock Ventures, el festival va superar totes les previsions: dels aproximadament 150.000 assistents esperats es va passar a més de 400.000 persones. Davant la impossibilitat de controlar l’accés, l’organització va optar per obrir les portes i convertir l’esdeveniment en gratuït.
Michael Wadleigh va documentar el festival amb un equip que, amb el temps, també va esdevenir rellevant dins la història del cinema. Al muntatge hi van participar Thelma Schoonmaker i Martin Scorsese, que van apostar per una estructura narrativa basada en múltiples punts de vista i en l’ús del split screen, una solució formal que reforça la sensació d’immersió en l’experiència col·lectiva. El documental va rebre l’Oscar a la millor pel·lícula documental el 1971 i una nominació al millor muntatge.
Més enllà dels premis, Woodstock: 3 dies d’amor i música ofereix una radiografia d’un moment de deserció col·lectiva i de rebuig a la guerra. El film recull actuacions que han quedat fixades a l’imaginari cultural: Country Joe & the Fish i la seva sàtira antibel·licista “I-Feel-Like-I’m-Fixin’-to-Die Rag”; Joan Baez, embarassada, cantant mentre el seu marit és empresonat per insubmissió; Richie Havens obrint el festival amb un “Freedom” improvisat; Jimi Hendrix reinterpretant l’himne nord-americà amb una guitarra carregada de distorsió; o Crosby, Stills, Nash & Young posant veu a les contradiccions, pors i esperances d’una generació.
Amb el pas del temps, Woodstock també ha estat objecte de lectures crítiques i de revisions interessades. És cert que Warner Bros va obtenir importants beneficis econòmics amb la distribució del documental, però això no invalida el seu valor com a document històric. En l’actualitat, els Estats Units continuen profundament polaritzats, i els debats sobre guerra, drets civils i llibertats individuals segueixen més oberts que mai. En aquest context, Woodstock reapareix sovint com a referent, tant per ser reivindicat com per ser qüestionat.
Accés al documental original ‘Woodstock: 3 dies d’amor i música’ (1970) a través de l’arxiu d’Internet Archive. Desplaça el cursor per veure la segona i la tercera part del film.
Crònica visual: L’estètica del documental de Michael Wadleigh
Selecció d’instants que capturen l’atmosfera i el pols humà durant els tres dies de música a la granja de Max Yasgur, reflectint l’estètica de l’obra original de Michael Wadleigh
