El documental Construint Llibertat, estrenat el 2012 al Canal 33 i dirigit per Roger Roca, explica la història de Can Fullà, un edifici que es va convertir en un autèntic refugi per a joves amb ganes de viure diferent. A finals dels anys 60, en plena dictadura franquista, aquest bloc d’habitatges del Guinardó va acabar sent un espai de llibertat on es van reunir artistes, músics, cineastes i escriptors amb ganes de trencar amb la mentalitat de l’època.
Tot va començar quan Ferran Fullà, després de passar per la presó per la seva militància antifranquista, va impulsar la construcció de l’edifici amb l’ajuda d’Anna Briongos i els arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. El resultat va ser un projecte innovador que, en comptes d’atreure la classe mitjana a qui anava destinat, va acabar sent la llar d’una colla de joves inconformistes i creatius.
Entre els veïns de Can Fullà hi havia personatges com Víctor Jou, fundador de la sala Zeleste; el cineasta Francesc Bellmunt; la poetessa Marta Pessarrodona; el dibuixant Vallés; Pau Malvido, cronista de la contracultura; i fins i tot Joan Brossa, que, tot i ser d’una altra generació, encaixava perfectament amb l’ambient. També hi vivien alguns dels impulsors de Canet Rock i de les revistes Star, que van sacsejar l’escena cultural de l’època.
Allà dins, la vida era tot el contrari del que dictava el franquisme. Viatjaven, exploraven noves formes de convivència, experimentaven amb substàncies psiquedèliques i practicaven l’amor lliure en una societat que els veia com uns extravagants. A Can Fullà, la dictadura semblava no existir. Era un microcosmos de creativitat i llibertat enmig d’una Barcelona encara marcada per la repressió, un espai clau en el canvi cultural que va arribar amb la decadència de la dictadura.
Clica sobre la foto per veure el documental a TV3
Està clar que als politics catalans sempre han mantingut en la foscor el periode 73 al 78 senzillament perque no varen pintar res, i aixó encara els deu molestar perque passen de puntetes sobre aquest periode prodigiós en que alguns ens varem iniciar en un camí de llibertat entre un Franco moribund i l’arribada dels nous pares de la patria.
Era com viure en el futur, estar escoltant a Walter Carlos i el seu Mini Moog en una habitació ben equipada, sobre uns enormes coixins de color blanc.