És aquesta una petita entrada a La Web Sense Nom en memòria de Pep Laguarda, que ens ha deixat el 3 d’agost del 2018. (fotografia Wikipedia)
Brossa D’Ahir – un disc cabdal de la psiquedèlia contracultural folk i mediterrània
Un disc de ressonàncies camperoles que ballen en les festes de nits de lluna plena, enregistrat a l’estudi observatori astronòmic Banana Moon de Daevid Allen a Deià, Mallorca, el 1977 en col·laboració Tapineria i Pau Riba, publicat per la discogràfica Ocre.
Les cançons del disc
1- Alceu-Vos, Xe, Que Ja És De Dia / Sènt
2- Cims I Abismes
3- Caseta De Plater
4- Una Paüra
5- Milanta Anys-Llum Blues
6- Balada De L’Angel Bru
Enllaços externs relacionats
Pep Laguarda a Wikipedia
Brossa d’ahir a Wikipedia
Lletres a Viasona
“L’article d’ Àlex Millan Els dos testaments de Pep Laguarda publicat a El Temps el 10 agost 2018 explica l’enregistrament del disc.”:https://www.eltemps.cat/article/4824/els-dos-testaments-de-pep-laguarda
Això metex. Fanés. Una gran enrotllada. Músiques sencilles, sense desplegament de vituosismes però que trensmet bon rotllo i alegria.
Que màgica aquesta portada. Penso que defineix molt bé l’esperit dels setanta. Si no m’erro el disc esta gravat a Deià i l’alè de la música es ben bé un trip dels més agradables. Gran disc, etern. Gran Pep Laguarda. Bon viatge.