Les Amigues i amics que ja no hi són (i les que encara ens fan costat)
Durant anys, a La Web Sense Nom, vam obrir finestres per recordar les persones que ens deixaven. Ho fèiem perquè ens dolia, perquè volíem deixar constància que havien existit, que ens havien estimat, que havien cantat, escrit, compartit algun tros de camí amb nosaltres.
Amigues i amics, companyes i companys, poetes i musses, músics i cantants, editores, bruixes, alquimistes, llibertàries i visionaris, venedors d’enciclopèdies… Totes i tots van formar part d’un món que intentava ser i que, d’alguna manera, ÉS.
La generació que ara té entre 65 i 80 anys ha viscut prou per veure marxar moltes persones estimades. Potser masses. Però el que més ens pesa no és com van morir, sinó com van viure: intensament i lliures.
Van desafiar la norma, van estimar sense demanar permís, van encendre llums. Encara parlem i somniem amb elles, amb ells, amb tothom qui ja no hi és però no se n’ha anat del tot. La vella agenda encara és a la caixa del rebedor, però no volem seguir fent de notaris. No volem reproduir aquí centenars de pàgines necrològiques.
Per això ara obrim un fil únic, viu i obert dedicat a les amigues i amics que van marxar. Un espai per recordar no el final, sinó el pas: quan ballaven descalces en un camp, quan compartien una cançó, una aquarel·la, una revista. Per tot allò que van fer per fer-nos el món més càlid.
A La Web Sense Nom celebrem les vides viscudes amb consciència. Celebrem les persones que ens han acompanyat, siguin com siguin, s’identifiquin com s’identifiquin. Aquest espai serà laic, llibertari i obert a la memòria.
Gràcies, amigues i amics. Pel que vau ser. Pel que encara sou dins nostre.
Qui vulgui expressar el seu record, el seu amor o el seu dol, serà benvingut. Aquest espai és lliure, de totes, de tots i de tothom i que cada una foti el que vulgui.
Canti Casanovas
