El poeta Paco Fanés ens ha enviat aquestes fotos dels primers anys del Rotllo.
Veient-les he pensat que l’autèntica riquesa del rotllo estava en les hores compartides, assegut escoltant una guitarra i una flauta, parlant. Poc a poc el Rotllo es convertia en una contracultura molt abans que coneguéssim el significat de la paraula. El rotllo creixia sota el cel negre del franquisme i als marges de les visions reductives de la cultureta. Sobre un pòsit d’anarquisme individualista i vells inconformismes autòctons, de necessitat imperant de alliberament sexual, de naturisme de Cura del Ajo del Professor Capo i de les capacitats visionàries d’un Llum de la Selva. Era com l’herba que torna a créixer després d’anys i anys de ser tallada.

A l’email que ens ha enviat el poeta ressalta la importància del record i diu: “El temps fa més ampla la memòria, apareixen nous matisos i altres dimensions desconegudes dels primers instants dels fets.”

Gràcies Paco
Canti

» Article anterior:

» Següent:

Articles relacionats:

, , , , ,