Fil roig

L’artista Sebastià Roure, nascut el 1947 al Vehinat de Salt, ha fet un canvi més* l’agost de 2006 a Caldes de Montbui i la seva energia ens acompanya materialitzada en els seus quadros, els seus poemes i la seva amistat.

La seva pintura brolla del cor, generosa i senzilla, amb Van Gogh i Joan Miró com a mestres. Les exposicions de les seves obres (Diamant, Bar Fúria, Mi Bar, Buddha Bar, Heliogàbal, Albrícias, A.L.A.) són un aconteixement i una celebració de l’amistat dels amics i amigues que sempre arriben.

La veu d’en Roure s’escolta directament en recitals poètics i concerts, en solitari o acompanyada per la música dels amics.** Existeixen algunes gravacions i filmacions d’aquests recitals. També s’escolta enregistrada als discos Acústica càustica, Eder Mundua i Schwarzloch dels Graves. Roure inspira el disc col·lectiu Recordem Salvador Puig Antich (Roure & The Bad Friends, Le Fou, Casual, Entartete Kunst, Graves, Sé7ge, 2004).

El llibre Europe Change Bad (2001) recull els seus poemaris Pintura i paraula, Fem fems i Vuit poemes. És un llibre d’amistat i lluita.

Text del pit-roig (2002) agrupa un conjunt de notes escrites amb lentitud d’aprenent en les seves estades a Canet d’Adri; natura i pensament es fonen en bellesa revolucionària.

Les fotografies d’Arturo Xalabarder, Albert Pijuan i Andreu Adrover ens transporten a diferents instants de la vida de Sebastià Roure. La seva aventura diària, plena de color i paraula, ens transmet el fil roig*** de la revolució –allà on sigui i amb el Che Guevara al capdavant–, amb humor, profunditat, pobresa i veritat. Segueix ple d’idees fins al moment del canvi: vol caminar de poble en poble seguint el riu Ter. Vol gravar un altre disc amb poemes. Vol pintar, llegir i escriure. Ens deixa a tots els seus set Dibuixos de Caldes.

Marc Valls

• [...] La mort és purament un canvi més. De Joan Vinyoli!, deia el Roure en acabar de recitar Vindrà la mort.

• Enric Casasses: Ha viscut Sebastià Roure, m’entens? i Ha viscut Sebastià Roure, escrits publicats als setmanaris d’informació Directa i l’independent de Gràcia (2006).

• Gerard Horta: De la mística a les barricades, Edicions Proa (2001).