Leo Segura
Leo Segura

Leo Segura està delicat de salut i es troba convalescent a casa seva.
Vaig conèixer el Leo (li dèiem Leo per lo del signe zodiacal) durant aquelles tardes dels primers 70 a la ruta del rotllo que fèiem entre el bar London i la plaça del Rei. Durant molts anys l’havia perdut de vista, però farà cosa d’un any vaig saber d’ell per la Lina Giralt, que em va portar a casa seva. Li vaig preguntar si volia publicar algun dels seus poemes o escriure alguna cosa per “la web sense nom”, em va mirar amb cara de –quina feina m’estàs donant- i es va aixecar lentament del sofà, va buscar en un vell armari entre revistes, llibres i discos i va treure una caixa de fotografies. Les vam mirar, vam parlar de tota aquella gent i desprès me’n va deixar unes quantes per passar-les per l’scaner i vam seguir parlant de música que és el seu tema preferit.
N’he triat les dues que hi ha a la capçalera d’aquest article.
Canti
Leo Segura i Albert Subirats 1987
Leo Segura amb Albert Subirats a l’‘àtic del carrer Princesa

Sembla, que el meu vell amic Leo Segura encara belluga – i per molts anys-. Per cert, heu de saber companys i seguidors dels setantes contraculturals que en Leo, un dels grans coneixedors de l’obra de Boris Vian, era en aquells dies l‘únic de la basca poètica del London bar que en el seu D.N.I en l’apartat Profesión posava POETA. La cara dels pasmas – poca conya amb els grisos – quan li demanaven el carnet, que era sovint, era aixó, un poema.

Docs bé, en Leo i un servidor l’any 1975 – dos mesos abans del viaje a ninguna parte del Caudillo – publiquem un recull de poemes doble, o sigui la meitat del llibre escrit pel Leo amb il·lustracions de Jaume Fontanet i de M.C.Escher i l’altre meitat amb poemes meus i dibuixos d’en José Dalmau (donde estás Jose ?) Al mig, partint el llibre, una pàgina vermella i una negre.

Aquest llibre el distribuíem in person per les llibreries, els caps de setmana i als esdeveniments multitudinaris posàvem una mena de paradeta a terra amb els llibres damunt d’una manta. No recordo el preu

Com diria Houellebecq. No treballeu mai, escriure poemes no es un treball, es una càrrega.
Salut Leo!
Paco Fanés

TRANSPARENCIAS-JOCS DE CARRER Leo Segura, Jaume Fontanet, José Dalmau, Paco Fanés
Reprduccions del llibre doble de poemes que en Leo Segura i jo varem publicar el 1975

» Article anterior:

» Següent: