5 comentaris

1. Gero

   21 de juny 2009, 10:50 AM

   1

   He llegit aquest llibre en un cap de setmana i m’ha semblat força interessant. Felicito a l’autor per haver dedicat vuit anys a investigar sobre el fenomen de la anomenada musica laietana i especialment sobre el Zeleste i el felicito doblement per haver-ho fet d’orella.

   Tots sabem que es una vergonya publica que cap institució (ni Ajuntament ni Greneralitat) es fes càrrec del llegat del Zeleste. El que no sabíem es que tot aquest material va anar a parar a mans d’un drapaire que va recollir cinc capses amb mes de 1000 gravacions, posters i demés material documental DEL FONS D’UN CONTENIDOR de Poblenou!

   La cosa està clara, mentre Madrid es feia seva i cuidava la “movida madrileña” a Catalunya es manté en l’oblit mes vergonyos una de les etapes musicals mes creatives que ha tingut mai.

   La questió es, perque?

   Gero

2. Gero

   21 de juny 2009, 10:59 AM

   2

   Per cert una puntualització:

   El grup anglès Family va ser el cap del cartell del Festival de Granollers de 1971 (no apareix al llibre).

   Després d’algunes hores de retard degut a problemes amb l’avió, la banda de Roger Chapman va tancar apoteòsicament el festival.

3. pfanes

   21 de juny 2009, 01:33 PM

   3

   Hem vaig passar mitja vida nocturna del 1973 al 1978 aprox, al Zeleste
   Concretament des del maig del setanta tres ( inauguració ) fins …
   Molta música increible, alcohol, amics, amor…
   i les tremendes xerrades filisòfiques que ens han fet tant “savis”.

   -Perdó, potser m’hi tornat a equivocar i aquesta secció no més es per el tema de la mùsica del Zeleste

   Però mira per on, quasi recordo més els bokates de truita francesa del
   RODRI, el bar al costat del Zeleste

4. Canti

   22 de juny 2009, 04:38 PM

   4

   Hostia Fanes, el bocata amb la truita, preparat per la dona del Rodri (com es deia? sempre duia un pentinat de permanent molt cursi) era el meu sopar de cada dia. I alguna noia movent el culet al la màquina del millon, (avui pimball). Potser a les 10, les 11 de la nit. I després travessar la cortina, i els cambrers i la Cristina que eren l’ànima de Zeleste. I sempre Benjamins i més Benjamis fins que no cabien a la taula i ja passàvem a coses més potents… …i els lavabos? Uf, calla, calla…

5. jordi t

   23 de juny 2009, 03:49 AM

   5

   Si, Zeleste, of course. Pero no oblidem el London. Zeleste va portar la musica local i les drogues fortes. El London, anys avans, va aportar idees i poesia (“La Muerte de Narciso” entre altres coses). Per musica acababem anan, al canto, als “Enfants Terribles” i ballant clasics del rock com “Satisfaction” entre prostitutes, macarras, hippies transpirenaics, navajeros, i algun pasma difresat. Era tot molt local, menys la musica.