Publicat dins: Articles - 23/05/2008
Entrada en construcció des de maig del 2008. Ampliada i corregida en base a les aportacions i comentaris. S’han consultat diversos diccionaris, entre els quals ha estat particularment important el Dicconario de Argot Español de Victor León, Alianza Editorial, Madrid, 1980. Agrairem qualsevol col·laboració o correcció. Podeu deixar un comentari a peu de pàgina o dirigir-vos a la secció contacta de la web sense nom
Els enllaços d’aquest article porten a Wikipedia
àcid LSD
ala de mosca Cocaïna en forma de cristalls brillants que recorden les ales d’una mosca.
afgano Haixixs que precedeix de l’Afganistan.
al·lucine Sorpresa davant el que sembla un miratge
al·lucinant Impressionant, sorprenent, increïble
al·lucinat Sorprès, esbalaït, impressionat
amfeta Amfetamina,
Agent adrenèrgic sintètic, potent estimulant del sistema nerviós central
amuermat Amb muermo
apalancar Amagat. // Acomodar-se en algun lloc còmode i no sortir.
apalancat Cosa amagada. // Persona acomodada a casa o altre lloc.
arsenal Caixeta amb totes les substàncies necessàries per la subsistència diària: un pedreta de hax, unes Perduretas de codeïna , uns Rohipnols… Sempre guardada en “palanca”.
axantar Callar // Intimidar, acovardir. // axantar la muy v. muy
bacilar Vacil·lar
baixada Última fase del viatge que produeix una droga psiquedèlica.
baixar al moro Anar a Ketama a buscar xocolata, haixixs.
baranda Xulo
basca Gentada. // Colla.
bàlsam i adj. balsàmic Substància que tranquil·litza // Ambient tranquil // Persona tranquil·la i gens espitosa la presencia de la qual resulta balsàmica.
basuco Pasta base de cocaïna.
barrila donar la barrila Fer-se pesat.
bíblia Llibret de paper de fumar.
Biodramina D Pastilles per evitar el mareig durant els viatges que incorporaven amfetamina en la seva composició en la seva versió D (diürna). De venda sense recepte a les farmàcies durant els 60 i 70. La dosis per aconseguir un bon col·locon oscil·lava entre 4 i 8 pastilles. La ressaca era considerable.
biruji Fred intens; vent gelat.
bisni v. bussines
bitxo Dosis de LSD
black nepal Haixixs negre del Nepal
blanca Heroïna elaborada, normalment de Tailàndia, també cocaïna palometa
brown shugar Heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollings Stones.
bofia Policia.
bola sortir en bola, sortir del talego, de la presó.
bolinga Immoderat bevedor de begudes alcohòliques
boqui també boqueres Funcionari de presons
buga Automòbil
bujarra també bujarron Homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
burro v.heroïna.
bussines fer bussines de l’anglès. Comprar i vendre substàncies per col·locar se, dedicar-se als bussines Viure de trafiques.
bustaca Bustaid, marca d’amfetamines de ús molt comú a l’època per aprimar-se. Durant els 60 es venien a les farmàcies sense recepte. Un famosa cuña publicitaria recordava a les radios Bustait para adelgazar…
butron, metode del butron Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
calada també calafrú Aspiració del fum de la substància que et cala (penetre) dins els pulmons i notes els seus efectes
camell, venedor de grifa, herba, maria. Veure l’article de J.C.Usó a Cáñamo
cangur Vehicle policial destinat al transport de presos.
canutu v. porro
canya Força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit de currar (pegar) Exemple: donava canya a la seva dona I també donar-se canya o portar una canya molt forta Abusar d’una droga.
canyeta Porro petit, veure els diversos tipus de porros.
caramel Uns pocs grams d’herba embolicats en un paper
carca Reaccionari, persona d’idees retrògrades.
careto Cara, trencar-li el careto, Trencar-li la cara.
carrera(carreres) Marques de les punxades que els yonkies porten als braços i mans. // Prostitució, fer la carrera. // Carrera de un taxista.
cavall també tatano V. heroïna
cego Posar-se cego, del castellà “ciego”, col·locat.
Centramina Anfetamina La publicitat assegurava que estava indicada per “estados depresivos, astenia matutina, surmenage, intoxicación por barbitúricos, curas de deshabituación en toxicómanos, narcolepsia, parkinsonismo post-encefalítico, tumores diencefalíticos, hipotiroidismo y obesidad”.
Clearlight Tipus d’LSD americana. Més informació
Coca La Erythroxylum coca és una planta de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylaceae) oriünda de països de l’Amèrica del Sud nord occidental propers als Andes com Perú, Bolívia, Equador i el nord d’Argentina. La planta juga un paper significatiu en la cultura andina tradicional. Les fulles de la coca contenen cocaïna. // Per extensió Cocaïna. La cocaína és un alcaloide que se obté de la planta. Veure Farlopa o segons la qualitat Ala de Mosca o Palometa.
coco Cap. menjar el coco Convèncer algú aprofitant-se de la seva ingenuïtat o bona fe; alienar, fer un rentat de cervell. // menjar-se el coco Preocupar-se, donar voltes a les coses.
col·locar, col·locar-se Detenir // Posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa sota els efectes d’una droga, en aquest sentit la posició d’activitat psicològica és elevada.
col·locat, col·locon, col·loque, stone (o stoned), high Embriaguesa // Referit a l’estat psicològic desprès de prendre alguna substància. Bob Dylan- Blonde on Blonde – Everybody must get stoned.
color Alegria, abundància, riquesa
costo Haixixs.
consumat Substància embriagant
cuartel Donar cuartel Ajudar, fiar, portar-se bé amb algú.
cuartelillu Fiar.
cuelgue Estat d’abducció del que no es recupera dels efectes de la LSD o altra droga.
cunda Transport penitenciari.
cura de son Cura de desintoxicació de l’heroïna per evitar els efectes desagradables del monu (síndrome d’abstinència).
curru, currele verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
curru, currar, fr. donar un curru, Donar una pallissa
dabute(n) Fantàstic, magnífic.
dabuti De buten
demasié Massa, increïble, inaudit
derrotar-se Confessar l’autor d’un delicte.
desmadrat Que actua de forma desinhibida i poc convencional
desmadre Desgavell. // Caos, confusió, desordre. // Gresca incontrolada
despelote Desgavell
despilotar-se Despullar-se
dexi Dexedrina Marca d’amfetamina.
diler de l’anglès dealer, Traficant a l’engròs
Dormidina Pastilles per dormir que es venien sense recepte i que barrejades amb alcohol causaven un efecte contundent.
escaqueo Escaquejar-se, escapolir-se
embolat Embolic en que et pot posar la policia.
enganche Adicció
enrollant Captivador, plaent
enrotllament o enrolle Acció i efecte d’enrotllar i enrotllar-se.
enrotllar Liar, enredar. // Agradar // embolicar-se en un assumpte, ficar-se en alguna cosa // Embolicar-se a parlar, estendre en una conversa. // enrotllar-se prnl. Ficar-se en el rotllo. // enrotllar-se bé o malament Tenir o no facilitat pel tracte sociable i amistós, sintonitzar bé o malament amb els altres. // Tenir o no tenir facilitat d’expressió. // enrotllar-se més que una persiana Estendre’s en parlar.
Traduit al català del Dicconario de Argot Español de Victor Leon, Alianza Editorial, Madrid, 1980, pág 70
enrotllat Ocupat. // Captivat o absort per la música rock o qualsevol altra cosa agradable. // Ficat en un rotlle qualsevol. // Ficat en el rotlle contracultural. // De conversa amb alguna persona. // mal enrotllat o mal rotllo Que no està en sintonia.
entalegar Empresonar.
enterat Persona que se les vol donar de savi i no ho és.
escaquejar-se Escapolir, fugir d’estudi
esnifada o snif Aspiració pel nas d’una droga.
esnifar Aspirar una droga en forma de pols.
espid de l’anglès speed. Amfetamines // Marxa, eufòria.
espitòs, sa, adj. de l’anglès speed. Nerviós, inquiet, amb molta marxa i eufòria.
estranjis portar d’estranjis o de estranquis Portar alguna cosa oculta sense que ho sàpiga ningú.
estupa Policia de la brigada especial d’estupefaents
farlopa v. coca.
farol Mentira.
festa o el diminutiu festeta No enterar-se de que va la festa Estar in albis // fer-se una festa Tencar un període d’abstinència al prendre alguna droga.
fix v. pico, xut
flash Sensació intensa i sobtada de benestar produïda en el moment d’injectar-se o prendre un estimulant. // Impressió plaent.
flashback Retorn del flash durant la baixada del viatge de LSD o en dies posteriors.
flipant Captivador, plaent, agradable.
flipar Captivar, agradar molt, entusiasmar
flipe Malt rotllo transitori produït per l’efecte d’una droga.
flipat S’ha quedat flipat o penjat S’ha quedat esbalaït després de prendre alguna droga.
flowers: Inocent, mancat de picardia, hippy somiatruites, usat molt en l’expressió “és un flowers”…
freak: De l’expressió frikejat, que prové de freak out i voldria dir ( Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Veure els còmics dels Freak Brothers de Gilbert Shelton.. Ser un freak era ser el contrari d’un Straight, que vol dir literalment dret o recte. Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorbida pel sistema, sense registres. Res a veure amb la interpretació com a monstre o bitxo rar tant usada en l’actualitat..
ful de foul, Dolent, fals, no autèntic // Haixixs de mala qualitat.
fumeta Fumador assidu de cànnabis i derivats.
gaiumbos Calçotets
gandula Ley de Vagos y Maleantes: Després va esdevenir la “Ley de Peligrosidad Social” que castigava el consum de substàncies, la homosexualitat i el fet de no tenir un treball estable. La derogació d’aquesta llei, que castigava doblement qualsevol presumpte delicte va ser una de les principals reivindicacions dels anys 70. Després ha estat substituïda per la Ley Corcuera.
gena Producte que s’utilitza per adulterar el haixixs // Per ext., haixixs de mala qualitat.
globu De globo, polisèmic. Col·locon.
gobi Comissaria de policia
goma Haixixs de primera qualitat.
gota Dosi líquida o en un paper secant d’LSD
grifa Herba, marihuana, v. cànnabis. Nom utilitzat per designar l’herba durant les dècades 50 i 60. Barreja de “cogollos” i fulles. Veure també aquest enllaç
grifota Fumador assidu de grifa.
grisos Policia armada durant el franquisme, anomenats així pel color de l’uniforme.
guiri Estranger, turista.
guita i també pasta, panoja, parné, frus Diners (tengo guita y me la gasto como se tiene que gastar.
guitarra Metralleta
guri o guripa Guardia municipal // Soldat
hax Haixixs, merda, xocolata, mandanga, ful… Segons la quantitat es pot parlar de xina, pedreta, pedra o taco.
herba Marihuana, cànnabis
*heroïna*, és la diacetylmorfina (INN), també coneguda com a diamorfine, cavall, tatano, smack, burro i segons la procedència marró (brown shugar), blanca…
historia: tenir una historia, tenir accés directa al subministrament d’alguna substància o també d’un “passe”.
Ipecopán El frasco de 15 cc de solución-gotas Ipecopán –compuesta de “alcaloides totales de la ipecacuana y del opio”– costaba 23 pesetas y contenía dos doisis altas de opio. También había Ipecopán efedrinado, que –por 2 pesetas más el frasco– agregaba clorhidrato de efedrina a la fórmula anterior. Usó Juan C. Drogas y cultura de masas (España 1855-1995), nota a peu de la pag.310.
Iuiu Mal rotllo, por, ensurt, alguna cosa que no va bé
jamacuco v.muermo
jamància El menjar, la teca.
jipi Hippie.
joint v. porro
julai julay.
julandron julay
julay Incaut, novell. víctima d’un furt o estafa // Individu menyspreable, per ext. homosexual.
Kifi v. quif
kilu Un milió de pessetes.
lechera Vehicle policial de color blanc.
legal Digne de confiança // un tio legal Una persona en qui pots confiar // una postura legal Una quantitat de haixixs al preu just.
lejía Legionari.
libanès Liban vermell, haixixs de precedència libanesa.
lorenzo El sol
*LSD*, la dietalamida de l’àcid lisèrgic. Veure trip, acid o bitxo. Segons els diversos tipus de presentació i qualitat: Micropunt, Window Open, Secant, Cristall, Califòrnia Sunchine, Orange trip…
llibre o bíblia Llibret de paper de fumar.
lligar Comprar alguna cosa per col·locar-se o també ser lligat, ser detingut per la policia.
macabeo Rotllo macabeo, mal rotllo.
maco Presó. // Calabós.
mai Porro
mal trip Mal viatge. Mala experiència amb LSD o altre droga psique-activa que pot dur a al deliri i a la paranoia
mandanga Haixixs
mangui Lladregot, pispa // Individu que no mereix la confiança. // Que no té valor o qualitat, fals no autèntic.
Traduit al catala del Dicconario de Argot Español de Victor León, Alianza Editorial, Madrid, 1980, pág 103.
màquina Xeringa, Xuta
maria Marihuana, veure cànnabis
marxa Eufória individual o col·lectiva. // Gresca, diversió animació. // donar marxa Estimular als altres al sexe, droga.
marxós Alegre, divertit, folgós, actiu, decidit. // Referit a la música , estimulant.
marron Bitllet de 100 pessetes. // Causa criminal. // Sumari. // Comdemna. // menjar-se un marron Confessar-se autor d’un delicte, implicar-se en un sumari, anar de marron Trobar-se en unasituació il·legal, portar alguna cosa que compromet. // l’han lligat de marron En fals, “con las manos en la masa”.
massa, masiado, demasieu, too much, és massa, quantitats, mogollon expressions principalment de sorpresa o confusió davant els efectes d’una droga.
membrillu o xota Xivatu, que se’n va de la mui Boca.
menda Menda lerenda Individu, subjecte.
merda v. Haixixs
mesca Mescalina
Micropunt Tipus d’LSD per la forma.
moco tirar-se el moco mentir // comprar un moco Comprar un gram d’alguna droga.
monu Mal rotllo després de prendre cavall molt temps
morro Arrugar el morro Exterioritzar desgrat o contrarietat // posar-hi morro Ser atrevit, descart o cínic. // pel morro Amb atreviment i desvergonyiment. // tenir morro Ser un desvergonyit, un fresc o un cínic.
Moguda, movida Acció irregular. Té significats molt diversos en funció del context: moguda de la policia, trapitcheo…
Veure Movida en el Diccionario de argot español y lenguaje popular” de Víctor León en pdf
muermo Malestar físic o mental que en determinades circumstàncies produeix l’haixix la marhuana o altra droga. // Depressió, avorriment, tedi. // Individu tediós, avorrit o ensopit. // Situació, cosa o assumpte enutjós, pesat o aburrit.
muy La muy (mag.) Llengua. Por ext. boca. // achantar la muy fr. Callar. // anar-se’n de la mui fr anar-se’n de la lengua, parlar més del necessari. // largar por la muy fr. Parlar, dir, explicar.
neura Neurastènia, manies.
nyaca v. pico
nevera Cel·la de castig a la presó
nota Individu, tio, fulanu. // Individu que crida l’atenció.
obrir-se Marxar precipitadament d’un lloc, es van obrir abans no arribés la pasma.
onda Estar en la onda Estar en el rotllo. Exemple: Onda Laietana.
orange v. LSD.
pal Donar un pal cometre un robatori o atracament. // aquest tio és un pal Es diu d’una persona pesada que no hi ha qui l’aguanti.
palanca: Reserva de droga per seguretat.
pàlida, la v. muermo
palometa Cocaïna blanca
pallissa, pallisses: Metafòricament pallissa verbal que convé evitar. Referit a persones propenses a la incontinència verbal, que es fan pesades.
panoja i també guita, parné, frus Diners.
papela Documentació, carnet d’identitat.
papela v. papelina
papelina Paperina o paper embolcallat que conté alguna droga.
passe: Creuar la frontera amb alguna droga.
pasma: Policia (“Cara de Palo”, el Xato Morales; famosos torturadors de l’època).
passada Acció immoderada, excés, exageració.
passar Passar de tot Passar histories xungues, passar d’integrar-se en un sistema de valors no compartit. // passar d’una cosa o persona Ignorar-la, no voler-ne saber res.
passat, passada Passota // estar passat Estar sota els efectes d’una dosi excessiva de droga.
passotisme Fenomen sociocultural generat pels passotes.
pava Veure camell, correu, mula. Un dels diversos elements que intervenen en la cadena de distribució d’una droga.
pedra i també el diminutiu pedreta o xina Petita quantitat de haixixs.
pelandrusca Puta.
pelotazo i també bimbazo v. flasch i col·locon,
peluco Rellotge.
penjat, (da) Estar penjat fr. Trobar-se sense diners, amics, droga, etc. // estar o quedar-se penjat No recuperar-se dels efectes de la LSD o altra droga. // estar penjat del cavall Estar sota els efectes de l’addicció al cavall i per extensió a qualsevol droga legal o il·legal: cafeïna, alcohol…
pericu Cocaïna
peripe Tirar-se el peripe Mentir
peta Porro.
pico també fix, xute, nyaca, diverses maneres per referir-se a la injecció intravenosa de la heroïna o altres drogues. JC Usó afirma que: “Entre morfinómanos, heroinómanos y opiómanos se difundieron palabras de origen francés, como toufiane (en francés touffeur =tufarada, bocanada) y picure (en feancés piqûre=pinchazo) de la que, sin duda, ha derivado el término actual pico.” Usó J.C., Drogas y Cultura de Masas, Taurus, Madrid, 1996, pag. 85.
Picoleto Guardia Civil. Contràriament a la creença generalitzada que el mot prové del barret de tres pics (en aquest cas la paraula emprada seria “tricornio”), pensem que el seu origen està relacionat amb els pics (les eines) que utilitzaven per enderrocar les xaboles del Carmel, Sommorrostro, el Camp de la Bota… De matinada arribaven els “picoletos” a destruir els nous assentaments que es construïen durant la nit.
piltra Llit.
pinrel, pinreles peu, peus.
pinxadiscos Disc-jockey. DJ.
pinyata Dentadura.
pinyu(s) Dents i caixals. li va trencar els pínyus Li va trencar les dents.
pipa Pistola // en música el tècnic elèctric. // no tenir ni per pipes No tenir ni un duro. passar-ho pipa Passar-ho molt bé.
piràmide Tipus pastilla de LSD.
pirar Marxar // pirar-se de la city Anar-se’n al camp.
pirula i també pepa Frau, estafa i per extensió qualsevol cosa cosa considerada fraudulenta. Exemple un concert dolent.
pollo Un quilogram d’aixis i també un gram d’heroïna…
porro Cigarret de haixixs, el terme prové dels jocs malabars que feia amb la porra l’abanderat de la legió. Emblema de la legió la porra i el cabró. Per extensió porro. També anomenat canuto, joint, mai, canyeta; diversos tipologies de cigarret de haixixs o marihuana. // Porro trompetero, porro acabat en forma cònica.
posar Posar-se a gust o _ posar-se cego_ Col·locar-se, embriagar-se.
postura Quantitat de haixixs.
prote La prote “Tribunal de la Protección de Menores”.
pujada Principi de col·locon, especialment usat durant els viatges de LSD
punxada v. Pico.
punxar Clavar una navalla. punxar-se Injectar-se.
pureta Persona Vella // Carca , reaccionari, conservador.
purgacions Blennorràgia rebel al tractament.
purili Persona vella.
Purple Haze Tipus d’LSD. Cançò gravada el 1967 per The Jimi Hendrix Experience.
quantitat, mogollon expressions que denoten aprovació o admiració: quantitat d’enrotllat; també equivalent a això és massa, “demasiado”, “demasié”.
queo Casa
rama Cànnabis.
remanguillé Estar en complet desordre.
ratlla Droga preparada linealment damunt una superfície dura, especialment un mirall, amb la finalitat de ser “esnifada” progressivament. Segons la llargada: fideu, tireta, “tirillo”, autopista.
rentat de cervell Menjada de coco o de tarro.
roca Quantitat de heroïna o cocaïna premsada
rollassu Cosa pesada i avorrida.
rotllo: Possiblement l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotllo” que fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotllo apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
Des dels anys 50 està documentada l’expressió per fer referència a les persones que fumen kifi, grifa o qualsevol altre preparat a partir del cànnabis.
A finals dels 60 i principis dels 70, s’anomenava “rotllo” als grups de joves que trencaven amb la societat, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out. En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”
Veure Sobre l’origen de l’expressió “el Rotllo” dins de la web sense nom
rueda Pastilla, Amfetamina i també Rohipnol.
ruïna Llarga condemna a presidi, important pèrdua material
rular, Enrotllar un “porro”
secant Dosis de LSD en un paper secant.
senyor(s) Policia secreta.
siroco Rampell, rauxa
smack Anglicisme per anomenar l’heroïna
sobar Dormir.
sobre Llit. anar al sobre Anar al llit.
speed de l’anglès amfetamina
speed ball Barreja de heroïna i cocaïna
straight El contrari de freak o enrotllat
subidon Pujada sobtada d’alguna substància
tacu Porció de haixixs d’aproximadament 100gr.
talego també mako Presó
talego Bitllet de 1000 pessetes
tallar Picaresca consistent en adulterar una substància per augmentar-ne el pes. Alguns adulterants van ser la glucosa pel que fa a l’heroïna i a la cocaïna i la henna pel que fa al haixixs. Pràctica rebutjable que pot ocasionar moltes malalties.
tallat Adulterat // Cohibit, tímid
tarru Cap. v. Coco
telele Pujada de la temperatura corporal i tremolors que poden aparèixer després d’un “pico” que contingui impureses. Veure pico o xute
tigre Vàter,
Tilitrate “Ess un analgésico narcótico, compuesto de tilidina –una especie de morfina sintética–, que se presenta en ampollas de 50 mg, supositorios de 75 y gotas de 100 mg/cc. Cada frasco de gotas contiene la cantidad de tildina equivalente a cuatro dosis medias de morfinona”. Usó, Juan C., Drogas y cultura de masas (España 1855-1995), nota a peu de pag. 310.
tio, tia Persona, individu.
tiret, tireta, diminutius de ratlla.
trapitxeo Variats negocis a petita escala
tranqui, cool, balsàmic Persona o ambient pausat, tranquil
tricornio Guardia Civil, anomenat així per barret de tres pics
trip, viatge Efecte de la LSD. Experiència amb la LSD.
tripi Trip, àcid.
vacil·la Individu burleta i bromista.
vacil·lar Conversar amb humor i ironia; divertir-se a costa d’algú, prendre el pèl. // Estar loquaç i comunicatiu sota els efectes de kifi, marihuana o haixix.
Traduit al catala del Dicconario de Argot Español de Victor Leon, Alianza Editorial, Madrid, 1980, pág 151
vacil·le Broma, presa de pèl // Individui bromista, burleta
Traduit al catala del Dicconario de Argot Español de Victor Leon, Alianza Editorial, Madrid, 1980, pág 151
vacil·lon Burleta. bromista. // Fumador assidu de cànnabis i derivats // Estat produït per l’ús del cànnabis i derivats. // posar-se vacil·lon Vacil·lar estar loquaç i comunicatiu sota els efectes del de cànnabis i derivats. // Per extensió trobar-se sota els efectes de drogues estimulants
vell, vella Pare mare el meu vell El meu pare.
ventilar Gastar, acabar. es va ventilar tot el que temia en una setmana
viatge Experiència lisèrgica o amb altres drogues psiquedèliques.
viatjar Trobar-se sota els efectes de la LSD o altres drogues psiquedèliques.
vibracions Emanació dels sentiments de les persones i coses que són més visibles durant els estats expandits de consciència. // males vibracions La LSD aguditza la percepció de qualsevol sentiment de por o desconfiança // bones vibracions El viatger(a) pot lliurar-se al viatge sense pors i percep estimació al seu entorn.
Vulcano Tipus d’LSD per la seva forma cònica.
Window open Tipus d’LSD atribuit al baixista del grup Grateful Dead.
white island Tipus d’LSD
xilom o pipa de aigua i cántaro Estris per a fumar
xina Petita quantitat de haixixs suficient per fer un porro.
xinar Tallar. _xinar-se les venes Tallar-se les venes.
xocolata Haixixs
xorar Expropiar la propietat privada
xota Delator, confident // estar com una xota Estar guillat.
xupa Jaqueta, abric.
xut o “chute” v. Pico. Injecció de droga.
xuta Xeringa
xutar Injectar-se heroïna o un altre droga
xungu Dolent, qu no té valor o qualitat; fals, no autentic. // Grup de rumberos Los Chunguitos
Yellow Sunshine (també Orange Sunshine), tipus d’LSD i grup de funk rock de Filadèlfia, Pennsylvania. Format el 1972 o 1973.
yonkie Addicte a la heroïna per via endovenosa.
yonkie palace, pavelló de drogodependències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona
zero-zero, o doble zero Haixixs de primera qualitat.
« Anterior: Ha mort Albert Hofmann
» Següent: Ampliando que es gerundio
24 comentaris
ginger
25 de maig 2008, 10:12 AM
1pirola es inexacte; el terme és pirula
Kanti
28 de maig 2008, 11:52 AM
2Definir el Rotllo no és fàcil, però potser entre tots ho puguem fer. La última vegada que vaig anar al metge va dir-me que em donaria un xute de antihistamínics contra una urticària que tenia i jo, que estava acostumat a sentir aquesta paraula en uns ambients determinats, vaig quedar una mica sorprès perquè un doctor digues xute en comptes de injecció. Les paraules són com les persones: paraules com Rotlo perden el sentit i al final ningú recorda que volien dir, altres canvien el significat i n’hi ha que fan fortuna en tots els àmbits.
El 1978, Joan J. Vinyoles va publicar un Vocabulari de l’Argot de la Delinqüència on es deia que la paraula enrotllar-se vol dir drogar-se i com a exemple posava un vers de l’Oriol Tramvia: “Però deixeu-me dir tranquil·lament, enrotllats d’arreu del món.” Afirmava que l’expressió ve de xerrar molt sense massa coherència.
Sembla que Vinyoles coneixia bé els ambients talegueros fumetes, però la veritat és que nosaltres, durant els anys 70, tan parlàvem d’una persona enrotllada amb l’astronomia o la jardineria com d’una enrotllada amb l’LSD. És veritat que enrotllar-se pot ser sinònim de parlar més del compta, però aquesta és només una de les seves accepcions i, en canvi, una persona enrotllada és una persona que posseeix un coneixement determinat i que pot ensenyar als altres. L’enrotllament és un coneixement, adquirit per l’estudi, el treball o l’ús de d’alguna droga, que pot ser individual o compartit en sintonia entre enrotllats.
Pel que fa al rotllo com a substantiu i amb el significat que hem compartit els enrotllats, més enllà de la cosa rodona penso que l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que segons diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
El Rotllo seria, doncs, una expressió genuïnament catalana i la manera d’anomenar els grups de joves que trencaven amb la societat durant els últims anys del franquisme, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out (Posat a dintre, sintonitza i deixa’t caure a fora) que havia encunyat Timothy Leary.
Jordi
29 de maig 2008, 04:33 AM
3Bones reflexions; trobo que en Vinyoles aquí anava ben desencaminat…
Ara bé, respecte al turn on, tune in, drop out, trobo que la traducció literal, encara que correcta, no és gaire entenedora.
El “turn on” és connectar o encendre, una ràdio per exemple. En aquest cas, jo ho entenc com “desperta’t”, com si la teva ment fós un aparell de ràdio que es connecta i comença a rebre les ones del cosmos… En poques paraules: “pren-te un àcid” o “expandeix la teva consciència”.
“Tune in” efectivament és “sintonitza”. En el context d’aquesta expresió o eslògan, jo diria “busca un entorn de gent afí”. I el “drop out” final vindria a ser “deixa el que estaves fent (estudiar, treballar dins la societat) i abandona aquesta manera de funcionar”.
En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.
ffanes
29 de maig 2008, 04:46 AM
4Els Tarahumaras de vegades s’atansen a les ciutats, pel desig de veure, diuen, com són els homes que s’han equivocat.
ANTONIN ARTAUD, “Els Tarahumara”
Jordi
29 de maig 2008, 09:01 AM
5Antonin Artaud, una ment lúcida i torturada si en hi ha hagut cap… Per mi, un dels “avis” del Rollo.
Recordo que el Subi va pintar un retrat de l’Artaud a l’oli, auster i impressionant. Si el puc localitzar, miraré de penjar a lwsn una reproducció.
pulchrum
30 de maig 2008, 01:54 PM
6Habla con Jaume , él seguro lo tiene localizado incluso te diría que tiene fotos.
Gracias por las reflexiones, un poco se aire fresco se necesitaba
ffanes ¿te conozco? no caigo, pero estoy de acuerdo contigo en mas de un comentario, aúnque yo opto por la poesía: “mejor así, sin palabras”.
pilar
16 de juny 2008, 02:09 PM
7abuchear – abucheo
papela
aquests mots al igual que altres, com talego, etc. segurament venen del mon calé, dels seixantes quan tot el tema de la grifa, mireu l’últim article de la web, l’escrit d’en Pau Malvido ho explica bastant bé.
pilar
16 de juny 2008, 02:27 PM
8un altre,
muermo: podia ser tant un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.
quil_pil
17 de juny 2008, 02:10 AM
9xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
moltes d’aquestes paraules, encara que avui dia poden semblar normals al llenguatge conl.loquial, en els anys 70’s no era així i corresponien a l’argot utilitzat per la gent del rollo
xavi cot
17 de juny 2008, 04:22 PM
10xungu o com en castellá chungo
d´aqui ve lo de Los Chunguitos, no?
Xavi (o chavi, com em deia un)
Kanti
1 de juliol 2008, 04:49 PM
11Més vocabulari del rotllo amb la lletra A
Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
Àcid: LSD. dietalamina de l’àcid lissèrgic
Axantar: acovardir-se,
Canti
22 de març 2009, 05:50 PM
12Més paraules i expressions que comencen amb b de burro i típiques de la Barcelona dels 70.
Bitxo: un àcid, LSD
Blanca: heroïna de Tailàndia
Brown Shugar: Heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollins.
Balsam, balsàmic: ambient tranquil, persona tranquil·la i poc espitosa.
Bussines, fer bussines: de l’anglès, comprar i vendre substàncies per col·locar se. Dedicar-se a fer Bussines: viure del trapitxeo.
Bolinga: immoderat bevedor de begudes alcohòliques
Boqui, Boqueres: funcionari de presons
Bofia: policia
Biodraminas, Bustait: Pastilles que incorporaven amfetamina en la seva composició de venda a les farmàcies durant els 70.
Bujarra, bujarron: homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
Butron, metode del butron. Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
Bola, sortir en bola, sortir del talego, de la presó. Una alegria immensa.
Bola, no lligar bola, no entendre res
Baixada: última fase del col·locon, quan va de baixada i pot convertir-se en ressaca.
Baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixix.
Basuco: pasta base de cocaïna
Canti
20 d’abril 2009, 12:54 PM
13Me sembla que ens equivoquem quan traduïm freak com a bitxo estrany o rar, com a derivat de monstre i pensant amb la pel·lícula Freaks. Penso que el significat s’ha de buscar més en l’adopció de l’expressió frikejat, que vindria de freak out i voldria dir (segons el Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Ser un freak era ser el contrari d’un Strike, que per mi significava un individu integrat, sotmès a la pressió social. No n'estic massa segur de la paraula anglesa. Segur que tots l’heu escoltada una o altre vegada.
No sé que en pensareu. Segons el que ens digueu podem canviar o complementar el vocabulari d’argot.
Gero
20 d’abril 2009, 02:17 PM
14Crec que no es Strike sino Straight, que vol dir literalment dret o recte.
Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorvida pel sistema, sense registres.
Jo diria
Canti
20 d’abril 2009, 02:37 PM
15Exacte Gero jo també ho diria, la paraula és Straight. Un Freak seria el contrari d’una persona de pensament dret en el sentit d’unidireccional. I freaky és una adopció més moderna. En el sentit de bitxo rar o estrafolari no té res a veure amb el significat dels 70.
Canti
18 de maig 2009, 05:22 PM
16Algunes paraules que comencen amb la C
Curru, currele, verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
Curru, currar, de donar un curru. Donar una pallissa
Camelar, suposo que del Caló, exemple: a aquesta me la camelava jo.
Coco, menjar el coco, menjada de coco, sinònim de menjada de tarro: manipulació. Exemple: la familia li ha menjat el coco…
Calada, calafru, quan el fum del haixix o la maria et cala (penetre) per dins els pulmons i notes els seus efectes
Col·lega, persona amb la qual pots col·loquiar
Col·locar, col·locarse segons el diccionari de l’Instititut vol dit posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa, en aquest sentit està clar que la posició és el col·locó
Caball, tatano, veure els diverses maneres d’anomenar l’heroïna
Canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros
Cego, posar-se cego, del castellà ciego, col·locat
Carreres, marques de successives punxades del les agulles que els yonkis portem als braços.
Camell, venedor de grifa, herba, maria. Els primers veedors de grifa eren les tropes colonials espanyoles destinades a l’‘Africa colonial, i portaven aquest distintiu militar brodat a la camisa.
Cangur: vehicle policial destinat al transport de presos. No confondre amb lechera
Canya, força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit pegar, exemple: donava canya a la seva dona I també Donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una substància que co·loca.
Un altre dia més
Una pregunta pels que dominen l’anglès: la paraula flip, flipar, flipat, flipant o flipada, que significa originalment en anglès?
Canti
18 de maig 2009, 05:51 PM
17Un altra pregunta: Algú sabria dir-me com podem dir-ne d’un “cogollo” en català? La paraula cabdell que fan algunes plantes com les cols i altres trobo que no és l’adequada. Total que sembla que no tenim una paraula catalana per anomenar els “cogollos” de la maria.
jeje
13 de gener 2010, 09:42 AM
18també es pot dir: ull
Canti
13 de gener 2010, 04:36 PM
19Això si que no. Com vols que em fumi l'ull? Quin? Quin fàstig!
Canti Casanovas
4 de març 2015, 03:17 PM
20Diccionario de la droga. Vocabulario general y argot
FÉLIX RODRÍGUEZ GONZÁLEZ Arco/Libros.
Madrid, 2014 620 páginas, 25€
Ressenya de Pilar García a El Mundo – Suplemento El Cultural el 6 febrer 2015
Este es un diccionario diferente, general y especializado, que recoge el léxico de la droga común a la medicina y la química y también el que utilizan quienes recurren a sustancias capaces de modificar la conciencia y el ánimo. El aséptico lenguaje de la toxicología constituye una jerga científica más, pero el hecho de que la droga forme parte de nuestra realidad cultural, como valor simbólico que identifica y relaciona en una sociedad que reprime su consumo, ha desarrollado un léxico marginal voluntariamente críptico, limitado en principio a los iniciados, que se renueva constantemente desde la expresividad. Lo más interesante de este léxico es que lleva años entrando de rondón en el lenguaje coloquial de todos. Admiran de él su vitalidad, la riqueza de sinónimos, la creatividad, los deslizamientos semánticos, las metáforas, los préstamos más o menos crudos (como flash, doping o dopin, y de ahí dopar, dopaje, dopante, dopado, etc.), los calcos semánticos del inglés (ácido, dinamita, éxtasis, dosis,euforia, etc.), la fuerza derivativa de bases como flip (fliparse, fliparlo, flipar, flipado, flipante, flipota, flipe), trip (tripi, tripar, tripear), espid (espídbol,espilbol, espídicamente, espídico), freak (freakear, freakado o fricado, freaky, friki o friqui), lo familiares que resultan pelotazo, postureo o subidón; alucinar, alucinante, alucine; bajada, bajarse, bajo, bajón, bajonazo; pasarse, pasón, pase, pasote; raya, rayar, rayarse, rayita, rayón, rayote, etc.), y lo versátil de unos términos generales que sostienen un lenguaje elusivo (llevar, pillar, tener, hacer, meterse, ponerse…). Su experiencia lexicográfica, en parte sobre lenguajes marginales, (diccionarios de anglicismos, argot militar, gay-lésbico, sexo y erotismo) y sus estudios sobre el lenguaje de los jóvenes capacitaban especialmente a Félix Rodríguez González, catedrático de Filología Inglesa y romanista, para abordar este trabajo con rigor, sin prejuicios y sin concesiones a la frivolidad. El corpus se basa en una bibliografía exhaustiva y en encuestas directas que aseguran el uso de unos términos, y unas expresiones, cuya definición se ilustra a veces con la pronunciación (en los préstamos del inglés), la etimología, orientaciones de estilo y citas de textos. La investigación abarca el español de España, aunque incorpora también referencias al español de América y a otras lenguas, sobre todo al inglés, la lengua franca de la distribución de droga. El resultado no es solo un diccionario. Las veinte páginas que siguen a la Introducción, dedicadas a contextualizar la información lexicográfica, proporcionan un estudio sintético y claro sobre El lenguaje de la droga en España que solo un especialista como Rodríguez González podía escribir. Comienza con una Breve historia del consumo de drogas en España, donde revisa las grandes etapas marcadas por distintos movimientos culturales, para pasar después a la parte propiamente lingüística, centrada en los procedimientos de creación léxica en el mundo de la droga, los préstamos y la evidente relación entre este léxico y el lenguaje coloquial español. Llama la atención que el español incorpore muchas de las palabras que pasan desde este léxico marginal con connotaciones más positivas que el inglés o el francés. Por ejemplo, el inglés flip out o flip pasa simplemente de significar ‘perder el controlpor los efectos de la droga’ a ‘perder el control’; en francés, flipper ‘delirar’ pasa a significar ‘sentirse decepcionado’; flippé ‘un poco loco’, ‘deprimido, decepcionado’ y flippant ‘desmoralizador, que causa pavor’, mientras que en español fliparse / flipar pasa de significar ‘drogarse’ a ‘gustar mucho, entusiasmar’, ‘divertir’, y de ahí flipante y flipe, también lúdicos y positivos. Algo similar ocurre con otras voces, como las de la familia de alucinar. Félix Rodríguez aclara que este comportamiento del español europeo responde a que ese trasvase léxico, marcado con una potente carga de humor, se produjo en torno a un movimiento juvenil y contracultural, “el rollo”, que se vio con simpatía en una época determinada, razón por la que aquella sociedad tolerante y permisiva con las drogas blandas revistió de valor simbólico su argot. Este Diccionario de la droga enriquece claramente la lexicografía del español. No cabe duda de que interesará en toxicología, psicología, sociología, criminología, antropología cultural, pero con el tiempo será una herramienta de consulta imprescindible para lingüistas, escritores, traductores y periodistas.
Canti Casanovas
4 de març 2015, 07:47 PM
21Anglicismos en el argot de la droga, de Félix Rodríguez González
Atlantis: Revista de la Asociación Española de Estudios Anglo-Norteamericanos
pfanes
4 de març 2015, 10:19 PM
22A Jordi, 29 de maig de 2008.
Mira si pots penjar a la WSN una reproducció d’aquesta pintura del Subi interpretant Artaud. Gràcies
Jordi
15 de març 2015, 07:10 PM
23@pfanes: Publicada una foto del quadro. L'havies vist abans?
Canti Casanovas
8 d’abril 2020, 07:08 PM
24Pete «Black Thunder» publica a Agente provocador
Lengua o cuando España habló con el Rrollo
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?