Dimarts 7 de febrer de 2017 a les 20:00h
Cinemes Girona, c/ Girona 175, 08037 Barcelona

El 1992 arriba a Barcelona l’Emilio Gómez, ve de Suïssa, on fins i tot les mosques tenen permís de residència, com diu ell, i on els seus pares van emigrar des d’Alacant. A Barcelona, en un carrer estret del cor del barri gòtic, hi obre un bar: el “2º Acto”, que durant vint anys serà un dels bars de culte i punt de referència de la bohèmia més heterodoxa i contracultural de la ciutat. Aquest esplèndid documental, òpera prima de la directora Anna Cervera, té el seu punt de partida l’1 de novembre del 2013. Aquella nit, per última vegada, els antics clients es troben al bar: el “2º Acto” tanca les seves portes. Per ell hi han passat tot tipus de personatges i ha estat la seu de diverses tertúlies, com ara la de l’ARSEC (Asociación Ramón Santos de Estudios del Cannabis). Alguns d’ells desfilen davant la càmera, explicant-nos com les seves vides estan irremeiablement lligades a aquest local que ara desapareixia. Són l’artista Alejandro Molina, parella del dibuixant Nazario, Quico Palomar, artista multidisciplinari i bohemi professional, George Cervantes, gurú del cultiu cannàbic i autor de diversos llibres sobre la matèria, Max Messerli, fotoperiodista suís establert a Barcelona, el pintor Corvus, un geni desconegut, a dir dels que el coneixen, i molts altres, alguns d’ells actors, pallassos, músics, jugadors d’escacs, altres d’anònims, tots noctàmbuls empedreïts. Un d’ells defineix la clientela com a parroquians d’un temple llibertari i en Quico Palomar diu que és “com un bassal, com l’última aigua que s’evaporarà, d’una pluja que havien sigut els anys 70, l’època hippy, de la llibertat, de la mort del Franco…”. Fins i tot el gran clown Jango Edwars, el va freqüentar i per ell va significar un lloc d’encontre abans de les xarxes socials i un record dels Old Hippie Days. Però el documental no és tan sols la crònica d’un bar i el seu tancament, és un homenatge i la reivindicació d’un espai vital, d’un dels últims reductes de llibertat, de la vida i la cultura alternatives, de l’art i la música d’una època, que desapareix fatalment víctima d’un consumisme indiscriminat i d’un turisme que devora allò que busca. És, com diu Palomar, la desbarcelonitzacio de Barcelona.
“A la puta strasse 2º Acto” s’ha pogut veure en alguns passis aïllats, però incomprensiblement no ha estat emesa i sembla que no ho serà per cap TV. Per a la seva presentació i col·loqui posterior comptarem amb la seva directora, Anna Cervera, amb l’Emilio, el Quico i d’altres protagonistes.

Sinopsi+ ficha tècnica

Anna Cervera