Publicat dins: Fotografies - 26/04/2013
Clica sobre la foto per ampliar
Una foto de la casa comuna Villa María, del carrer Beat Almató de Barcelona. D'esquerra a dreta Joan Falguera, Lídia Iglesias, Pepe Otal i dos amics més, 1975.
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Lídia Iglesias (drets de còpia)
No tens un lector de pdf? "Adobe Reader":http://get.adobe.com/es/reader/ "Foxit Reader":http://www.foxitsoftware.com/spanish/downloads/« Anterior: Mirasol Colores, una foto
» Següent: La Rambla, una portada de la Vanguardia
19 comentaris
Teresa
27 d’abril 2013, 01:00 AM
1Hola, podria saber que se n’ha fer de la germana de la Lidia, la Veronica?
Canti
27 d’abril 2013, 02:55 AM
2@Teresa
Va morir fa uns anys.
Teresa
29 d’abril 2013, 01:09 AM
3Això és una mala noticia. Era massa jove per deixar-nos. Ho sento molt.
Canti
29 d’abril 2013, 02:55 AM
4Jo també, Teresa. Masses amics ens han deixat abans d’hora.
el RUSS
29 d’abril 2013, 06:39 AM
5Segur que us heu fixat que els carques, fatxes i fills de polític
viuen la tira, i la bona gent se’n va, moren, marxen.
És terrible, la quantitat d’amics, coneguts i bona gent que ha mort, terrible
Canti
4 de maig 2013, 04:16 PM
6Més cases, comuna urbana a la Barcelona dels 70.
Un pis al carrer Zaragoza, arrendat entre 3 o 4 noies, quasi totes infermeres, en dèiem la casa de “les chivas”: la Rosa i també l’Octavi Malegelada que després formaria part del grup “La propiedad es un robo”, El Bofill que no parava de tocar la flauta. Jo hi vaig passar una temporada. Primers 70
La casa dels músics, al carrer Torrent de l’Olla, no recordo el núm. Jep Pujol abans d’anar a la Índia, Carles… primers 70
Comuna del carrer Floridablanca/Avd Mistral, el que tenia arrendada la casa era el Pep que treballava a la Seat. Hi vivien el Julià que era psicòleg, el Toni que era astròleg, el Juanjo i la Lina.
Al carrer Aragó tocant a la plaça Letamendi, quart pis, pis d’estudiants que es va transformar en comuna pels que no tenien habitatge. La Quilpil, el Moix, el Carles Merseburger, el Carlets.
El pis de la Baixada de Santa Eulàlia, també amb el Carlets amb el poeta Leo Segura
El pis de Sant Medir on hi estaven el Jordi Porter, el Sàdic, la Úrsula…
El pis del carrer Roig (tocant a l’escola Massana) Hi passaven comiqueros com el Martí del Víbora.
Ja hem parlat anteriorment d’altres cases més conegudes com la del carrer Bruc o Can Fullà
La casa del carrer Venus entre Llibertat i Perill a Gràcia, refugi de poetes com el Jordi Pope (Popeye) el Casasses, la Montse…
Com a comuna de treball, el taller del Jordi Alemany al carrer de la Boqueria. Bàsicament era un taller de sastreria. Amb el Jordi, el Pau el Sastre, el Miqui Boqueria…
Una comuna de cristians de base, tipus Tezė al carrer Paris, a finals dels 60. Quasi tots metges.
De cases a la Floresta ja en parlarem un altre dia. I també a altres pobles i viles. Em consta una a Moià. De masies de neo rurals triposos com Mas d’en Gol i cases a Eivissa com Can Americano n’hem parlat alguna vegada. I en seguirem parlant
Villa Maria era un cas a part per la quantitat de gent que hi dormíem, fèiem vida allà dins. Expliquen que a Àmsterdam quan algú venia a Barcelona li donaven l’adreça d’aquesta casa. El Silvio i un altre noi que generosament pagaven el lloguer van obrir la porta a molta gent.
Gero
5 de maig 2013, 01:52 AM
7Falta el pis del carrer Cardenal Casañas, (al costat de la plaça del Pí) en el que viviem una basca indeterminadda. El rebedor estaba ple de runes a on amagavem el costo, i recordo que al vell tocata Dual tan sols hi havia el LP de les vaques de Pink Floyd, naturalment el vinil es desmontaba quasi a rodanxes de tant posar-lo. Alguns personatges que es deixaven caure per allà eren el Bitxo, el Albertito, el Pare Noel. el Jao, la Milos …
Jordi
4 de desembre 2013, 07:30 PM
8El de més a la dreta, amb ulleres… podria ser el Carlangas? Recordo que a començament dels 70 ell hi vivia, a Beato Almató, però no sé si en aquesta casa.
Josep - Dylan
5 de desembre 2013, 12:55 PM
9Per afegir a l’inventari de pisos comuna i pisos “open door”
Consell de Cent prop de Laietana? 74/75
I vivien el Carlos i el seu soci el Xavi? que tenien una parada de perfums i cosmètics, i em penso que també servien té, al Mercadillo de Balmes, davant de la parada de la Fernanda.
Hi havia una habitació plena de matalassos al terra, tipus tatami, on hi dormíem tants com hi cabíem.
També hi ha acostumava a dormir un japonès (tenia un àlias, però no m’han recordo). Aquell que sempre anava amb unes sorolloses sandàlies tradicionals japoneses de fusta, el cabells molt llargs, negres i llisos i no parlava mai, tot un misteri de personatge.
Carrer Lleida 74/75
Del pare del Foxi i el seu germà (no recordo el seu nom). De fet, segons ells, era el picadero del pare. M’hi van deixar passar el temps que vulgues, però allò, no pas per mi, va anar corrent de boca en boca i s’hi va anar afegint més i més gent, sobretot per dutxar-se i cardar.
Allí va conèixer el Shakespeare a la seva dona (no recordo el seu nom, però sé que, anys desprès, van tenir una filla o un fill).
Pis del Rodri (Eixampla) 74/75
El Rodri, el propietari del Bar Rodriguo (el Rodri) a tocar porta a porta del Zeleste, tenia un pis mig vuit que sovint deixava, principalment a noies, amb la intenció d’enrotllar-se amb elles.
Amb els seu permís, jo hi vaig dormir unes setmanes, fins que, con tants d’altres pisos “francs”, va acabar convertint-se en un cau de camells d’anfetes i trips dubtosos.
Josep - Dylan
5 de desembre 2013, 01:01 PM
10Gero:
Pel que fa al pis de Cardenal Casañas, em penso que el “propietari” era l’Octavi. Allí va haver un merder amb la cosina de la Gloria (la parella del Jao).
La cosina havia fugit de casa i em va demanar on podia dormir, jo la vaig adreçar a Casañas.
El fet, no gaire inusual, es que l’Octavi i ella es van enrotllar aquella mateixa nit.
Al cap d’uns dies la policia, que havien rebut, dels pares d’ella, una ordre de “busqueda y captura”, la van trobar i van detenir a l’Octavi per corrupció de menors.
L’Octavi va a anar a petar a Laietana, però finalment, si no m’erro, els pares, en “veure” que l’Octavi i la noia “s’estimaven” van retirar la denuncia.
pfanes
5 de desembre 2013, 01:07 PM
11El Rodri pare, el Rodri fill (el de les cadenetes d’or) La rossa del bar, la seva dona i en Ciscu el bo i vell cambrer, eren en veritat entranyables. El combinat Rodri i els bocates de truita , una delicia. Ahhhhhhhh, el Rodri! Quins records més agradables i càlids.
I després un bon concert al Zeleste i cap a casa; si és que havia, cases d’algú.
Gero
5 de desembre 2013, 03:00 PM
12@ Dylan
El pis de Cardenal Casañas era tela marinera, semblava la casa de la sèrie de la BBC que aqui van titolar com Els Joves (The Young Ones) juas juas juas…
Josep - Dylan
5 de desembre 2013, 05:33 PM
13Sí! El de Joves era quasi igual o millor que el de Casañes. Hi havia parts del terra que si les trepitjaves anaves a petar al pis de baix.
Només recordo un pis pitjor, darrera mateix del Zeleste, on hi vivia un fotògraf anarco molt bo, rundinaire, baixet i fort, que sempre duia espardenyes catalanes. De la colla de l’Almirall (Franco, Ramon, Popeye, etc). El pocs cops que jo hi havia anat comptava els minuts i els segons desitjant sortir de l’edifici no fos que es vingués a baix. Terrible!!
Algú em sabria dir qui era aquell fotògraf o donar-me pistes? Em penso que fa anys, TV3 va fer o emetre un reportatge sobre ell??, per ser un dels millors reporters fotogràfics del 3er mon, en especial de l’Àfrica central.
Josep - Dylan
5 de desembre 2013, 05:44 PM
14Pfanes:
Els del Rodri els hi va tocar la loteria amb el Zeleste. Em penso que van fer més diners que la Sala. Ens tractaven com si fóssim els seus fills. Gràcies pels teus elogis, bona memòria i escriure un tant bo i poètic final.
Gero
5 de desembre 2013, 06:43 PM
15Ells bocates de la mestressa eren reconstituents i els carajillos d’anis del mono ens mantenien calents, no teniem fred vull dir, ja ja ja…
Teresa
17 de maig 2014, 09:25 PM
16Seria possible connectar amb la Lidia Iglesias, voldria saber si potser te fotos de la seva germana i uns amics seus per posar-les a un album que vull fer del meu company. era molt amic de la Veronica i en guarda un gran record. Va sentir molt la seva mort quan ho va saber.
Canti Casanovas
17 de maig 2014, 10:45 PM
17Hola Teresa, Benvinguda.
Seguint el protocol de la web sense nom podem enviar-li un missatge.
Teresa
8 de juny 2014, 11:21 AM
18Canti, no hi ha noticies de la Lidia?
Canti Casanovas
8 de juny 2014, 02:41 PM
19No Teresa. No tinc resposta.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?