12 comentaris

1. pfanes

   1 de juliol 2019, 11:29 p. m.

   1

   Tots ho sabem . La cara més visible del mon contracultural dels setanta eren els còmics i el renaixement gay. Que sí, que sí. Alguna cosa més havia no? No sé perquè tanta conferencia. Agafes La Web sense nom i ja ho tens tot, tot. Amb el material de la Web sense nom podríem omplir una enciclopèdia (en paper) del contracultural “rotllo”. El forat negre fa anys que l’esta omplint de llum aquesta magnifica WEB SENSE NOM. Que no sus enterais intelectualitos bercelonensis, siempre con lo mismo, siempre con lo mismo..

2. Gero

   2 de juliol 2019, 11:12 a. m.

   2

   La WSN es el millor arxiu dels 70’s!

3. pfanes

   2 de juliol 2019, 05:41 p. m.

   3

   És un arxiu que necesita un documental…un llibre…un museo…De forat negre res de res. La Web sense nom s’ha currat omplir-lo de llum durant anys. No existeix a Barcelona un arxiu d’aquestes caracteristiques. Els 70’s a tope, punt per punt. No vol dir que no hai hagi bon material també com el llibre de Castillo i Valls. Poesia , Contracultura, Barcelona. Els llibres sobre contracultura d’en Genís Cano i altres pero la part més completa és LWSN

4. Joan Carles Usó

   3 de juliol 2019, 09:24 p. m.

   4

   Estic totalment d’acord amb vosaltres!

5. Canti Casanovas

   4 de juliol 2019, 03:37 a. m.

   5

   Agraeixo els vostres comentaris.

   La xerrada conduïda per en David Castillo amb l’Ana María Briongos, el Pepe Ribas, el Nazario i el menda va tenir over buking, la qual cosa demostra que la penya està realment interessada en la contracultura. Majoritàriament gent gran però també molts joves. Malauradament en una o dues hores és impossible parlar de tots els fils que ha deixat la contracultura.

   Malgrat que la web sense nom té moltes visites, és una font de documentació per estudiants, periodistes, historiadors… i compta amb seguidors de la vostra categoria, vaig tenir la oportunitat de conèixer diverses persones que no n’havien sentit a parlar. En aquest sentit, el fet de participar en aquest tipus d’actes em sembla positiu també per la mateixa web.
   Aprofitant que ara es parla tant dels arxius de la contracultura, durant la xerrada vaig expressar la preocupació que tenim els responsables de la web sense nom sobre el seu futur. Els que l’hem fet som humans i si volem garantir la continuïtat necessitem un recolzament extern.

   Recolzament pel que fa a l’allotjament. Durant tots aquests anys el webmaster s’ha fet càrrec de les despeses.
   Recolzament pel que fa al manteniment. El dinamisme d’internet fa que s’hagin de revisar fils publicats fa 5 o 10 anys contínuament: els enllaços deixen de funcionar, les normatives canvien, els vídeos desapareixen i tot això requereix un treball de manteniment.

   També el que escriu això està una mica cansat de parlar del passat i voldria dedicar-se més a viure el present, tocar la guitarra i pensar en el futur. Per totes aquestes raons proposo que reflexionem sobre quina seria la millor manera de garantir la continuïtat d’aquest arxiu que és la web sense nom. Garantir la presència a internet? Fer-ne un llibre? Un documental? Parlem-ne.

   Gracies a tots els que heu fet la web sense nom. Sou molts.

6. Gero

   4 de juliol 2019, 10:03 a. m.

   6

   Proposso pagar una quota durant uns messos per surtir del pas

7. Canti Casanovas

   4 de juliol 2019, 01:38 p. m.

   7

   @Gero.
   Una quota només tindria sentit si es constituís una associació que garantís la continuïtat.
   Proposo convocar per setembre o octubre una trobada oberta a tots els que hi puguin estar interessats.

8. Gero

   4 de juliol 2019, 04:30 p. m.

   8

   Val!

9. jordi m

   11 de juliol 2019, 12:41 a. m.

   9

   Fem-ho doncs

10. Hippy Vicente

    11 de juliol 2019, 11:21 a. m.

    10

    Hoy 11 de julio a las 20’00 conferencia sobre la historia de Radio PICA en c/ Igualada 10 (Seu de GTS) barrio de Gracia

    RÀDIO PICA
    DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ AL SURREALISME MÉS FEROTGE

11. Eduard Reboll

    28 de juliol 2019, 12:54 p. m.

    11

    Hola Canti…soc aquell “comunero” que es va enrollar el dia de la confèrencia davant del públic. En Jordi Costa ara és el director del CCCB poderosa institució a la ciutat i un home molt interessant pel tema. Les seves exposicions que va comissariar ho demostren. Et podries adreçar cap a ell en aquest tema. Sols una idea. Agrair-te però, les teves aportacions i la dels teus companys sobre el tema. Una abraç@da fraterna.

12. Canti Casanovas

    28 de juliol 2019, 08:19 p. m.

    12

    Gràcies per comentari, Eduard.
    Aviat obrirem un fil per expressar totes aquestes idees i posar-les sobre la taula a finals de setembre o principis d’octubre. Estem pensant quin seria el lloc més adequat abans de proposar la data.