Em quedo amb la copla que canta Luís Andrés al final del documental: “Som petits…” i em trec el barret devant d’ell i tota la generació de vells anarquistes lluitadors.
Que es la vida sino una utopía?
Gero
Canti
2 d’abril 2009, 03:06 PM
2
Un dels històrics de l’anarquisme que en algun moment de les nostres vides vam poder conèixer. Lamentablement molta de la gent del rotllo que podria explicar el que va significar el Luis Andrés Edo van morir fa anys. Sempre al costat dels presos comuns i de la gent del rotllo, de los pasotas o loquitos, que era com ens anomenaven des de la CNT. Fa pocs dies una amiga m’explicava que l’hi va demanar una pipa i ell li va donar un bolígraf i li va dir: per que escriguis. No és bonic?
2 comentaris
Gero
31 de març 2009, 11:51 PM
1Em quedo amb la copla que canta Luís Andrés al final del documental: “Som petits…” i em trec el barret devant d’ell i tota la generació de vells anarquistes lluitadors.
Que es la vida sino una utopía?
Gero
Canti
2 d’abril 2009, 03:06 PM
2Un dels històrics de l’anarquisme que en algun moment de les nostres vides vam poder conèixer. Lamentablement molta de la gent del rotllo que podria explicar el que va significar el Luis Andrés Edo van morir fa anys. Sempre al costat dels presos comuns i de la gent del rotllo, de los pasotas o loquitos, que era com ens anomenaven des de la CNT. Fa pocs dies una amiga m’explicava que l’hi va demanar una pipa i ell li va donar un bolígraf i li va dir: per que escriguis. No és bonic?
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?