Al 1977 més de 30.000 persones varen passar per Les Jornades Llibertaries de la CNT durant un cap de setmana al Parc Güell. Els del PSUC i CiU estaven al.lucinats i la Policia franquista també… Va ser un esclat de tota mena … Recordo els vells anarquistes amb el seu mocador negre i vermell que no es podien creure el que estaven veient.
xavi cot
2 d’agost 2014, 01:26 PM
2
La gent que va passar per el Parc Güell eren com a mínim 10 vegades més,
al fer- se en la ciutat hi va anar tota mena de gent des de families de dia fins a verbeneros de nit.
CiU es va crear al 78.
La policia ja no era franquista sino Suarista i no al.lucinava amb lo del Parc Güell si no que estava més pendent de els disturbis que es produien al mateix temps a les Rambles i els debats al Diana per on estaven els elements realment perillosos per a ells.
El transformar el Parc Güell en una festa és lo que en la meva opinió va impedir que de les Jornades sortís un moviment que agrupés les diferents minories i signifiqués una alternativa amb possibilitats al canvi de la dictadura franquista a la dictadura dels partits polítics.
Va ser el gran moment i no el vam aprofitar. Després d´aixó, a continuar essent súbdits amb dret a festes masives, o punks.
pfanes
2 d’agost 2014, 05:16 PM
3
Va ser maku, El carrer bullia amb els cadellets néts de la guerra civil. Els mocadors negres lluint amb orgull al coll de les joventuts llibertaries. Ens visitava la mítica Frederica Montseny. S’obria la llibreria Cosa Nostra. El saló Diana i l’assemblea d’actors , de directors , de musics de…Molts ens havíem afiliat a la CNT, al sindicat d’oficis varis, o sigui el sindicat de cap i de tots els oficis. I aixi van passar tantes i tantes nits a la serena parlant del diví i de l’humà.
I un dia, un diumenge, tot es va acabar, una mica de benzina abocada per estranyes mans va calar foc al teatre La Escala i prou, i cap a casa.
Volíem ser fills d’en Durruti. Potser preníem massa absenta al Marsella.
Però va ser maku.
Gero
2 d’agost 2014, 05:43 PM
4
El periode d’anys compresos entre el 75 i el 80 varen ser irrepetibles, una mena de interregno en que aquesta ciutat va estar connectada a un nivell de creativitat mai vista. El cas Scala, el 23F, el cavall i la sida, varen ser les plagues que varen arruinar-lo. Per cert la policia dificilment era suarista perque com es va veure es varen tirar a la iugular de Suarez quan van poder…
4 comentaris
Gero
1 d’agost 2014, 12:32 PM
1Al 1977 més de 30.000 persones varen passar per Les Jornades Llibertaries de la CNT durant un cap de setmana al Parc Güell. Els del PSUC i CiU estaven al.lucinats i la Policia franquista també… Va ser un esclat de tota mena … Recordo els vells anarquistes amb el seu mocador negre i vermell que no es podien creure el que estaven veient.
xavi cot
2 d’agost 2014, 01:26 PM
2La gent que va passar per el Parc Güell eren com a mínim 10 vegades més,
al fer- se en la ciutat hi va anar tota mena de gent des de families de dia fins a verbeneros de nit.
CiU es va crear al 78.
La policia ja no era franquista sino Suarista i no al.lucinava amb lo del Parc Güell si no que estava més pendent de els disturbis que es produien al mateix temps a les Rambles i els debats al Diana per on estaven els elements realment perillosos per a ells.
El transformar el Parc Güell en una festa és lo que en la meva opinió va impedir que de les Jornades sortís un moviment que agrupés les diferents minories i signifiqués una alternativa amb possibilitats al canvi de la dictadura franquista a la dictadura dels partits polítics.
Va ser el gran moment i no el vam aprofitar. Després d´aixó, a continuar essent súbdits amb dret a festes masives, o punks.
pfanes
2 d’agost 2014, 05:16 PM
3Va ser maku, El carrer bullia amb els cadellets néts de la guerra civil. Els mocadors negres lluint amb orgull al coll de les joventuts llibertaries. Ens visitava la mítica Frederica Montseny. S’obria la llibreria Cosa Nostra. El saló Diana i l’assemblea d’actors , de directors , de musics de…Molts ens havíem afiliat a la CNT, al sindicat d’oficis varis, o sigui el sindicat de cap i de tots els oficis. I aixi van passar tantes i tantes nits a la serena parlant del diví i de l’humà.
I un dia, un diumenge, tot es va acabar, una mica de benzina abocada per estranyes mans va calar foc al teatre La Escala i prou, i cap a casa.
Volíem ser fills d’en Durruti. Potser preníem massa absenta al Marsella.
Però va ser maku.
Gero
2 d’agost 2014, 05:43 PM
4El periode d’anys compresos entre el 75 i el 80 varen ser irrepetibles, una mena de interregno en que aquesta ciutat va estar connectada a un nivell de creativitat mai vista. El cas Scala, el 23F, el cavall i la sida, varen ser les plagues que varen arruinar-lo. Per cert la policia dificilment era suarista perque com es va veure es varen tirar a la iugular de Suarez quan van poder…
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?