Publicat dins: Fotografies - 20/02/2010
Amb l’expressió d’estar sempre penjat “al setè cel” el Papa Noel (a l’esquerra) tocava la flauta travessera a lo Jethro Thull amb l’esperit d’un autèntic “homeless”
Va ser un dels primers okupes a Barcelona a prop del Park Güell, a les Tres Creus, en una casa que anomenàvem la caseta del budista zen. També l’anomenaven Papi. Va ser un dels personatges més entranyables dels 70. Sentia la necessitat de viure el rotllo, de sentir-se en sintonia amb el grup, amb la seva ment sempre elevada per l’efecte de l’LSD. Segurament per culpa d’algun sotrac i la decepció va començar el viatge a les tenebres, refugiant-se a l’interior obscur. A finals dels 80, passava les tardes a la porta de l’església del Pi.
La fotografia està feta a Can Montserrat, Carme, comarca de l’Anoia per Juan Soteras Carme, el novembre de 1972.
Publica La Web Sense Nom Fotografia cortesia de Joan Soteras (drets de còpia)
« Anterior: Fotografies de Pepe Ocaña
» Següent: Barcelona, fragments de la contracultura
4 comentaris
Nono Cardona
21 de febrer 2010, 02:22 AM
1A Papi, ya comenté no se en que página estuvimos juntos en Lleida y a Albert Subirats lo conocí también en Menorca, en esa época nos veíamos bastante Albert Subirats, Leo y yo. Que épocas y qué recuerdos, por cierto no he sabido más de Albert.
Canti
21 de febrer 2010, 03:41 AM
2@Nonno
Albert Subirats tanbien nos dejó en los 90 con el rollo del sida
Copio aquí un poema suyo titulado LSD
A través de les flors de sucre
més enllà dels arbres punxeguts
els savis nans, vells i geperuts
em serveixen pensaments de luxe
De debó que us trobo collonuts
savis nans de les flors de sucre
estimat tropell d’amics per sempre
que retorneu a les joventuts
De paraisos de menta
d’obsessionades flors d’absenta
de passions d’amor i salut
Mosaic heroic que es desintegra
vida enrarida i pordiosera
vida més folla d’un cregut
gener 1975
Gero
21 de febrer 2010, 04:43 AM
3Realment un personatge entranyable que va desaparèixer al mateix temps que es consumia una època irrepetible. Papa Noel que estàs al cel…sempre recordaré el meu primer viatge amb tu.
guillem rotxe
10 d’agost 2010, 04:08 AM
4Sempre et recordaré amb els teus ulls de nen gran amb una enorme il·lusió per disfrutar el trip de la vida que feia pocs anys que havies descobert, el teus cabells llarg i les teves barbes de no menor allargada varen propiciar que no se quin enrotlllat del Gotic et poses el sobrenom tan acurat amb el que tots et recordem. Papa Noel que vas anar a Hamelin a buscar la teva flauta que quan sonaves tots els mals rotllos marxaven rierols de la Floresrta avall, tu erets en definita¡iva un bon rotllos de persona.
Déspres els fills de puta mes grans del mon et van fer una destrossa neuronal i ja mai mes vas ser el que havies estat, et varen convertir en una joguina trencada amb la que cap més nen podria jugar amb ella. Tu que havies estat el gra dispensador de joguines psiocdéliques per tots els nens enrotlats, (t’en recordes veritat Papi que erem els enrotllats del Gotic , la Floresta etc,etc.)
Després de tot aixó que explico, ja s’et trovava a la porta de l’esglesia del Pi ens uns estats lamentables, homeless de la raó mai volguda , clochard de la esperança perduda, allà on sigus per a tu jo riure un JOU jOU JOU. PAPA NOEL
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?