THERE ARE NO MORE TICKETS TO THE FUNERAL és un podcast de l’artista i investigadora Marta Echaves que presenta una trama de relats personals complementaris i entrecreuats per a reconstruir la història silenciada d’una generació marcada per l’heroïna i el SIDA durant la dècada dels anys vuitanta a la Espanya postdictatorial.

Sumari

Pren com a punt de partida alguns dels artistes i documents exposats a la sala “Els bells vençuts” de l’exposició Gelatina Dura. Històries escamotejades dels 80, comissariada per Teresa Grandas. L’heroïna i l’aparició de la SIDA es presenten al programa com a contrarrelats del context postdictatorial, articulats en conversa amb diferents testimonis de l’època i mitjançant l’activació de documents d’arxius domèstics sovint inèdits. Aquests relats personals s’entrellacen amb la història familiar de l’autora, traçant un viatge pel silenci i el dol d’una època, i un homenatge a aquells que no van sobreviure.

Detall de continguts

- “Carta a mi madre” és un text que vaig produir per a la xerrada-performance Nos querían muertos, que vaig fer al costat de Paula Cueto, dins del seminari internacional Els vuitanta a contrapèl, el desembre de 2016 al MACBA.

- H. Guió escrit per Hel·lena Cámara Rica l’any 1992. “Aquesta és una història basada totalment en la realitat. Tret d’algunes circumstàncies i anècdotes afegides o canvis de temps en interès de la pròpia història, la majoria de fets que s’hi relaten, i especialment l’esdevingut el 23F/81 van passar realment. (…) Aquesta és una història en la qual es qüestionen, entre moltes altres coses, la llibertat de l’individu, romandre fidel a un mateix a qualsevol preu, la hipocresia del nostre actual sistema social, i no a través de la veu dels intel·lectuals, pensadors o professionals, sinó la d’aquells que més la sofreixen en les seves pròpies carns, de les seves víctimes més directes”. Gràcies a Canti Casanovas per facilitar-me aquest material i donar-me permís perquè formés part d’aquest podcast.

- Conversa amb Jesús Bravo i Alejandro Simón. Tots tres cuidem l’Arxiu d’Emilio Carmona, que va ser company de vida del Jesús durant més de 20 anys. L’arxiu està format per fotografies, dibuixos i collages realitzats entre la dècada dels 70 i els 90, i malgrat que l’Emilio mai va ser un artista professional, aquests documents ens permeten qüestionar la historiografia de l’art d’aquella època i alliberar subjectivitats que no han tingut cabuda als relats oficials del context postdictatorial.

- Fragment d’un diàleg amb Germán Labrador Méndez, autor de Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española, i una de les referències fonamentals d’aquesta recerca.

- Fragment de Memòries del Curs 1992/1993 d’Adrià Trescents, escriptor, religiós dels germans de Lasalle i educador de carrer, que va treballar al Raval des de finals de la dècada dels 70 fins a ja entrats els 2000.

- Fragments de les Memòries dels Cursos 86/87, 87/88, 88/89, 89/90, 90/91 d’Adrià Trescents. Lectura de l’apartat on l’Adrià enumera els amics del Barri Xinès morts per la droga i la SIDA de cada any. Agraeixo a Laia Manresa l’accés a aquestes memòries, un document fonamental per tal d’entendre la història del Barri Xinès i els seus habitants.

- Fragment del diari de Pepe Sales durant la seva estada a l’hospital per una cura de desintoxicació l’any 1983. Extret del llibre Sense Re, sense remei del mateix Pepe, publicat en per Labreu Ediciones. Gràcies a Joan Sales i Lulú Martorell per parlar amb mi i compartir records de la vida de Pepe Sales.

Un podcast de Ràdio Web MACBA

Tota la informació en pdf