A Daniel Segura
Coberta: dibuix de Caldes. Roure, juliol o agost 2006

Clicar per descarregar el Text del Pit-Roig.pdf

Text del Pit-Roig

Vine Sol del matí i crema la foscor del
feixisme imperant. És un treball en que
molts ajudarem. Desquiciats dins l’om-
bra de la mort ens toca viure dins el glo-
bus del passat? La vella barca del soli-
tari pescador voreja a prop de roques
conegudes. Guanyem l’espai amb veus
cridaneres; els núvols ploren aigua cap a
la Terra. Caminem vers els camins amis-
tosos on la llibertat és compartida.
Penjades en fil de coure les esperances.
El tedi urbà embolcalla el cos urbà. L’a-
bundància compartida és Anarquia, diem
als que en el camí ens trobem. Ve el
vent i ens saluda. Visca la terra lliure,
escoltem. Uns treballem, altres passe-
gen. Els infants en el futur i jo acabat.
Tornem a sentir la vibració negativa.

Vine Sol del matí i crema la foscor del
feixisme imperant. És un treball en que
molts ajudarem. Tancada altra vegada la
porta que obre camí. Aprenem dels en-
trebancs prepotents que ens apliquen,
caminant amb àgil pas cap a on la llibertat
ens espera. Sense papers anem pel
món desconegut, a l’esguard d’un futur
sense repressió. Destil·lem sucs de vida
per sentir-nos millor, sota la parra del
bon vi les papallones mirem. Les ombres
de la vida, la malaltia i la mort són
acompanyades per la llum de l’amor. La
numeració dels nous diners provoca
desequilibris en els cervells humans. Ens
venem les quatre barres com merca-
ders; la infantesa ens demanarà comp-
tes i llibres per justificar la disbauxa per-
manent. Treballem amb la cara cap al
públic respectuós, car ens surt construir
la vivència. Les set ombres són: la vida,
la malaltia, la mort, l’amor, l’amistat, la
germanor, la infantesa, la traidoria.
Falsedat dins el mercat, la llibertat com-
primida per falsos valors. Ens perdem
per paisatges plens de fal·làcies morals;
el bell paradís trencat dins els miralls
urbans. La violència crua ens és mostra-
da sense paraules amables. Ferits inno-
cents dins escombraries. Caminar i més
caminar dins la mateixa ciutat. Els dolors
físics de cossos massacrats per cops
destructius contra la integritat de la per-
sona. El sacrifici voluntari és força perma-
nent. Vivim presoners dins d’un espai
limitat, sortim al carrer obligats pel re-
llotge del temps. Ens matxaquen psi-
cològicament i visualment com si fóssim
pedres de la Muntanya de Montserrat.
Enrera i perduts ens quedem quan l’amis-
tat és menyspreada. L’ edat de la Balena
ens preguntem i respon el cant del Mar.
Ja sabem un final i molts principis,
la lluita és permanència en els camins.
Els diners-euros segle XXI enfonsant
amb prejudicis de selectiva repressió. El
miratge omplint la nit d’una taverna
empeny la vida a Catalunya. Aquestes
noies són molt maques. Estimem amb
fam de llibertat. Desídia en els carrers
sense llum, les places buides d’humani-
tat. Anem per la foscor amb els ulls
oberts, cap a on la plenitud ens envolta.
Quan treballem dotze hores ens conside-
rem esclaus; treballant menys tots con-
tents. No som culpables de gaudir la vida
que ens envolta. Ens impregnem de
vocabulari urbà, sortim cap els carrers
mullats per pluja d’abril. Cada nit faig
quatre camins i clònicament segueixo el
batec del cor. Som més que molts més
tremolors de mort us portem, assas-
sins d’humanitat. Som infants de tot
arreu, mestres del no-res i l’infinit, fills i
filles de maquis i les seves companyes;
també el que és perfecte en el seu ori-
gen, ous en dobles rovells i plats per
donar. Som això i més que molt més.
Som rockers-punks i sardanistes ena-
morats, som també el permanent temps,
que aquests imbècils, cretins i assassins
ens fan perdre, retenint-nos en la presó
de la mort (que és la seva) quan el
nostre germà esta encerclat entre
Errenteria i el Bidasoa per cinc-cents
militars-policials, i no podem anar ni al
lavabo per sentir la llibertat en forma
d’aigua, i molt menys avisar-lo, perquè
vosaltres el voleu matar. Plorem llàgri-
mes que ens netegen els ulls. Amb tris-
tor alegre sortim a la Terra amb el front
alt. El matí ple de Sol ens espera joiós:
sense recança ni enveja caminem vers la
llibertat. Qui tenia duros fumava puros,
Qui té euros vol dòlars, Qui tindrà or
voldrà urani. Així de clar.

Vine Sol del matí i crema la foscor del
feixisme imperant. És un treball en que
molts ajudarem. Mirem al voltant de no-
sal tres mateixos, esperant la Lluna nova
car l’antiga se n’ha anat. Voltegen per
l’espai joves mosquits, també alguna
mosca sense molestar molt. La joventut
empeny camins nous; amb enyorança de
vells plantem flors noves. Somnis ale-
gres passejant en els teus ulls clars, la
foscor de la nit ens fa companyia. S’ens
caduquen les targes del Metro; et deixen
passar i truquen als gossos. Canviem de
tren i, amb sort, amb el segon arribem
a destí. Els ordinadors no funcionen
et diuen en el Benestar Social: torni
demà igual que van dir ahir. Ahir dia de
festa, avui la roda del treball gira amb
recança. El Sol acompanya el llarg matí,
la llum omple de goig la natura fèrtil. El
pit-roig alegrement canta, el jove corb
negre segueix feréstec com sempre. As-
segut en càlid banc un matí d’Hivern; tor-
nem a ser paisatge d’una ciutat infantil.
El cant d’ocel11ancat ens porta planys, el
cos alegre inspira recança. Volàtils di-
ners damunt la taula, mans que juguen a
construir el no-res. Escolto els col·legues
aprenent la modulació dels sons i veus,
aixeco el cansat cos sense recança. Vaig
pels camins mirant com del bosc la
natura floreix; planto amb tremoloses
mans llavors amb la Lluna plena d’abril.
Margarides grogues que el matí saluden
amb joia pels nostres ulls. Les papallo-
nes i abelles s’alimenten del vostre nec-
tar. Al migdia els àngels blancs us
acompanyen, el fort vent els despulla i
vosaltres seguiu florint. A la caiguda del
Sol us amagueu fins l’endemà. (Acabar
el quadre de l’Enric Casasses i Figueres;
seguir la sèrie de pastells-pastís amb
record d’en Marc Valls; preparar els tre-
balls per omplir el local de l’Albert Pijuan
abans de l’uh de Maig.) Gaudeixo del tre-
ball del mestre Joan Miró, de la biografia
del Che Guevara, dels cants dels ocells
i el vol de les papallones. Pateixo la
incertesa dels infants, l’esclavitud de
l’obrer explotat per persones sense hu-
manitat. Junts anem fent camí sense
moure’ns, car el cor és llarg i ample com
la bola del món. Assegut davant la porta
d’una vella casa de pedres construïda fa
ja molts anys. Dos perers i tres presse-
guers floreixen amb càlids blancs i suaus
roses. Els matins de Sol les papallones
s’aturen mentre l’home treballa amb les
eines de pintor. Meditar dins el bosc
ombrívol, a poques passes del cim. El
camí netejat de males herbes i entre-
bancs ens torna a la falda del bosc.
Omplim les matinades de somnis da-
munt el càlid llit on reposar és un dret.

Els matins arriben amb la llum de Pri-
mavera. Llevat el cos, la permanent fei-
na ens espera. Amb calma de saviesa
ens deixem acompanyar pels batecs del
cor. Escriu un poema en dia alegre: els
altres dies tindràs el record del poema
fet dins el cor alegre. Home en solitud
descalça es repenja en Figuera florida.
Ulls amarats de joia gaudeixen del Sol
d’Hivern. Lladrucs tan soroll apagant el
cant dels ocells. La calma de mitja tarda
sols dins el cor es troba. Camps de blat
verd de dins la Terra marró veiem sortir;
els marges són plens d’arbres i bardisses.

Canet d’ Adri i Barcelona, 2001