El 5 de Febrer 2014 es va presentar el llibre TAPS DE LLUM ZENITAL, obra inèdita pòstuma del poeta Genís Cano, David Castillo (testimoni, protagonista i enciclopèdia viva d’una època oblidada i mitificada alhora) oficia un altre cop la cerimònia de la no-nostàlgia, del record de l’amic i l’homenatge al poeta Genís Cano. Com sempre amb emoció i humor, sense melodrama, desfilen els amics poetes (Casasses,, Vinuesa, Calvo,Fanés,Hac Mor, Xargay, Aisa, Casellas, Pou, Lloses, Caño, M. Vernis…hi falta en Xavier Sabaté) i còmplices (Canti, Cifré…)
Genís Cano hi era, en els amics i en els poemes del seu llibre pòstum Taps de llum zenital, editat pels irreductibles del Pont del petroli, i en la presència d’Isabel Chavarria – còmplice màxima i àngel protector segons Castillo – i en les libèl.lules del pastís.
Quan Satan s’atnsa tant, libèl·lules, anècdotes, records, poemes farcits de jocs fonètics extrems, psicodèlia, accions, lioneses.
Orfes inconfessos de Pete Seeger, esmentem Ho Chi Min i Vinuesa llegeix una proclama abrandada digna d’un Vargas Vila. “Guanya la vida. En Genís mai hauria acceptat un escac i mat” conclou el pròleg d’en Castillo. Ens queden el poemes i els llibres-testimoni d’una efervescència contracultural no tan lllunyana.

Genís Cano va ser un conegut poeta i agitador cultural, com ell diria; un fervent activista contracultural. Cano va començar les seves subversives activitats creatives els primers anys setanta a Barcelona, concretament en el nucli d´un peculiar grupuscle poètic que freqüentava el mític London bar. Genís Cano, Enric Casasses, Pere Marcilla, Ernest Subirats, Leo Segura, Arturo Montfort, Xavier Sabater, Pep Torrent, Carlos Ceron, Paco Fanés; una mica més tard Jordi Pope, David Castillo, Jaume Quadreny, Joan Vinuesa……

Desprès d´aquestes intenses hores d´aprenentatge popular i ja com a professor de la UB en Genís s´especialitza en la divulgació de diferents llenguatges artístics urbans, sobretot en les anomenades intervencions efímeres: escriptura a les parets, grafit, pintura mural…

Com a poeta ens ha deixat un important llegat . Els sots psicodèlics, S.Ediciones, 1991. Rebaixins endins, Ed.Raurich, 2003. Gran Xona Ganxona, Ed-Raurich, 2003. Els traus postmoderns, L´Emboscall, 2006.

Però la gran passió del poeta era la memòria d´un temps molt concret de la vida creativa produïda a Barcelona en els moments de la Transició; l´efímera però considerable energia contracultural dels anys setanta i primers vuitanta. I és en aquestes pàgines on Cano descriu de manera impecable, en una imprescindible trilogia, el seu personal homenatge a l´essència creativa sorgida a la ciutat en uns instants de canvis fonamentals: Poètica de la Contracultura, UB, 2003. Imatges de la Contracultura, UB, 2005. I l´any 2010 per fi la publicació de l´últim volum encara embastat en el moment que ens va deixar. Barcelona, fragments de la Contracultura .