Publicat dins: Video - 05/06/2010
Spanish trip. La aventura psiquedèlica en España. Barcelona: La Liebre de Marzo, l’any 2001
Juan Carlos Usó és l’autor del llibre, ha publicat diversos articles i ha cola borat amb diversos articles a la web sense nom.
Recentment, un vídeo-document d’Altervideo sobre el llibre Spanish Trip amb diverses entrevistes posa de manifest l’actualitat del llibre que hauria de ser de lectura obligada a qualsevol persona que hagi fumat un sol porro, simplement ensumat o que vulgui saber de que va la cosa aquesta de la psiquedèlia. .
Aquí va el vídeo:
« Anterior: El Dit al Cul, un Fan & Cine d'Ítalo Giordani
» Següent: Ha mort l'Enric Borau
41 comentaris
lord black
16 de setembre 2010, 11:11 AM
1i els encuentros psiquedelics del CCCB ningú senrecorda?
jc usó
16 de setembre 2010, 02:01 PM
2I tant que recorde els “Encuentros Psiquedélicos”! Van ser durant els dies 17-18 de gener de 1997… De fet, ja vaig escriure el que van significar (al menys per mi) al pròleg del llibre “Spanish trip”. Sempre estaré en deute per això amb Nando Pardo i Xavi Vidal, de La Liebre de Marzo, amb el setting de la capella psiquedèlica d’en Mati Klarwein, el grup Psiconautes, Barcelona Expansiva, la Familia Ulises i tota la gent que va possible aquell esdeveniment. Una moguda irrepetible!
xavier Vidal Benet
17 de setembre 2010, 01:55 AM
3Aquello que no queda registrado en imágenes tiende a olvidarse….. otra cosa es la memoria propia de quien lo ha vivido. Los encuentros fueron a mi parecer, aparte de una buena pillastrada, un experimento todavía no reflexionado completamente….
quilpil
19 de setembre 2010, 11:59 PM
4Referent al vídeo, m’ha fet recordar que casualment no fa gaires anys vaig conèixer en Jordi Benito, tot un personatge, brutaaaaaal, increïble i de Granollers
Artista conceptual de performance lligat al col.ectiu Grup de Treball i al Body Art.
Està clar, que a Granollers es coïen coses bastant curioses i transgressores pel moment repressiu que estava vivint el país i va haver individus com en Jordi Benito amb ganes de canviar les coses, fins quin punt va tenir a veure les drogues psicodèliques, qui ho sap?, com va començar tota aquesta moguda?
joan carles usó
20 de setembre 2010, 04:51 AM
5El qui podria contar moltes coses sobre els “anys daurats” de Granollers és Joan Illa Morell (JIM)… Però no crec que vulga buidar el pap.
xavier Vidal Benet
21 de setembre 2010, 08:17 AM
6Sí, en JIM no dirá ni mu. I poder es adecuat….. fora especulacions….. las cosas fueron….. se desarrollaron….. transformaron…. y nadie sabe como fue….
quilpil
22 de setembre 2010, 02:42 AM
7A veure, no es tracta de fer especulacions, tot el contrari. Las cosas fueron, se desarrollaron, transformaron y nadie sabe como fue…, precisament per això, penso que es prou important, saber com varen ésser i més si fos possible de la mà de qui les va viure, simplement es tracta de curiositat per temes de la nostra historia recent dels quals poca informació tenim.
Segons tu, aquesta web no té cap sentit, dons jo crec que es apassionat l’estudi i el coneixement de tot allò que et pugui interessar.
Canti
22 de setembre 2010, 03:49 AM
8@quipil
el Xavier es refereix a l’actitud del JIM, però no cal patir, amb el Xavi Cot vam decidir que el millor és presentar-nos a casa del JIM armats de càmeres fotogràfiques i escàner, lligar-lo en una cadira i fer-li pessigolles fins que buidi el pap. I si això no funciona encara tenim un pla B més refinat. (jeje)
joan c. usó
22 de setembre 2010, 04:40 AM
9@Canti
Ànim! A veure si entre tu i Mr. Cot sou capaços de treure-li el que no vaig aconsseguir jo… I recolze el vostre pla B incondicionalment.
Gero
22 de setembre 2010, 04:44 AM
10Jo poso el cotxe i els passamuntanyes!
quilpil
22 de setembre 2010, 05:51 AM
11m’hi apunto
joan c. usó
22 de setembre 2010, 07:53 AM
12Hahahaha… Vos veig molt entusiasmats, però caldrà anar amb tacte. M’han dit que en JIM és tot un mestre en l’aplicació del “mètode paranoic-crític” (si algú no sap molt be en què consisteix, te entrada a Wikipedia) elaborat pel Dalí.
xavier Vidal Benet
22 de setembre 2010, 09:26 AM
13buenu!!! he viscut diversos intents (mai jo mateix) per fer “cantar” a JIM… a vore esta vegada….. personalment, no ma molesta viure amb alguns misteris sense resoldre….
Tornant a JIM, crec que la cosa es que el seu vincle es amb Dalí, cualsevol altre link (psikedelia, art…) no li afecta…. son afaires secundaris….
Canti
26 de setembre 2010, 03:29 PM
14El que dius concorda exactament amb el que vaig veure a l’estrena del documental Retorn a l’Alta Mongòlia. El Jim cavalcant la pedra elefant mentre feia de Dalí i cantava aquella vella cançó que diu: “Cada día, cada hora, es domingo, es domingo para mi…”
xavi cot
27 de setembre 2010, 09:56 AM
15Semble que es demana a crits la formació de l´escamot sense nom,
li diré al Cifré (premi nacional de comix 2009) que faci l´anagrama
i haviam si per l´estiu ja tenim les camisetes….
Ja tenim cotxe (sería millor furgo, o les 2 coses) i passamuntanyes, gràcies Gero, potser et desgravará al IRPF, de voluntàris-ries ja som 5 o 6, si segueix així haurem de fer proves de selecció…
D´altre banda el Jim basicament va fer les coses sota el C-I-T de
Granollers, així que ells també deuen tindre material, penso jo.
jordi t
27 de setembre 2010, 07:06 PM
16Un “Spanish trip” avant-la-lettre. En Walter Benjamin a Ibiza en el 1932-33.
“Drugs were doubtless important to Benjamin, who had first smoked hashish in Berlin in 1927” … tot l’article (que potser podria ser una entrada independent a LWSN):
http://www.cabinetmagazine.org/issues/30/taussig.php
Canti
28 de setembre 2010, 12:19 PM
17@Jordit
Pinta molt interessant i oportú.
gracies
jc usó
28 de setembre 2010, 03:34 PM
18A les persones interessades amb l’estada de Walter Benjamin a Eivissa, i no els coneguen, els hi recomane dos llibres de Vicente Valero: “Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza 1932-1933” (2001) y “Viajeros contemporáneos. Ibiza, siglo XX” (2004).
No vos decebràn.
Canti
8 d’octubre 2010, 12:52 PM
19@jc usó
de moment he trobat el 2n llibre que recomanes a la biblioteca, de Benjamin no explica gran cosa, però és molt interessant el capítol “Franco y el mito de Ibiza”
jc usó
8 d’octubre 2010, 01:46 PM
20@Canti
Del primer llibre tenim un exemplar (prestable) a la Biblioteca Pública Municipal de CS. Si no el localitzes més a prop, sempre podem concertar un prèstec (millor si és interbibliotecari i fas la comanda a través de qualsevol altra biblioteca pública).
Aquesta és l’adreça per tal d’accedir al catàleg:
http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/
Canti
8 d’octubre 2010, 05:55 PM
21@jc usó
gràcies, ja l’he localitzat i sol·licitat en préstec interbibliotecari.
jordi t
9 d’octubre 2010, 07:57 PM
22@jc uso
Gracies per aquestes referencies. Aquest viatge a Eivissa d’en Benjamin em semblaba molt poc conegut. Un recent article a El Pais sobre Benjamin i Espanya ni en parla, tot l’article es sobre la seves visites a Granada, etc.
Un altre Spanish trip avant la lettre tambe podria esser les pasajades d’en Brion Gysin anan i tornan de Tanger. El Gysin es una altre “underground del underground” qu’ara s’el comenca a “descobrir”. El New Museum de Nova York va organitzar una expo excelent aquest estiu: http://www.newmuseum.org/exhibitions/422/brion_gysin_dream_machine
jc usó
10 d’octubre 2010, 08:24 AM
23@ jordi t
Tens alguna referència concreta d’alguna visita d’en Brion Gysin a Espanya?
jordi t
10 d’octubre 2010, 06:43 PM
24@jc uso
no, cap concreta. imagino que en les moltes estades (a partir de principis dels 1950 fins al final) a Tanger algun cop va pasar per Espanya, anant i tornant de Paris, Londres, etc. potser nomes per fer un tomb, amb en Paul Bowles i la seva dona, etc… A “The Third Mind” (1965) llibre-col.laboracio amb William Burroughs hi han varis retalls de diaris espanyols (potser els va trobar a Tanger, pero…). Per altra canto, durant els seus anys surrealistes de Paris 1934-39, comparteix cafes i altres licors amb Dali, Miro, Picasso, etc. En els 30 va visitar Portugal (lleigeixo en el cataleg de la expo), imagino que va pasar per Espanya (potser va viatgar amb vaixell?). Res concret, pero penso que hi han bones indicacions per pensar que en algun moment o altre va trepijar terres del altre canto del estret. (perdoneu el meu catala macarronic)
jc usó
11 d’octubre 2010, 09:51 AM
25@ jordi t
Gràcies per compartir els teus coneixements sobre Brion Gysin. Efectivament, jo també sóc de l’opinió que amb tant de viatge a Tànger més d’un cop devia visitar Espanya. Hi hauria que rastrejar en els seus diaris o cròniques personals (si és que va escriure una cosa semblant) i també en els textes dels Bowles (Paul i Jane)…
Hi han “spanish trips” ben curiosos. No sé si ho saps: Aleister Crowley va creuar la Península Ibèrica (gran part a peu) a principis de segle XX. Apenes he trovat referències d’eixe viatge…
L’únic personatge del que he aconsseguit documentar la seua estada a l’Estat espanyol és Timothy Leary, quan va estar en Torremolinos entre 1958 i 1959.
En fi, curiositats…
Gero
12 d’octubre 2010, 02:46 AM
26Torremolinos i Timothy Leary abans dels seixanta, aixó si deuria ser un bon trip!
jordi t
12 d’octubre 2010, 03:01 AM
27@ jc usó
un investigador històric potser trovaria documentació d’en Gysin a Espanya.
Per cert, la expo de NYC viatge a França: Institut d’art Contemporain Villeurbanne/Rhône-Alpes, October 16 – November 28, 2010. Si t’interesa en Gysin, intenta fer una escapada, es molt bona.
Gràcies, no coneixia el viatge d’en Crowley. Curiòs.
jc usó
12 d’octubre 2010, 01:15 PM
28@ Gero
Si busques a Google “TURN ON, TUNE IN, DROP OUT… Y ¡OLÉ!” o entres a http://perso.wanadoo.es/jcuso/autor/leary-y-ole.htm podràs llegir el “trip” de Leary a Torremolinos.
@ jordi t
Mira per ón, l’expo de Gysin a Villeurbanne em pilla de vacances… M’ho pensaré…
Sobre el “trip” de Crowley a Espanya, en un llibret seu titulat “Cocaïna” (1918), va escriure el següent:
“5. IT WAS a very weary person, that hot Summer afternoon in 1909, who tramped into Logrono [sic]. Even the river seemed too lazy to flow, and stood about in pools, with its tongue hanging out, so to speak. The air shimmered softly; in the town the terraces fo the cafe;aa;s were thronged with people. They had nothing to do, and a grim determination to do it. They were sipping the rough wine of the Pyrenees, or the Riojo [sic] of the South well watered, or toying with bocks of pale beer. If any of them could have read Major-General O’Ryan’s address to the. American soldier, they would have supposed his mind to be affected.
Alcohol, whether you call it beer, wine, whisky, or by any other name, is a breeder of inefficiency. While it affects men differently, the results are the same, in that all affected by it cease for the time to be normal. Some become forgetful, others quarrelsome. Some become noisy, some get sick, some get sleepy, others have their passions greatly stimulated.
As for ourselves, we were on the march to Madrid. We were obliged to hurry. A week, or a month, or a year at most, and we must leave Logrono [sic] in obedience to the trumpet call of duty.
However, we determined to forget it, for the time. We sat down, and exchanged views and experiences with the natives. From the fact that we were hyrrying, they adjudged us to be anarchists, and were rather relieved at our explanation that we were “mad Englishmen”. And we were all happy togetherl and I am still kicking myself for a fool that I ever went on to Madrid”.
jordi t
13 d’octubre 2010, 03:30 AM
29@ jc usó
gràcies per l’info d’en Crowley. em pregunto perque diria “I am still kicking myself for a fool that I ever went on to Madrid”. Interesant quand comenta que els prenien per anarquistes. La Setmana Tràgica de Barcelona (1909) deuria estar encara molt viva en el imaginari del pais.
Via Canti t’he enviat un article de Harper’s Magazine sobre un petit poblet de California molt especial.
jc usó
13 d’octubre 2010, 06:46 AM
30@ jordi t
Gràcies per l’art. de Harper’s Magazine. Em va arribar just ahir via Canti, però el meu nivell d’anglés és molt fluix i encara el tinc pendent de llegir.
Per què renegava Crowley de la seva visita a Madrid?… No sé… Fa temps vaig trovar aquesta informació en una web:
“El primer contacto de Crowley con España se produce en Cambridge donde partidarios carlistas recogen fondos y reclutan jóvenes. La detención del barco enviado con armas y municiones impide que Crowley acabe en nuestro país.
En 1908, junto con Victor Neuburg, realizará un viaje iniciático en el que recorren el país a pie. Desde Bayona cruzan los Pirineos y pasan por Pamplona, Logroño, Soria, Burgo de Osma, Aranda de Duero y Madrid. En su recorrido les confunden con mendigos, bandidos y anarquistas, llegando a arrestarles, pues nadie entiende que quieran recorrer el país a pie. En sus «Confesiones», Crowley dice que la gente es sucia, salvaje y vive en condiciones miserables.
En el Museo del Prado contempla el que considera el mejor cuadro del mundo: Las Meninas de Velázquez. «Me enseñó lo único que quería saber de la pintura: que el sujeto del cuadro es una mera excusa para mostrar formas y colores de tal forma que expresen la parte más íntima y recóndita de su autos»”.
El estado físico de Neuburg no es bueno y deciden continuar por tren. Así llegan a Granada y Ronda; pasando finalmente a Gibraltar. Años después, a la vuelta de un viaje por África, Crowley volvería a Granada y visita la Alhambra donde tiene la sensación de haber vivido en una reencarnación anterior: «…debía tener por costumbre ir a la torre occidental para mirar el valle y la ciudad, con la sierra al fondo…»
Un día acude a ver bailar y cantar a las gitanas y vive una noche de amor inolvidable que cuenta en uno de sus poemas de «Nubes sin agua»: «Tu pelo estaba lleno de rosas a la caída del rocío mientras bailábamos. La bruja encantando y el paladín en trance. A la luz de las estrellas mientras tejíamos una red seda y acero. Inmemorial como el marmol en las salas de Boabdil…»”
També conserve el record de quan vaig llegir el llibre “Desgarrados y excéntricos” que Juan Manuel de Prada glosava la biografía d’un espanyol (sóc incapaç de recordar el nom) que va conéixer a en Crowley.
666
9 de febrer 2011, 09:23 AM
31Navegando por I-net he dado con esta web un poco de casualidad. Me interesan mucho la figura y la obra de Aleister Crowley. He intentado localizar el libro que cita la persona que se identifica en el foro como “jc usó” y me ha resultado imposible. Me gustaría conocer la identidad de ese español que conoció personalmente a Crowley.
Hippy Vicente
9 de febrer 2011, 01:09 PM
32Dudo mucho que puedas encontrar actualmente alguna copia del ‘Cocaina’ de Aleister Crowley, sin embargo si puedes encontrar otros muchos libros del autor en diferentes librerias de viejo como por ejemplo: Sepher Shephirot, Libro de las Mentiras, Adivinación por el Tarot, Ocho Lecciones de Yoga, Astrologia, Libro de Troth, De Arte .Mágica, Magia K en Teoria y Practica, Tarot el Espejo del Alma o incluso Goelia.
Si JC Usó no pudiera ayudarte, o no tuvieses alguno de los libros que te he referenciado y tuvieras interés en conseguirlos, házmelo saber
joan carles usó
10 de febrer 2011, 07:29 AM
33Hola 666,
El personaje cuya identidad tanto te interesa se llamaba Vicente Massot (1894-1939), y era el benjamín del empresario textil barcelonés Virgilio Massot Gimbernau. Según cuenta J.M. de Prada en su libro “Desgarrados y excéntricos”, hacia 1924, Massot hijo coincidió con el pintor argentino Xul Solar en una especie de “bacanal esotérica” que organizó Aleister Crowley en París, concretamente en los salones del Hotel de Blois. No hay mucho más que pueda contarse al respecto.
666
10 de febrer 2011, 03:29 PM
34¿Una bacanal esotérica? Eso suena muy sugerente. ¿No se explaya en detalles?
jc usó
13 de febrer 2011, 12:58 PM
35Bueno, J.M. de Prada reproduce un párrafo del libro de Julián Gorkín “Días de bohemia” (1930) en el que el revolucionario profesional deja testimonio escrito de sus impresiones desopilantes y cachondas:
“El prometido aquelarre se celebró en la planta baja [del Hotel de Blois], la cual debía servir durante el día de comedor. Había como una treintena de personas de ambos sexos, de diferentes edades y de no sé cuántas nacionalidades. El regidor o sacerdote de la ceremonia era un hombre de gran estatura, con el cráneo afeitado, y pasaba del metro ochenta, pero lo más notable en él era su imponente obesidad. Su barriga alcanzaba dimensiones considerables. El rostro era ancho y carnoso, y su actitud ostentaba una sonrisa despreciativa: se llamaba Crouly [sic] y nos saludó con una fasecita que los demás asistentes repetían a troche y moche, como desequilibrados:
–¡Haz lo que quieras es la ley!
Con que hice lo que quería y empecé a manosear a dos mujeres bellísimas que merodeaban por allí, con andares sonámbulos. La primera, esposa de un relojero ruso que también asistía a la ceremonia –pero, por asombroso que parezca, la dejaba retozar a su antojo– era fina, morena, de boca sensual y de grandes, rasgados y negros ojos; la otra, actriz rumana, estaba un poco metida en carnes, pero era bien formada, rubia, de sanos colores y de grandes ojos azules […] Vicente [Massot], en cambio, se apartaba de estas “obras maestras” y departía con un hombrecillo flaco y cetrino, de acento porteño, que le mostraba unos dibujos cubistas. Se llamaba Solana o Solares [sic], y pretendía que yo también escuchara sus explicaciones… ¿Cómo no comprendía mi situación, muy excusable dados mis veintidós años y las bellas formas que, sin que yo lo hubiera pedido, se ofrecían a mis pecadoras manos?
[…] Crouly anunció que iba a dar comienzo la ceremonia. Con gran asombro mío, los asistentes comenzaron a desnudarse todos a un tiempo, repitiendo eso de “¡Haz lo que quieras es la ley!”. Vicente y yo hubimos de hacer lo propio y, minutos después, todos podíamos darnos perfecta cuenta de cómo nos había hecho la Naturaleza. Seguidamente nos pusimos una simple túnica de tela burda, que no llegaba a cubrirnos más allá de una tetilla, el ombligo y de milagro lo que se encuentra una pulgada más abajo. Yo me fijaba en las mujeres: habían tan bellas partes por cubrir, y aún las cubiertas se dibujaban de tal manera, que los ojos se me abrieron como rodajas de salchichón. Y así de abiertos, iban de un cuerpo a otro, de unos firmes seños a unas nalgas turgentes y también iban con preferencia, claro está, a aquello que es escandaloso nombrar. ¡Qué banquete nos dimos!
[…] Entonces Crouly dio una orden y las mujeres y los hombres, mezclados, rozándose las carnes, empezaron a danzar […] Movimientos unas veces frenéticos; otras lentos, cadenciosos. Brillaban los ojos, coloreábanse las mejillas, humedecíanse los labios… Imagínese el lector lo sucedido, pues yo encuentro un tanto crudo el descubrírselo. Y no olvide, en excusa mía, las atenuantes expuestas más arriba, a las que debe añadir el hambre de mujeres –al lado de otras hambres– que soleemos pasar los españoles por esos mundos. Yo me abalancé sobre la actiz rumana que me miraba picarescamente con sus ojazos azules; y Massot, de común tan inapetente, se zafó del pintamonas porteño y se acomodó con la esposa del relojero ruso, la grácil morena de ojos negros que lo llevaba encabritando un buen rato con su risa sensual, provocativa”.
Eso es todo.
666
14 de febrer 2011, 12:26 PM
36¡Vaya pasaje más chusco!… Aunque documenta que fueron dos los españoles que conocieron personalmente a Crowley: el tal Massot y el propio Julián Gorkín. ¡Nunca habría imaginado al dirigente del PCE, del BOC y del POUM en una bacanal esotérica!
joan carles usó
18 de febrer 2011, 08:46 AM
37@666
Bueno, es de suponer que durante el viaje que le llevó a cruzar España en 1908 en compañía de Victor Neuburg debió conocer a algunos más…
@Hippy Vicente
Si te interesa puedo pasarte una copia del libro ‘Cocaína’ de A. Crowley en formato JPG (un total de 18 archivos). Se trata de una versión de 1973 publicada en San Francisco por Level Press.
Hippy Vicente
21 de febrer 2011, 08:32 AM
38Gracias por la oferta Joan Carles. De momento tengo mucho material por leer (en este momento estoy con ‘Ramona la Catalana’). De cualquier forma si mas adelante tuviera interés en ‘Cocaina’ te lo haría saber
joan carles usó
22 de febrer 2011, 12:59 PM
39OK, Hippy Vicente, ja saps cóm localitzar-me.
666
28 de febrer 2011, 11:44 AM
40Joan Carles,
A mi sí que me gustaría que me enviaras el libro “Cocaína”, aunque sea en formato jpg, siempre que tenga una resolución aceptable… Mi e-mail: 666_1955_666@hotmail.com. Gracias
joan carles usó
11 d’abril 2011, 09:31 AM
41Encara que aquest fil va començar a desplegar-se a partir del llibre “Spanish trip” i dels Encuentros Psicodélicos del 97 va acabar derivant cap a la figura i obra d’Aleister Crowley… Doncs informe a totes les persones interesades amb aquest “monstre” que Amargord Ediciones acaba de publicar el “Diario de un drogadicto”:
http://www.casadellibro.com/libro-diario-de-un-drogadicto-/1836210/2900001432274
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?