4 comentaris

1. jordi torrent

   17 de setembre 2007, 07:53 PM

   1

   si no m’aquivoco la “muerte de narciso” va arrivar avans de “el rollo enmascarado”. era una revista molt fina. elegantisima. fresca y por la cara com sols ho pot esser la mateixa joventut. atrevida i perillosa com sols ho podem entendre els qui varem viure aquells llargs anys de fosca represio franquista. jo els veia a en pere i els seus amics. al london, per les nits, treballant intensament en la seva revista, la seva revolucio.
   la muerte de narciso va esser una muerte anunciada.
   poco quedo de autentico despues de su defuncion.
   salut! amics.
   jordi

2. ffanes

   7 de gener 2008, 09:14 AM

   2

   Algo quedó, algo quedó.
   En Genís Cano, fins l’ultim dia de vida l’any passat publicant essaigos sobre la seva estimada “contracultura” a més de diferents llibres de poesia en el últims anys. L’Enric Cassasses, avui pilar fundamental de les lletres catalanes, segueix treballant amb força. Xavier Sabatre lider indiscutible del món de la Polipoesia i derivats. En Paco Fanés conductor de la col-lecció de poesia Pont del petroli i fent recitals propis arreu…

3. Jordi Torrent

   7 de gener 2008, 12:14 PM

   3

   si, si, ffanes
   algo quedo… pero no es lo mismo. y esta muy bien que no sea lo mismo.
   nosotros tampoco somos los mismos.

   tal vez a eso me referia. que poco quedo de aquello que eramos entonces… pero es probable que este hablando mi nostalgia. y esta pagina no va de eso. la nostalgia la dejamos para el pais dominical, por ejemplo.

4. Gero

   9 de gener 2008, 04:16 AM

   4

   Completament d’acord amb tu Jordi, la vida es ara i en quest moment.
   Un altra cosa es el carro del background que poguem portar, pero alló que tira el carro es el present.

   Don’t forget, please!