Logo de RFP fet per en Joost Swarte

La primera publicació de “Real Free Press” (RFP) fou el 1968, i el negoci va desaparèixer el 1984.

Logo Real Free Press

Per evitar problemes de drets d’autor dels artistes i els seus contractes d’exclusivitat per a Europa amb altres editors, Real Free Press International fou legalment una Fundació inscrita a Curaçao, Antilles Holandeses, menada per en Olaf Stoop i en Martin Beumer. Tots dos, nascuts a Amsterdam, havien tingut una infantesa relacionada amb Indonesia. En Robert Olaf Stoop hi va ser criat per la seva àvia i la família d’en Martin Beumer hi tenia un negoci d’exportació d’estores. En Olaf va crèixer per esdevenir un anarquista, posant pamflets provocatius en els diaris dels inadvertits viatgers quan treballava per la AKO a l’aeroport de Schipol. i fent cartells per la la moguda “Provo” des del 1960. El 1966 es va autopublicar el seu còmic “De Lotgevagen van Roza” que podria ser considerat el primer còmic underground d’Europa.

Olaf, 1965
Olaf en la roda de premsa per la confiscació de la revista Provo #1, 1965.

En Martin Beumer fou llicenciat en Formació Física però va abandonar la feina d’instructor d’esports després del seu servei militar, per dedicar-se a fer de traductor cap a l’holandès (els seus textos i dibuixos els signava com a “Marpa” en honor al traductor mestre d’en Milarepa). Parlava una bona colla d’idiomes inclòs el català.

RFP Martin 1971
Martin a la vella botiga de RFP a Oude Niewstraat, 1971.

Real Free Press fou el moment àlgid de la Premsa Subterrània (Underground Press) en la època hippy. Va ser un negoci de llibres que treia també diners del negoci de la droga (boek en dopje). Tingueren una botiga que va comprar i vendre còmics i llibres il·lustrats arreu del món, essent la base de distribució del còmic underground americà a Europa. Les seves produccions van fer reviure l’interès per artistes oblidats i van donar la oportunitat a joves dibuixants. La decadència va començar quan a més de l’herba (marihuana) van començar a tocar la cocaïna que va fer baixar dramàticament el rendiment en el treball. Finalment, les detencions i la persecució de la oficina d’impostos van acabar fent tancar el negoci i les restes subhastades van anar a parar a un llibreter dels Estats Units (Texas). En Olaf va seguir vivint a Amsterdam amb la seva esposa i filla i va morir d’un atac de cor sense adonar-se’n assegut davant el televisor. En Martin va seguir ja definitivament a la seva esposa a Mercadal (Menorca) i va morir d’un càncer de pell a l’hospital Duran i Reynals a Barcelona.

 Real Free Press
Olaf I Martin a la botiga de RFP

Moltes persones van col·laborar i ajudar des del primer moment:

  • Els advocats que ja havien ajudat a en Olaf en les seves enganxades durant la moguda Provo.
  • Els joves just llicenciats en Belles Arts que feien petites feines (sempre pagades) a més de controlar la distribució de les seves pròpies produccions alternatives (des de Catalunya recordem afectuosament a en Joost Swarte, en Henk Groenendijk i en Henk Van de Does).
  • Els Artistes que fiaren en ells permetent-los reproduir la seva obra.
  • Els informadors internacionals que per propi interès establiren amb ells una xarxa molt novedosa per la època.

Olaf 1980. Foto de Johannes Van Dam
Olaf 1980, fotografia de Johannes Van Dam

Martin Beumer i Joan Ramon Guzman a  DirkVanHasseltsteeg

Martin Beumer i Joan Ramon Guzmán (sota el capgròs d’en Jopo de Pojo) a la nova botiga de Dirk Van Hasseltssteeg, 1979.

Cartell Joost Swarte nova dreça de RFP
Cartell de Joost Swarte anunciant la nova adreça de la llibreria.

La meva relació amb Real Free Press

Vaig conèixer en Olaf i a en Martin l’estiu de 1971 quan l’ajuntament d’Amsterdam, tip de venedors ambulants per tota la ciutat i en especial a Vondelpark, ens va obligar a col·locar-nos durant tot l’estiu als jardinets de Leidsebosje (just remodelats l’any anterior) i als espais que hi ha entre el canal i els carrers Nassaukade i Stadhouderskade. Allí, jo hi venia una mena de quadres efectistes (fabricats en sèrie per vendre als turistes), i ells hi venien les seves produccions. Vam coincidir vàries vegades costat per costat. Com en Martin havia estar expulsat d’Eivissa per la Guàrdia Civil el 1970 (segona tongada d’expulsions ja amb la recent llei de “Peligrosidad y Rehabilitación Social” ), va mostrar molt d’interès en adonar-se de la realitat catalana, i a mi em va servir com si d’un germà gran es tractés. Vam seguir la relació tant a Amsterdam com a Menorca (on la seva muller es va instal·lar definitivament després de venir a veure’m durant el meu servei militar) i fins als seus darrers moments a Barcelona.

Jaume Fargas

Jaume Fargas, 1971
La meva “pinta” aquells dies de 1971

Publicacions de Real Free Press

Real Free Press Illustratie

Els 6 números de la revista en format tabloide Real Free Press Illustratie (1968-1974) on publicaren pàgines dels comics underground americans (bàsicament Crumb i Shelton i altra penya de Zap)

Witzend

Els quatre números de la revista Witzend on publicaren mestres poc coneguts del còmic: Vaughn Bodé, Basil Wolverton, Wallace Wood, Steve Ditko, Mike Kaluta, Frank Frazeta, Bernie Wrightson… El número 4 és ja en anglès.

Ehe_catl

Els quatre numéros de la revista Ehé-Catl (la primera en format tabloide, però les altres tres ja amb portades acolorides per en Joost Swarte) dedicades a clàssics del còmic oblidats com George Herriman, Windsor McCay, Gustave Verbeck, George McManus. En aquest format publicaven un dossier majoritari sobre un dibuixant afegint unes pàgines d’altres que tenien en estudi.

Edicions individualitzades sobre artistes oblidats

Hergé
“Tintin al país dels soviets” A rel del judici provocat per aquesta publicació, en Olaf va haver d’exiliar-se a Antwerpen (Bèlgica) i fou quan legalitzaren la Fundació a les Antilles.

De avontureb van kuifje in de sovjet-unie_RFP

Wallace Wood

The World of the WizardKing

Will Eisner

The Daily Spirit. Les tires diàries (va quedar pendent un cinquè número mentre cercaven més tires).

George Herriman

Krazy Kat Komix

Basil Wolverton

Powerr Pepper, de Basil Wolverton

Gustave Verbeek

The incredible Upside-Down

Edicions d’artistes amics

Joost Swarte

Wipeout1

Wipeout2

Modern Art, Joost Swarte

Jim Franklin

Gordier III, Jim Franklin

El Gringo (E.A. Fischer)

Red Blades 1, El Gringo (E.A. Fischer)

El Portafolio

El Hortelano (1979)

Clica sobre la imatge per més informació a la web sense nom

Guillem Cifré (1980)

Clica sobre la imatge per més informació a la web sense nom

Roger (1980)

Clica sobre la imatge per més informació a la web sense nom

Willem (1981)

Clica sobre la imatge per més informació a la web sense nom

Thierry Job (1984)

Clica sobre la imatge per més informació a la web sense nom

Altres produccions

Discs

Disc Jerry Samuels
Jerry Samuels: once taken away

Disc Bintangs
Indonesian beasts

Llibrets de paper de fumar

Paper de fumar RFP
Llibrets de paper de fumar de RFP fabricats a Alcoi

Llibrets de fumar Joost Swarte

Llibret de fumar Joost Swarte

Paper fumar 1 Joost Swarte dors
dors
Paper fumar 1 Joost Swarte cara
cara
Paper fumar 1 Joost Swarte into
into

Llibrets de paper de fumar dissenyats per Joost Swarte i Ramon de Sousa (Ramon Llatjós, artista manresà)

Paper fumar 2 Ramon De Sousa cara
cara
Paper fumar 2 Ramon De Sousa dors
dors
Paper fumar 2 Ramon De Sousa into
into

Pel·lícula

Cosmic Comics

Pel·lícula Cosmic Comix
Director Harrie Verstappen. Basada en el còmic Colors d’en Victor Moscoso.

Els Papalagi

De papalagi RFP

El llibre va ser publicar per primera vegada el 1920 a Alemanya. l’edició de Real Free Press (1976) és una traducció de la primera edició holandesa del 1929.

L’autor

El novelista alemany Erich Scheurmann (nascut a Hamburg el 1878), va ser un pintor, escriptor, dramaturg, ficat en les zones psicològiques marginals, titellaire, mestre i predicador. A l’edat de dinou anys, va fer un viatge a peu per tota Alemanya. Des 1903 va viure a la península de Höri al Llac Constança, on es va trobar amb en Herman Hesse. Va anar l’any 1914 a Samoa, que llavors era una colònia alemanya, amb els diners d’un avanç del seu editor, per ser sorprès allà per l’inici de la Primera Guerra Mundial, per això fou internat als EEUUA la tardor de 1916. Va tornar a Alemanya poc abans del final de la guerra. Va justificar el colonialisme, i fins i tot va escriure propaganda per als Nacional Socialistes (Nazis). Des de 1930 va viure a Armsfeld on va morir als 79 anys el 1957.

El llibre

El llibre es presenta com a discurs d’un cap del “mars del sud” (Tuiavii de Tiavea) que ha visitat Europa. Molt anti-tecnologia i de tornada a la simple i oh-tan-bona vida natural. Fou un llibre molt popular en l’escena hippie del qual entre tots els editors en van arribar a vendre més de mig milió d’exemplars. L’edició de Real Free Press fou magníficament il·lustrada per en Joost Swarte. Una molt bona i recomanable feina.

Les dades

El cap samoà en aquells anys en que hi va estar en Scheurmann es deia Agaese (“tuiavii” només significa “cap”) fou membre de l’exercit alemany a Samoa, mai va visitar Europa i molt menys fer discursos sobre ella als samoans. I lluny de ser contrari a la religió occidental, va ser un cristià practicant. La idea de “Els Papalagi” fou molt clarament copiada d’un infumable llibre d’un altre escriptor alemany anomenat Hans Paasche. El llibre d’en Paasche “Die Forschungsreise des Afrikaners Lukanga Mukara ins innerste Deutschland” (L’expedició de l’africà Lukanga Mukara a l’interior d’Alemanya) de 1912 ens pot recordar el conte d’en Mark Twain “How the Animals Sent out a Scientific Expedition” (primera part de “Some Learned Fables for Good Old Boys and Girls”, 1875. El professor Grant McCall de la Universitat de New South Wales, de Sidney, Australia ha menat una exhaustiva investigació sobre “Els Papalagi” i fins i tot n’ha donat conferències a Samoa on van quedar tan encuriosits com per fer-ne una bona controvèrsia al diari Samoa Observer. L’edició de Real Free Press d’Els Papalagi fou reproduïda a Espanya per Pastanaga

Publicacions de Zap i altres distribuïdes per Real Free Press

Real Free Press va actuar com a importadora dels còmix underground americans. Heus aquí un exemple. Tots ells foren còmix distribuits a Barcelona.

Un article cortesia de Jaume Fargas

Ha col·laborat en la recerca de les imatges Joan Ramon Guzmán
Estem especialment agraïts a Jordi García de Suck Electrònic Enciclopèdic que ens ha deixat en préstec la seva col·lecció de còmics.

Hem digitalitzat les imatges de l’article a partir d’exemplars de còmix. Els utilitzem per contextualitzar l’activitat creativa dels anys transaccionals. La Web Sense Nom no té ànim de lucre. Qualsevol autor que s’oposi a la publicació de la seva obra pot CONTACTAR, i serà atès en brevetat.