La Contracultura, que va iniciar el seu camí a principis de la dècada dels 60 als USA, ha estat sens dubte el moviment social i cultural més important de la segona meitat del segle XX. Els seus postulats van calar en les societats occidentals, més profundament del que se sol admetre, i avui la seva influència, per bé o per mal, és indiscutible. Va ser un renaixement humanista que reaccionava contra una modernitat despersonalitzadora i proposava el retorn al món interior i a una nova espiritualitat, lliure i fora dels cànons occidentals. El més essencial d’aquest moviment transversal de regeneració espiritual va ser l’intent de transformar, no les estructures socials, com altres corrents, sinó la consciència de l’individu, i el detonant d’aquesta transformació interior van ser les drogues psicodèliques, convertides en una mena de sagraments d’un nou culte mistèric i en l’eix vertebrador del seu procés iniciàtic.

La més important d’aquestes substàncies, pel seu enorme poder transformador, va ser l’LSD. El 1943 el químic Albert Hoffman, que l’havia sintetitzat 5 anys abans, va descobrir-ne els efectes psíquics. Durant els següents anys l’LSD es va utilitzar amb èxit en recerques i en tractaments psiquiàtrics. Moltes persones la van usar en processos terapèutics, entre elles coneguts actors de Hollywood, com Gary Grant o James Cobrum, però no va ser fins als inicis de la dècada de 1960 que va agafar verdadera volada. Diversos personatges públics van ajudar en la seva difusió, com el psicòleg Timothy Leary, que organitzava sessions amb grups d’estudiants voluntaris a Harvard, o l’escriptor Ken Kesey, que, amb els diners guanyats amb la novel·la Algú va volar sobre el niu del cucut, va recórrer els Estats Units muntant els famosos Acid test, festes psicodèliques amb música, LSD i projeccions. Però, segurament, el paper més determinant el van jugar els llegendaris The Brotherhood of Eternal Love (La germandat de l’amor etern).

El 1963 aquest petit grup d’amics del Comtat d’Orange, al sud de Califòrnia, que havien provat l’LSD, ebris d’un optimisme contagiós, van crear la Germandat per difondre l’LSD i la cultura psicodèlica i, així, canviar el món superant el materialisme i la violència imperants. Durant tota la dècada la seva influència en el moviment hippy va créixer exponencialment. S’hi va afegir també Timothy Leary, que, després que Harvard clausurés els seus tallers psicoterapèutics, ara amenaçava de presentar-se a governador de Califòrnia. El 1970 la Germandat era l’organització internacional més important de distribució de psicodèlics, i el seu producte estrella era l’Orange Sunshine, segurament l’LSD més famosa de la història. L’administració nord-americana no es va quedar de braços plegats, Richard Nixon va declarar les drogues enemic públic número 1 d’Amèrica i va posar la Germandat en el punt de mira de totes les forces repressives de l’estat…
El 2016 un jove cineasta californià, William A. Kirkley, va decidir explicar-ne tota la història en un documental: Orange Sunshine. Una història que mai abans havia estat contada.

Quan el psicòleg Iker Puente, de la Psychedelic Society Barcelona, em va proposar programar-la a la mostra Visions documentals, de seguida em va interessar, però va ser, en veure el documental, quan vaig quedar fascinat i atrapat per aquesta fantàstica història, que se segueix com una pel·lícula d’aventures trepidants.
Les drogues il·legals són encara un tema tabú, però, al marge del judici que en fem avui, no podrem encarar la història d’aquella època, amb un mínim de rigor, sense tenir-les en compte.
El passi del dimarts 3 d’abril als Cinemes Girona serà l’estrena a l’Estat espanyol d’Orange Sunshine, i tindrem el privilegi de comptar amb el seu director, William A. Kirkley, que ve expressament des de Los Angeles a presentar-la. Comptarem, també, per animar el col·loqui, amb experts locals, com l’editor Fernando Pardo, l’historiador Joan Carles Usó i els psicòlegs José Carlos Bouso i Iker Puente, entre d’altres.

Martí Sans

Articles relacionats:

Entrevista a Michael Randall

Rainbow Bridge