5 comentaris

1. josep maria

   9 de febrer 2015, 09:59 PM

   1

   Una cançó magnífica, amb una colla de versos molt inspirats. El meu preferit, “no et facis vella sense fer-te gran”. Està en la línia de les millors del Pau Riba, tot i que sembla ser que no l’ha escrita ell, sinó el músic David Sarsanedas. Llegiu-vos aquest text de Manel Ollé: http://www.nuvol.com/critica/de-dones-i-nines-que-sadormen/.

2. joan carles usó

   10 de febrer 2015, 10:39 AM

   2

   Josep Maria,

   Estic totalment d’acord amb tu: és un tema absolutament memorable. Cada vegada que l’escolte, em toca més la fibra. Efectivament és d’en David Sarsanedas, però la dicció, l’èmfasi i l’expressió narrativa d’en Pau em semblen emocionants a tope i per tant magistrals.
   El vers que destaques, “no et facis vella sense fer-te gran”, és fantàstic. Però la lletra està plena de perles: “no et facis gran sense créixer”, “no perdis la inèrcia del somriure”, “no oblidis la urgència del moment”, “estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement”, “no siguis com tota aquesta gent que fa la veu trista per telèfon”, “quan me mori enyoraré enyorar-te”, “estic enamorat de la imperfecció del teu cos”, “que la memòria no et sigui massa fràgil”, “que estimis i et deixis estimar que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre”… tot rematat amb un final rodó: “Procura mantindre algun desig incomplert / i sempre purs els orificis del cor / ulls, boca, nas i orelles / i estigues contenta”.
   Lo dit, una autèntica meravella de cançó.

3. jordit

   31 de març 2015, 12:08 PM

   3

   “t’estimo pero no ho se escriure”, encara que jo soc un antic i prefereixo el vell Pau Riba

4. Canti Casanovas

   31 de març 2015, 08:49 PM

   4

   En aquest cas, jo prefereixo la fruita madura

5. Jordit

   3 d’abril 2015, 03:10 AM

   5

   En este mundo traidor nada es verdad o mentira. Todo depende del color del cristal con que se mira… Ma o meno