Publicat dins: Obituaris - 11/11/2016
Ha mort Leonard Cohen el 10 de novembre de 2016 a Los Angeles, Califòrnia
Suzanne (from “Live At The Isle of Wight 1970”)
Susanna, interpretada per Toti Soler, al disc Liebeslied (1972)
Adaptació Josep Maria Andreu
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l’aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d’unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l’ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l’aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s’ofegaven.
I va dir: “Des d’ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran…”.
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L’esperit d’ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d’escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L’esperit seu ella ajusta al vostre cos.
« Anterior: Els Bueyes Madereros a les 6 hores de música progresiva, a Sallent 1972
» Següent: La camisa de Christa Leem
3 comentaris
pfanes
11 de novembre 2016, 02:15 PM
1A un servidor en Leonard em va acompanyar en els amors i els desamors i en moltes altres nits. En la solitud d’hiverns ferotges i en la plenitud de primaveres tènues . Un altre amic a qui desitjar Bon Viatge. En els setanta el vam tenir ben aprop quan l’alba ens deixava abandonats en els carrers de tantes pluges.
josep maria
13 de novembre 2016, 10:25 AM
2Molt bona, la versió del Toti. Un encert, posar juntes l’actuació de Wight, que sona molt bé, i aquesta versió.
Gero
24 de novembre 2016, 03:20 AM
3Léonard va aprendre à tocar la guitarra de un flamenc a Madrid, segons ell explicaba, va aprender els acords básics de les seves cançons d’aquesta manera.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?