Desprès de convidar al meu amic Josep, “el Rolling”, a entrar a lwsn, m’ha tramès aquest mail personal. Donat el seu indubtable interès (al menys per a mi), li he demanat permís per penjar-lo, i hi ha accedit, la qual cosa li agraeixo.

Martí Sans

EL MAIL:

Hola Martí,

Ja fa dies que vaig consultar la web i és força interessant per els “supervivents” del rotllo bàsicament, però suposo que un xic minoritària (per els pocs hereus VIUS d’aquell “moviment”) i també un pèl nostàlgica, al meu parer. Moviment del que en aquells moments la majoria no n’era intel·lectualment conscient.

És força interessant i elogiosa en el sentit de que recorda i, en certa mesura perpetua, la memòria d’antics amics i/o companys i en destaca facetes humanes i intel·lectuals que jo mateix en desconeixia o no valorava prou en aquell moment, de gent molt propera llavors (poemes de Osito, Pope, etc. etc) m’ha sorprès gratament.

És lloable, i no sé qui ha ideat la web o n’ha tingut la paternitat i posterior cura d’aquesta. És el tal Kanti? El Kanti és el Josep Maria, altrament dit “El Cantitats”? En aquest cas al·lucino, doncs jo només coneixia la seva faceta de negociant… En fi, et volia trucar per parlar-ho personalment, però a Altervideo comuniqueu fa estona i no vull gastar mòbil, doncs ja veus que inevitablement m’extenc i no n’era la meva intenció. En fa molta mandra escriure opinions o pensaments, mai són precisos.

Per a la meva sorpresa, he vist en Jaume Martí, i a mi mateix, com bé dius, a Granollers amb la Judith i altres (Carlets, Carles, etc.). A tenor del Festival de Granollers, allà és on vaig conèixer a un grup o “basca” com en dèiem nosaltres (al menys a l’ Eixample, ara es la “peña”). On hi eren un tal Gerónimo (pot ser el de la web…), Lluís el Boig i un tal Xavi o “El Cordero” que casualment estiuejava davant de casa nostre a Mirasol. Aquest tercet va conèixer a Granollers a un grup de noies molt joves on hi era la Geno. O sigui que la Geno va començar el seu “camí iniciàtic” allà.

Chapeau per els teus articles, sobretot des de un punt de vista històric i sociològic. També a algunes rèpliques o opinions d’altri (Kanti, etc.) és enriquidor l’intercanvi.

Però se’m fa difícil, verament, veure el Martí escriptor/historiador/opinador amb el Martí d’Altervideo, quan parles d’introspecció, coneixement intern, etc. Si bé, fins a cert punt, doncs ens coneixem força.

No obstant, i parlo per mi especialment, sento tot allò molt lluny i amb sentiments ambivalents. Actualment em considero un burgès materialista i res més… o poc més. Els que hem sobreviscut a aquell “moviment” som ara això bàsicament, excepte comptades persones.

En quan al LSD ja saps a grans trets el que en penso: la seva dualitat pot ser terrible. Et pot ajudar a eixamplar o obrir la consciència o perdre-la totalment com en tants casos i abocarte a la bogeria. En Leary, Hofman, etc. estaven molt ben preparats emocional i intel·lectualment i la seva tasca era la de un xaman del segle XX.

En quan l’ús de qualsevol substància “iniciàtica” passa a ser de sagrada a banal o evasiva, l’efecte es torna de sagrat/màgic a destructiu/devastador.

Per finir, penso, que el terme “rotllo” va ser molt localista i pràcticament o de fet va néixer a Barna fins que és va vulgaritzar com a paraula crossa que ho volia dir tot i res (què rollo!! enrollado, enrróllate, están enrollados) llavors jo li vaig agafar mania per a la pobresa lèxica que predominava en el Rollo. Al fil d’això: no va aparèixer als inicis una publicació o còmic que es deia el “Rollo enmascarado” precisament?

Ostres!! jo si que m’he enrotllat i t’he fotut un bon rotllo!! Per això et volia telefonar.

Salut,

Josep