6 comentaris

1. josep maria

   23 d’octubre 2011, 01:40 PM

   1

   Un altre bon rescat. Els textos del llibre són molt interessants: per exemple, els dedicats a les ganes de fer diners, a l’obsessió pel temps o a l’especialització que ens anul·la en el món de la feina. Són bons atacs als absurds de la civilitació occidental. I els dibuixos de Joost Swarte, una delícia, incloent-hi la divertida historieta final.

2. jordi t

   28 d’octubre 2011, 02:43 PM

   2

   a la Barcelona del 1977 va arrivar Els Papalagi. El que ja sabiem ens ho subrajava ara un “salvatje iluminat” que ho tenia molt clar: els occidentals estem boixos, hem perdut el nord. La descripcio que va fer, cap a mitjans dels 1920, de la nostra societat no te perdua…. jo estudiava filosofia i vaig incluir en algun dels papers que tenia que escruire l’analisis profunt i tallant del pensament d’en Tuiavii de Tiavea.

3. pfanes

   29 d’octubre 2011, 03:32 PM

   3

   No recorde ara en qun llibre de Chejov vaig lleguir aquesta frase: “No se pas com s’ha de viure, però el que és segur es que com vivim no es la manera”.
   Quan vaig lleguir els Papalagi vaig entendre el que molts ja intuiem i viviem sense remei ; soportar i sovint participar de la manera com vivien els nostres conciutadans , No no era possible viure així. I varem intentar viure d’una altre forma més armonica amb la naturalesa i tantes cose més . Crec que alguns una mica ho varem conseguir. Ell, el Tuivaii de Tiavea també ens deia: Vosaltres els Papalagi no en teniu ni idea, tot ho feu al revés i ho pagareu. Ho deia el 1920.
   M’ha quedat gravat allò que diu sovint el Tuivaii “Los Papalagi tienen una extraña forma de vivir”
   Alguns de nosaltres viviem voluntariament en un mena de reserva d’aquell, d’aquest, món Tant Feliç dels Papalagi. Potser alguns no sortirem mai de la reserva i que! Que els donguin pel cul als Papalagi.

4. el joven elfo

   30 d’octubre 2011, 12:26 PM

   4

   Siempre es interesante encontrar aportes culturales como este, no obstante el escaneo deja un poco que desear dada la baja resolución a que se ha hecho lo cual dificulta la buena visión de las ilustraciones de Joost Swarte (ademas de ilustraciones a trozos o faltantes )y a pesar de no tener portada ni contraportada.
   Sin embargo no deja de ser cuando menos paradójico el texto. Gracias (aunque agradecería un escaneo mas fiel al original)

5. josep maria

   11 de març 2012, 02:59 PM

   5

   Acaba de sortir el llibre “Joost Swarte casi completo” a Ediciones La Cúpula (l’antiga editorial d’El Víbora), que recull historietes que van del 1972 al 2010. Una veritable delícia amb un pròleg del Max que comença fent referència a la llibreria Zap del Jaume Fargas. Les connexions amb l’undergound barceloní són, doncs, ben clares.

6. toni

   11 d’agost 2012, 11:57 AM

   6

   sobre Los Papalagi. http://nomehagasmuchocaso.wordpress.com/2011/01/08/los-papalagi/