Publicat dins: TV - 08/04/2017
En la década de los 80, la cultura pastoril y hortícola de la isla, la moda Adlib, los mercadillos y las guitarras acústicas empezaron a compartir terreno con el turismo, las grndes discotecas, la música electrónica y la fiesta interminable. En ‘Ibiza era una fiesta’, recordamos esta época a través de los testimonios de varios protagonistas directos de aquella evolución: ibicencos de cuna y larga tradición familiar – como el empresario y exministro Abel Matutes – y aventureros que sintieron la llamada del sueño ibicenco y se instalaron en la isla para vivirlo en primera persona, como el fotógrafo Toni Riera, el relaciones públicas Carlos Martorell, el filósofo Antonio Escohotado, el promotor musical Pino Sagliocco y Merel y Alok, un matrimonio que se conoció en Ibiza y que allí rehizo sus vidas fundando la empresa de moda de inspiración hippy World Family.
« Anterior: Entrevista a Michael Randall
» Següent: Revista Alfalfa
8 comentaris
joan carles usó
9 d’abril 2017, 10:52 AM
1Un documental molt divertit. Les anècdotes que conta Carlos Martorell dels guàrdies civils tripant involuntariament les coneixia d’haver llegit fa anys ‘Rèquiem por Peter Pan i otras crónicas decadentes’… un llibre molt recomanable. La idea que llança Escohotado sobre el moviment hippy, de que pràcticament es va autodisoldre perquè ja havia viscut la seua aventura i no volia romandre com una cosa vitalici m’ha semblat com a mínim suggestiva
joan carles usó
9 d’abril 2017, 12:43 PM
2Per altra banda, Matutes fa gala d’una memòria molt selectiva sense dir res sobre la repressió que van patir molts hippies sobre tot entre 1968-70, com s’explica en aquest llibre
http://lwsn.net/article/la-repressio-franquista-del-moviment-hippy-a-formentera
Canti Casanovas
10 d’abril 2017, 01:15 PM
3Lo de Matutes és de jutjat de guàrdia. Això si que és memòria selectiva.
Autodissolució del moviment hippy?
El 1969 Charles Manson ja va fer saltar totes les alarmes deixant ben clar que no tot eren flowers.
El documental es centra en la història d’Eivissa quan la psicodèlia dels primers anys es va transformar en la industria del show bussines entre mesca i mesca.
Sobre la repressió dels hippys a Formentera també hem publicat anteriorment l’article de Pau Maragall que va fer enfadar tant a Miquel Tur Tur. Un malentès penso jo.
Gracies per les teves recomanacions literàries sempre interessants.
joan carles usó
11 d’abril 2017, 02:54 AM
4Parlant de la familia Manson i de recomanacions literàries, fa uns mesos l’editorial Anagrama va publicar “Las chicas”, d’Emma Cline, una novel·la molt interessant sobre aquell succés
http://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/las-chicas/9788433979582/PN_929
Tal vegada no estaria de més obrir un fil sobre el cas Manson. No he trobat la pel·lícula “Helter Skelter” subtitulada, però si un docudrama d’eixos de Canal Història bastant potable
https://www.youtube.com/watch?v=_kElWsoEQEM
Canti Casanovas
11 d’abril 2017, 05:25 AM
5Hostia tiu. No respectes ni la setmana santa. hehehe
joan carles usó
11 d’abril 2017, 09:28 AM
6Eixa exhibició triomfal del catolicisme més sado-masoquisme?… Ni de conya, Canti!
Gero
11 d’abril 2017, 10:10 AM
7,Abel Matutes, propietari de Balearía i holdings hotelers, prohome del pp récorda la benevolencia de Fraga amb les Illes durant els 60’s. Els guris no es creíen que llavors hi havia una dictadura. Ibiza ja era un potent reclam turístic del régim.
jordi t
14 de maig 2017, 02:40 PM
8la meva primera visita a Eivissa va ser en el 63, de nen amb els pares. Vaig literalment flipar al veura a unes deeses nordiques baixan els carrers descalses i vestint sacs de patates -sentint que estaban despullades a sota. En aquella grisor profunda del franquiste celtibero de principis dels 60, Eivissa va ser una finestra per on va entrar un aire fresc fresc. A mi em va cambiar la vida, als 7 anys… Miro el doc a veura que en diuen de tot aixo.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?