16 comentaris

1. Ramon Solé

   28 de setembre 2010, 11:20 AM

   1

   Un petó molt gran per la Sesé i un adéu, també molt gran, pel Shakespeare.

2. Gero

   28 de setembre 2010, 01:13 PM

   2

   Adeu Shakespeare, no t’oblidaré.

3. oriol tramvia

   28 de setembre 2010, 02:00 PM

   3

   shakeaspeare era un de paraula, peró no d´una paraula sino d´una darrera l´altre, vull dir de moltes paraules… era convinçent i si deia
   que feia calor s´obrien les portes dels baixos de la casa de la marquesa
   (ganduxer-muntaner?) malgrat que estiguessim en plé hivern, per aixó li deiem shakeaspeare, pel seu gran do de paraula…

   era molt manetes i tocava força bé la guitarra, sempre he pensat que si s´hi haguiés dedicat més d´un s´hagués quedat amb un pam de nas…
   mogut, inquiet, nerviós era difiçil seguir-li el ritme… dur de maneres, generós i noble, amic entre els amics…

   varem voltar per aquella barcelona esguerrada i malmesa pels finals dels 60 i varem fer una mica de tot sense fer mai res… vull dir que anavem i veniem amb una facilitat interplanetaria!

   no ens varem preguntar mai pels origens, vull dir d´on veniem i que
   voliem fer sino que el present ens era tan compacte que s´ho enduia tot… sé que varem tripar unes quantes vegades, ho sé sense saber-ho
   peró ho sé i que ens varem coneixer per la plaça del rei i que ensumavem, palpavem i intuiem nous mons i noves terres…

   després ens varem perdre la pista tot i que les contades ocasions que
   haviem coincidit celebravem el ritual de la vida, cosa que ja no podrem fer…

   una abraçada a la seva dona i als seus fills

   oriol tramvia

4. sessé muñoz farreny

   29 de setembre 2010, 01:55 PM

   4

   Moltes gràcies, amics, per les paraules que heu deixat aquí dedicades al meu germà. M’ha agradat molt veure aquesta fotografia.

5. Canti Casanovas

   30 de setembre 2010, 03:59 AM

   5

   recordo la música que portava dins. quantes vegades ens va cantar el preso numero 9? o aquella que deia: Digues Georgia, digues-me Georgia… o l’altra: Noi si no vols saber la veritat no t’enamoris d’aquesta noia, ella et perdrà…

   hola Sessé, una abraçada molt forta

6. pfanes

   3 d’octubre 2010, 11:36 AM

   6

   Teníem 2O anys aprox, plaça de Sant Felip Neri, Barna. En Shakespeare em deixa un llibre i m’en parla excellencies. El llibre es titula “ Principios elementales y principios fundamentales de filosofia, de Georges Politzer”.
   Ell era així o potser erem així tots nosaltres , amb un clara curiositat lliure. En Shakespeare era , i fins i tot el seu aspecte , una mena d’home del renaixement . Platicava sobre les virtuts de l’àcid i llegia filosofia marxista, i cantava i tocava la guitarra d’allo més bé . El veig ara mateix a Sant Felip o a Rei una nit de pluja tocant, cantant i tota la plaça plena de sons d’un temps irrepetible.
   Salut, Shakespeare!

7. Guillem Roche

   8 d’octubre 2010, 01:24 PM

   7

   El nick name que vas escollir ja era tota una declaració de principis, estimat. Jo de fet mai em vaig aprendre et teu nom compost amb el que els teus pares et varen batejar (això es una suposició, per l’època a tot nadò el remullaven el caparró, un rodolí, vet aquí), i es que quan et passava l’ensurt d’haver-li de dir el nom del portentós dramaturg a aquell xicot esprimatxat i pura energia, ja no li cabia un altre nom.
   Et vaig conèixer, com no? a la Floresta, quan vas arribar amb tota la resta de la formació titular que en aquella època habitàvem, aquella petita torre, procedents d’Eivissa on havíeu marxat a l’instant city, una mena de experiment comunal tant propi de aquells temps lluminosos. I de seguida et vas convertir en leader de tots nosaltres, una persona amb aquell bon rotllo, aquella simpatia i bon humor, eres indispensable.
   Fins i tot recordo que em vas aixecar una novieta yankee que corria per allà, t’en recordes germà de la Cris, i jo tant content faltaria més. Vam tripar pels descosits, sortíem a mescala diària, o quasi, i de fet varem tenir un àngel, ja tu saps que molts d’altres no varen tenir la nostra sort. Home solidari amb els desvalguts i d’un positivisme aprova de qualsevol desànim, sempre rubricat amb aquell somriure tant teu que deixava veure la teva dentadura impossible. Has estat molt gran germà, i els passats d’aquella època recordarem amb molt d’apreci, aquelles llargues vetllades a la llum de les espelmes on explicaves les teves aventis vitals o imaginaves palaus de cristall als culs de got. Que gran si senyor, o quan et marcaves alguna de les teves energètiques versions de P.Riba millorant, pel meu gust al propi autor… “I t’estic dient prostituta, i és que tens els ulls plens de flors i la boca nas i orelles…” etc.etc. Desprès vaig saber de la teva llarga permanencia a Valldoreix, i dels teus treballs del que fos, s’havia de tirar la familia en devant. Ens trovavem per Gràcia i sempre era motiu d’alegria retrovar-te amb aquell bon humor i aquella visió de la vida tant shakesperiana. Ara que has marxat, gremà, em fumare un joint i recordaré per una estona aquells bons temps passats.

8. Ramon Muñoz Farreny "Karoli"

   25 d’octubre 2010, 07:58 AM

   8

   Hola a tots
   hola Joan “Shakespeare “
   passat un mes des que et vas anar
   la teva mirada de comiat no a desaparegut .

   Et vas anar en silenci sense protestar .
   vas canviar moltes coses sense adonar-te.
   llibertat de ser i d’expressar-te et porta a la cel·la
   i d’ella a un camp de flors Hippys.

   el món experimenta un canvi gràcies a persones
   Com tu , i és avui una mica mes Lliure i tolerant.

   gràcies per la teva música per ser com vas ser
   per trencar esquemes de la societat

   el teu germà petit que va aprendre molt de tu .

   petons

9. paco

   13 de novembre 2010, 04:05 PM

   9

   estes donde estes,la vida de una manera u otra sigue y te seguiremos recordando por tus charlas ,y el no poder estar quieto un momento

10. Pere Llovet

    15 de novembre 2010, 03:12 PM

    10

    En Joan Anton als 15 anys,
    Amb els “Minyons” de Pompeia ens va deixar a tots garratibats pujant al Taga pel dret, sense fer les giragonces que tots feiem per evitar la duresa de la pendent.
    Així era en Joan Anton, així va continuar fins que el nostre “Cau” se li va fer petit i varem perdre contacte i, pel que veig en aquesta pàgina, així va continuar per sempre més: sempre pel dret i sense concesions.
    Allà dalt s’haurà trobat en Jordi Mesalles amb qui va coincidir a Pompeia. Dos rebels que ens han deixat, amable un, ferèstec l’altre.
    Un record per ell i una abraçada pels que ell estimava i el varen estimar.

11. duende

    19 de novembre 2010, 06:46 AM

    11

    precisamente estaba buscando la direccion de joan (tenia una targeta suya de hara unos años)porque queria saber de el, y viendo esta web me entere de su fallecimiento,que decir……….pues que estes en la gloria y hasta pronto,y un beso para su hermana que hace mucho que no veo.
    unfuerte abrazo para todos.
    duende/chico.

12. thais muñoz

    25 de desembre 2010, 10:07 AM

    12

    en record del meu pare mai sabrem com va lluitar per els seus ideals fins al final pero els seus fills i nets seguirem lluitan per els nostres ideals gracies a tots sobretot per la seva dona laura que a estat al seu costat fins el seu ultim sospir en nom de la familia gracies a tots els que heu escrit en aquesta pagina

13. el RUSS

    6 d’abril 2013, 05:23 PM

    13

    Al final em quedo sense paraules, tants companys… i ja no hi son …adeu Shakespeare, aviat ens tornarem a trobar… la Formentera Cósmica…

    Total, aquí cada cop está tot mes fred, mes gris.. falta el vostre color, amics…

    Bámbole !

14. el RUSS

    3 de maig 2013, 01:54 PM

    14

    En aquest temps (1971)
    Ramon Solé ja era un consumat guitarrista
    i jo era un pianista que volia oblidar la música clàssica
    per ser un pur rocker, hippie, freak ..
    Ramon era bo i amb perfecta posició de mà en guitarra
    És molt possible, que aquesta foto com diu Canti
    sigui de l’altre costat del riu,
    la paranoia dels busos dels picoletos era tremenda
    i la Jam session fora del recinte
    va durar tota la nit.
    Pel tipus de cabell, és possible que jo estigui per aquí
    i Per la Mala posició de la mà, potser sóc jo

    Claudi Montanyà, estava tapat amb una manta
    i tampoc podia amb tanta guàrdia civil solta per aquí
    de totes maneres, algun dia parlaré, d’aquesta nit
    màgica, triposa (segueixo pensant que eren Yellow Submarine)
    i per descomptat, les sessions amb Joan Shakespeare, fins a 1975 eren un riu de creació
    Beneït siguis company, amic.

15. Mot-Gas

    3 de maig 2013, 03:08 PM

    15

    Jo el vaig coneixer, als primers anys 80 a les Valls de Sant Muç.
    També vaig coneixer al Tío al carrer Princessa a uns cuants músics i al Popi a la platja de un poble que no recordem ont ens va fer unas patatas fregides que si recordem, era a una discoteca l’any 79 diu el Russ.
    I sembla ser que a uns cuants més, com la basca de L’Opera i de L’Enagua, jo baixaba a l’Enagua amb el meu germá i després anavem als Enfants.
    Vaig coneixer al Russ al Zurich l’any 1975.
    Tres anys després eram a Europa del Nort fen música, estudiant medicina i de festa a Christianshavn, Ciutat Lliure de Christiania.
    Salut, els amics del amics son sempre amics.

16. Canti Casanovas

    29 de setembre 2015, 01:19 PM

    16

    Fa 5 anys que va morir el Shakespeare. Salutacions a la Thais i demés família.