Il.lustració de Pascal Comelade

El dia 10 de gener del 2008 ha mort el Jordi Pope, desprès d’una llarga malaltia. Des del 70 o 71, en Jordi Barba i Pérez, el Popeye o Pope, que és com li dèiem, ens acompanyava les tardes al Gòtic en aquelles reunions fundacionals del Rotllo de Barcelona. Anys desprès al carrer Venus entre Llibertat i Perill, tenia la porta oberta a tothom per qualsevol cosa. Quan a principis dels 80, amb altres poetes, va venir a recitar a la presó Model un dia que feia molt fred, jo hem trobava entre els presos. Aquell dia, els que vam tenir la sort de ser-hi, vam reconèixer a un poeta capaç de trencar el gel i connectar de debò.

Kanti

Enllassos

Enllaç a l’article Maestro de la poesia en vivo de R.M.Piñol publicat a La Vanguardia l’11 de gener. vanguardia.pdf

Un poema del Pope publicat a Escrits, musicat i interpretat per Labatzuca
Cortesia de Sepiaverda

Enllaç a la web de l’Avui:

Enllaç a Vilaweb

Pròleg de Ramon Salvo al Llibre del Fred i tres poemes

EL CRIT PLATEJAT

Só el nen en les entranyes de la Putrefacció
Só aquest soroll de Baix que no és el meu
Só les agulles dels forats del Nas
Só el Vestit d’assaig

Só l’astúcia Diabòlica dels Éssers Creats
Só el Maillot de llana, l’Estaca esmolada
Só les precaucions que tu oblidares prendre
Só la maledicció de la Mare, la Campana Passatgera

Só el descobriment de Mitjanit en el Laboratori
Só la Nit anterior, el Matí següent
Só l’eco de la Rialla
Só la Boira arrissada, la Boira enganxosa

Só (Estimada era només un Gos)
Só la desproporcionada Prominència
Só (Estimada era només un Somni)
Só el Llampec lluminós, el Xiscle xiulador

Só Rabós d’Empordà
Só sense Respiració
Só pitjor que la Mort
Só la Natura ultratjada que t’avorreix

Só el Ressó del Tro
Só el Fossat oblidat
Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper
Só la cruel Transformació

Só l’enterramorts de l’Espasa, l’Argila recent tirada
Só el que resta dels que se n’anaren
Só el Taüt d’Ivori, la línia de Setí
Só els llavis Pàl·lids i prims Rogencs

Só el Paradís etern, la clara Al·lusió
Só la visió aparent sense mirall
Só el Matalasser genial i determinant
Só l’espina dorsal, el flotó desmembrat

Só la Fortuna que la gitana no volgué dir
Só la Dualitat arrissada enfre matrassos
Só la Bóta plena de formes Desesperants
Só la Lluna convexa, el cofre Buit

Só el Llit dels quatre Canelobres
Só el Cabell al vent
Só la petita Creu que oblidares portar
Só el Més Alt Voltatge, la lluent Llosa

Só el paper per a interpretar el Buit
Só l’esposa del Baró, la concubina del Comte
Só a la vegada fill de la Bogeria i de l’Horror
Só la Cripta ajaguda, el sepulcre de la Mare

Só la Mort, la que Vola per la Nit!
Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa
Sóla Porta infranquejable, la Finestra oberta
Só les Escales que davallen fins al Soterrani

Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent
Só el (no té reflex), la Riallera Ganyota
Só la Bisecció
Só els ossos Antics

Só Més estiueig a Xert
Só el Castell del Palau d’Anglesola
Só (Ta muller té un Coll abellidor)
Só la fruita Visceral, el seu frenètic Córrer

Só (Tu estàs ací i jo aviat tornaré)
Só la Pissarra cruixidora, l’espelma Hissada
Só el rest d’Alls, la branca de la Maledicció del Llop
Só (És el senyor Gonzàlez)

Só el Rostre sense…, els llavis tallats
Só l’Hostaler sense pa, l’excrement en Dejú
Só la Maleta destripada, el Plat Buit
Só la Decadència absoluta i necessària

Só el Servei Funerari, el desconegut dolençós
Só el Mastí agotnat a la cantonada
Só l’esglaó de la Tela d’aranya
Só les ombres que rompen els còdols

Só el departament de Maquillatge Sensual
Só el Cercle del Druida, l’Altar en Sang
Só la Vedette del Ronsal esberlat
Só el cosset dels Penjats, la Mortalla del seu Farcell

Só el Darrer Viatge, el fetorós alè
Só la foscor esperant-te
Só l’aire joiós de la Nit Tardívola
Só l’Òbit perfecte

Só (Sia el que sia és Gran)
Só el que escolta a través de les Clivelles
Só el tràngol dels Deportats
Só l’esguard hipnòtic del Comte

Só el Virós pantà, la Negra Llacuna
Só les branques que esgarrapen la Lluna
Só l’impotent Silenci
Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna

Só Bela Lugosi, el màgic actor
Só l’Hospital, l’Albor celestial
Só la Mort embenada, el Blanc perfil
Só la Mestressa de casa

Só (no Miris descarat), el rostre sense ulls
Só (Més val que sigui així)
Só la més gran i més Alta que tu
Só la no Reflexió, la nuesa del vòmit

Escrits, Jordi Pope

Més informació a Internet sobre Jordi Pope

Article de Pau Vidal a El País 21-1-2000

Article d’Eduard Escoffet, maig 2002. Publicat a l’AVUI.

Jordi Pope a Cyberpoem

« Anterior:

» Següent: