Francesc Bofill a Jerusalem, fotografia cortesia de Maggie Thomas

El mes de gener s’ha endut al Brother Francis, Francesc Bofill pels més propers. Actualment president de La casa de palla, associació artistes visuals de la Conca de Barberà.

Va ser un incansable cercador, un esperit lliure que no va dubtar en experimentar i explorar diverses vies de coneixement. Va començar aquest camí com a monjo benedictí als 17 anys, penjant els hàbits 7 anys després, no sense abans haver participat activament en la celebració de Gongserrat el 1973, un concert històric i de marcat sabor pisquedèlic, a la mateixa abadia de Montserrat.
Els seus contactes amb lluitadors antifranquistes el van portar a la presó. Amb la llibertat vindrien temps de bohèmia i experimentació en arts com el teatre la música i la pintura, que va seguir conreant fins els seus darrers dies.
La seva investigació sobre el xamanisme, la mística sufí i el món iniciàtic oriental el portarien a buscar i a rebre la iniciació maçònica, arribant a grau 33 de la maçoneria escocesa. Va investigar l’ús dels enteògens en diferents tradicions iniciàtiques i com a conseqüència lògia va col•laborar amb la revista Cáñamo, així com en el món oníric redactant un monumental i inèdit estudi sobre els somnis en diferents cultures.


Quico Bofill a la dreta amb José Carlos, Moisés, Bryan, Jaume i Titi Montblanc, Tarragona, juny 2011, fotografia de Cañamo.

Va col·laborar amb “la web sense nom” on ens va deixar testimoni d’unes de les actuacions musicals més sorprenents dels primers 70:

GONGSERRAT, per Francesc Bofill

Gong a Montserrat

Maggie Thomas a Montserrat

Se’n va un Mestre però la seva memòria perdura

La notícia a La Casa de la Palla