6 comentaris

1. Ramon Solé

   17 de juliol 2008, 03:31 AM

   1

   Aquest flyer també va ser imprès per Gràfiques Dante, impremta de la família d’en Rosselló (Pastanaga). La contribució d’aquest home a la propagació dels events d’aquell temps va ser enorme; dubto que cobrés totes les feines. Es també possible que guardi una bona part del material que va imprimir i, per tant, podria contribuïr a l’obra museística d’aquesta web.
   Crec que tinc el cartell del festival per alguna banda. Si el trobo ja l’enviaré.
   Recordo que el festival el muntava una noia que es deia Rosa. Ara vist des de la llunyania del temps, organitzar en aquell país tan gris un sidral com aquell en un camp de fútbol tenia molt de mérit . La recordo com una noia extrovertida i agradable, capaç de conduïr un ramat de nyus, com érem els músics, fins l’éxit.

2. xavier garcia pujol

   25 de novembre 2009, 08:19 AM

   2

   Bé, més que un Ramat, una estampida….

   Salut company…

3. Rosa Pujantell

   13 d’abril 2014, 04:50 PM

   3

   Contesto al comentari d’en Ramón , sóc la Rosa. Després de llegir el teu comentari, bon amic Ramón en aquells temps, vàrem passar forces vetllades parlant amb moltes il·lusions posades en el Festival i en els temps que corrien. Molts bons moments passats amb el bon Franco de Baf, que ja fa temps ens va deixar….. hi ha un munt de records de situacions divertides per poder coordinar aquell ramat de nyus com molt be diu en Ramón. Prò hi havia tant de talent, ments obertes, color…. tot el procés el recordo com una preciosa sinfonía oberta al món, a la vida, un esclat per trencar les cadenes de uns temps grisos, durs e ingrats….
   Una abraçada Ramón!

4. jose luis zamorano labrador

   12 de febrer 2015, 02:03 PM

   4

   mi amigo luis giralt corrons y yo jose luis zamorano labrador, con 17 años de edead, ambos de manresa, estuvimos disfrutando de este recital de buenos musicos.

   un abrazo

5. pfanes

   12 de febrer 2015, 05:24 PM

   5

   Dels pocs records que tinc del festival de Sallent. Recordo el bus d’anada i pleníssim la tornada que ens va portar de Manresa a Sallent. Era un bus de línia atrotinat mig de fusta. Un model potser dels anys cinquanta o abans.
   Hòstia, no recordo gaire més perquè un servidor portava una bona “pedra” i és va acabar aviat.

6. Canti Casanovas

   13 de febrer 2015, 01:30 AM

   6

   Una recopilació de les diversos fils dedicats al festival de Sallent