3 comentaris

1. xavi cot

   18 d’octubre 2010, 09:38 AM

   1

   El Canet Roc del 77 va ser una demostració pública de que a la majoria de gent no li interessava la “onda Zeleste-música laietana”. Si ens fixem
   en qui va actuar, tot són grups que ja portaven anys tocant i no aportaven res de nou, i, com molt bé dius Canti, després de les jornades llibertaries, on va haver un esclat de propostes musicals, potser molt
   embrionaries pero que clarament anaven contra la rigidés estilistica, i
   no només en el sentit musical, sino que les jornades ens van ensenyar que la música no era l´unic motiu per reunir quantitat de gent, sino també les ganes de conectarse a altres nivells, ecologisme, politica, etc.
   Per això, la majoria de gent que vam anar al Canet 77 vam passar l´estona en la zona dels tenderetes, bastant indiferents a lo que pasava a l´escenari, a excepció, clar, de l´actuació del Pau i Perucho´s, que si
   va provocar, va ser als que asseguts sota la pluja seguíen “religiosament” als grups de Zeleste. Per suposat teníen el seu dret de gaudir del final d´aquella ona.
   Els del Magic i el mateix Canet 78 van captar aquell canvi molt avans que els de Zeleste i els seus incondicionals.

2. jesus

   18 d’octubre 2010, 12:40 PM

   2

   lo que mas me gusto de aquel canet fue sin duda lo de pau riba (del que esperaba que hiciera licors, que era lo “reciente”) con los perucho´s (a los que tenia ganas de ver ya que solo los conocia de nombre y por reseñas). cuando se editó la lata corri a comprarla. no creo que esa actuacion matara al canet del 77 solo demostro que mucha gente solo esta por lo previsible. no había en canet tantos enrollados como asistentes. osea, lo previsible.

3. Gero

   4 de juny 2014, 11:38 AM

   3

   Estic llegint el cartell del Canet Rock 2014 i realment està plagat de trunyos bastant patètics… no dirè noms perque ningú es molesti, pero s’acompleix aquella dita de que posteriors parts mai foren bones,