3 comentaris

1. pfanes

   25 de febrer 2017, 05:28 p. m.

   1

   Tots els èxits i totes les derrotes que en la vida, – tinc 65 takos- de comprensió, caiguda i cel els vaig comprendre a través de les experiències amb l’Acid. Mai m’he sentit identificat amb el tot l’univers i transunivers com en aquells dies . A part de la predisposició de cadascú puc dir que a un servidor mai més – apart de puntuals acostaments a mons naturals i poètiques- ha tingut tanta transcendència com l’estat espiritual que l’LSD em va oferir. De vegades penso que de quan en quan encara estic viatjant i mirant el mon des de l’acid – cosa que es viure un infern, un mal viatge-.
   No hi ha paraules, els que d’una manera oberta hi vareu entrar ja m’enteneu. No hi ha paraules.

2. Gero

   25 de febrer 2017, 07:04 p. m.

   2

   El meu primer trip va ser un Orange, va ser inoblidable!

3. joan carles usó

   26 de febrer 2017, 07:19 p. m.

   3

   No hi ha cap incondicional de la psiquedèlia amb temps i suficients coneixements d’anglès per a traduir ‘Hashing Smuggling and Passport Fraud’ i ‘The Brotherhood of Eternal Love’?… Son dos llibres inèdits tant en català com en castellà… Ànim!