12 comentaris

1. Gero

   17 de novembre 2013, 03:00 AM

   1

   No m’estranya que després d’aquestes trobades al Diana, Parc Güell o Montjuich la gent es tirés a ballar salsa. El propi Gato te una cançó en que parla de la “cocofagia monumental” que portava el personal, i ja en perdonareu, pero crec que tenia raó. L’encaix entre la vella guardia i els joves va generar imatges un pel esperpentiques entre els iaios ex-combatentss que anaven passejant pel Parc Güell amb els seus mocadors negres i bermells i els joves tirats a la gespa fumant mails. L’encaix entre el 39 i els 70’s era mes que dificil degut a un factor imprevist: l’explosió hippy i la psicodélia, pero s’intentava explicar les teories més variopintes… Finalment moure l’esquelet i la salsa es va imposar inexorablement, of course…

2. Gero

   18 de novembre 2013, 05:18 AM

   2

   Demà dimarts, a les 0.30, “Sputnik” estrena el documental “Toti Soler. D’una manera silenciosa”. La producció, que agafa el títol d’una peça popularitzada per Miles Davis (“In a silent way”) i adaptada a la guitarra per Toti Soler, és un retrat íntim de l’artista. Produïda per l’equip del programa musical de TV3 “Sputnik”, està dirigida per Jordi Turtós amb la realització d‘Àngel Leiro i Joan Simó. El documental fuig de la biografia per centrar-se en la personalitat de l’artista.

   Al lloro!

3. Josep - Petit Princep

   18 de novembre 2013, 05:23 AM

   3

   Juliol 1977
   Faltaven pocs dies per anar-me’n a fer la puta mili i, tot i les Jornades, el meu estat d’ànim estava pels terres. Per acabar de deprimir-me més, em van destinar a Madrid, al Ministerio de Defensa!
   Vaig al·legar de tot, però no hi va haver manera, així que, al cap d’uns mesos, m’havia “convertit” en perruquer d’oficials. El fet, es que un mati entra a la perruqueria un coronel d’uns 50 anys, ple de condecoracions, em demana que li afaiti el clatell, les patilles i sobre les orelles amb navalla.
   Jo, que no en sabia gaire de fer anar la navalla, començo la feina i, com era habitual, ell em pregunta: “De donde eres soldado”? Li dic de Barcelona i ell contesta: “Bonita ciudad. Yo admiro mucho a los catalanes. Estuve destinado allí el año pasado. Lastima que sean tan dados al libertinaje….” comença a moure el cap i les mans i continua: “Un soleado domingo por la mañana, leí en el periódico que se celebraban en el Parque Guel unas fiestas y, creyendo que eran para todas las edades, decidí llevar a mis hijos pequeños…” veient-les venir, em comença a tremolar la mà, quant ell esclata: “Yo creía que se trataba de una fiesta infantil y que cojones, lo primero que veo al llegar alli, es una extranjera bailando en pelotas y drogada” Jo, incapaç de controlar el polsa, sumat al seu constant moviment de cap, quasi li escapço l’orella.
   Acollonit per la sang que li raja de l’orella, li començo a posar paper per detenir-la. Ell impassible, em diu amb to castrense: “que le pasa soldado, ¿nunca a visto sangrar?” agafa un mocador i se’l col·loca a l’orella.
   La sang li deixa de brollar i em demana que acabi la feina, mentre continua dient “los catalanes estan yendo demasiado lejos…” i la resta dels típics comentaris despectius.
   En marxar em va donar propina.
   Tot i el meu rebuig per la violència i la sang, em vaig sentir satisfet. No havia pogut gaudir de les Jornades però, sí de la enorme satisfacció de viure en persona, el testimoni d’aquell ingenu coronel franquista que havia confós les Jornades amb una “Fiesta infantil”.

4. Gero

   18 de novembre 2013, 06:09 AM

   4

   Bravo per la teva sang freda, j no se que hagués fet en el teu lloc! juas juas juas

5. Josep - Petit Princep

   18 de novembre 2013, 09:30 AM

   5

   Sí Gero, vaig tenir sang freda pero una acollonida remarcable.
   La “extranjera” deuria ser una anarquista alenama que aquells dies eren nombroses al Guell.

6. joan carles usó

   18 de novembre 2013, 12:50 PM

   6

   A/A de Josep Petit Princep:
   Te dic el mateix que et vaig dir al fil “Cadaqués a meitat dels 70”: a veure si t’animes a publicar eixe diari. L’anècdota que expliques del coronel és també molt il·lustrativa i no desmereix per a res de les altres que ja vas transcriure en l’esmentat fil.

7. Josep Petit Princep

   19 de novembre 2013, 10:39 AM

   7

   Joan, gràcies pels teus consells, ho estic treballant. Ben aviat publicaré a lwsn, l’esborrany d’un projecte que tinc en ment per tal d’agrupar les meves vivències i les dels que s’hi vulguin afegir, en forma de cròniques.
   Tu, què si no tinc mal entès ets historiador i castellonenc, com els meus avis, podries tenir un paper rellevant alhora d’assessorar-me quin mètode o programa cal seguir per no acabar fent-me un embolic. T’hi animes?
   PD Ha partir d’avui deixaré de signar amb el meu pseudònim d’aquells anys i signaré com a Dylan, el meu heroi i referent.

8. joan carles usó

   19 de novembre 2013, 11:10 AM

   8

   A/A de Josep Petit Princep (a) Dylan:

   Cap problema! Estic obert a col·laborar en el teu projecte en la mesura de les meues possibilitats… (encara que historiador també sóc bastant caòtic).

9. Gero

   19 de novembre 2013, 10:48 PM

   9

   Endevant Dylan, tens facilitat amb la ploma!

10. Manel Aisa

    19 de novembre 2013, 11:58 PM

    10

    Extraordinaria la Foto
    aqui vaig estar jo controlant les entrades de la porta

11. Gero

    4 de desembre 2013, 10:43 AM

    11

    Canti, la web porta dies desmadrda de formats… es algún virus?

12. Canti

    4 de desembre 2013, 03:31 PM

    12

    Gero

    Deixo la resposta a FÓRUM