Entre efluvis de sàndal, patxuli i altres herbes el Mercadillo de Balmes va obrir portes a principis dels 70 al carrer San Hermenegildo núm. 23, de Barcelona, a iniciativa dels germans Mijangos, en la línia dels mercats freak que existien a Londres.
Sota la consigna d’un cert desordre controlat, per a uns pocs va ser l’inici d’una meteòrica carrera comercial, molts van sortir escaldats i en el pitjor dels cassos van passar una temporada a la Model.

<sup>Fotografia publicada a la revista Star núm. 18

Fragment de l’article Guia de Mercadillos de Barcelona, Star, núm 18</sup>

Clica aquí per llegir l’article complet en pdf. No consta el nom de l’autor.

Temps era temps en que realment hi havia un lloc…

pura i radicalment alternatiu i underground, possiblement el que més.
I, dic alternatiu, ja que havies de desviar-te lateralment a partir del carrer B.
i era completament Underground, doncs estava format per un parell de … semi- soterranis? caus subterranis? en tot cas un espai literalment
sota els carrers, sota terra … i era genial. Crec recordar que eran dos semi-sótans
Algú, estava obrint aquí una tenda, paradeta, xiringuito
digueu-li com vulgueu, i és clar, els amics els de sempre
Enric amb amplificador portàtil (una joia en aquells anys)
Alfred amb algun bongo improvisat a partir de qualsevol cosa
Sexy fen-se un “Joint” .. no un mall o un “ canuto” …un Joint !!
en fi … part de la tribu urbana, és febrer a Barcelona 1973 i fa fred…
Una zona de classe mitjana amb possibles, per no dir alta, i una fantàstica pastisseria aquí a prop, a la Plaça M…
Era el temps en què podia menjar una merenga, i dues i tres
i tones de sucre-combustible, sense engreixar gens ni mica …era JOVE!
i ho vaig fer. Un dia, gris i plujós, no és una metàfora, així era aquell dia …
la meva llum i el meu sol eren en el maleït merenga, i el Mercadillo ( ara ja sabeu de qué va ), i els col·legues per descomptat …
I van entrar, els monstres, el malson gris, fins i tot crec recordar que anaven armats
encara que potser sigui part del trauma produït per aquella grisa-malalta-podrida gent (trauma temporal, of course)
… en uns minuts tots drets, en una mena de furgoneta-tocinera-nazi
…secs cops a la cara i olor de Zotal…mal rotllo tíu…
I Laietana ja no era una festa, sinó un edifici de paranoia i desesperació …
Més, lentament els dies van passar, i l’estrèpit de les portes de la presó
es van tancar sobre alguns de nosaltres,
record als amics, als companys de aquell malson
Beneïts tots, els meus bojos germans vagabunds del no-Dharma
ja que la dictadura en la que viviem imposa, però no legisla ….no era Llei, era feixisme
Beneïts sigueu tots …
Temps després, i m’agradaria dir més savi, encara que no puc
em dedicava a anar al Cafe de l’O…
on si més no hi havia un parell de portes per les quals escapolir-se “ como un paraguas tío “
… i passaports no del tot legals per deixar-se anar per cames de la nostra estimada, envaïda i maltractada terra …
… altres temps van venir, altres gents,
però, aquells amics … beneïts siguin
UF!
i va arribar la meva venjança, l’any 76, vaig tornar jejejejeje
amb la meva actual (sí, encara m’aguanta) companya, amiga, shakti i tot!
i ens estimarem salvatgement als lavabos,
en un còsmic orgasme compartit, per nosaltres i per tots
els que van ser encarcelados per ser ells, joves o diferents,
tot i així segueixo estimant el vell record de l’Mercadillo de B. …
segur que molts de vosaltres també …
UF!

Jos M Russ

La Vanguardia, dimecres 10 de gener de 1990