Publicat dins: Publicacions - 22/10/2011
Una data: el 14 de juliol, simbòlic pel que fa a la revolució francesa. Un any: el 1916, va néixer el famós Cabaret Voltaire. Anem a la pàgina 16 i llegim TristanTzara, “Entra en el cabaret Voltaire, entra y cuando salgas nada tendrás que ver con la razon”. El preu simbòlic d’una “manzana”.
Es nota la ma de diversos autors que no s’han volgut identificar. Estem davant d’un recull col·lectiu poètic il·lustrat genuïnament underground. 24 pàgines de 220 m * 320 m. en les quals es respira surrealisme, dada, psiquedelia, elogi de la bogeria, i anys 70… Això si que és underground; un d’aquells fanzines que es venien de ma a ma als garitus més pudents quan s’arribava al convenciment que auto editar-se és la única manera de trencar els filtres de la crítica políticament correcte i arribar a les persones que et volen llegir.
Potser els visitants de la web sense nom podran explicar-nos alguna cosa i situar-lo millor. Mentre, aquí us deixem aquesta lectura que considerem genuïna de l’ambient creatiu dels 70. La recuperació del recull ha estat una cortesia de Xavi Cot.
Clica aquí per veure com a presentació de diapositives
Recomanem que descarregueu el pdf. Una mica de paciència perquè són 18MB
5 comentaris
francisco palomar
27 d’octubre 2011, 01:41 PM
1aquest no l he dibuixat jo ……..ke no
els dibuixos no son meus el que he dibuixat la portada dels rosa luxemburg
keno$ kiten lo vailaoGero
5 de novembre 2011, 04:48 AM
2“Vi las mejores mentes de mi generación destruidas por la locura, hambrientas histéricas desnudas, arrastrándose por las calles de los negros al amanecer en busca de un colérico pinchazo” així comença el poema d’Allan Ginsberg “El Aullido” recordeu…
xavi cot
17 de novembre 2011, 12:52 PM
3A continuació lo que explica el Boris Porter sobre El correo de la locura.
-A veure…habiem de ser molt joves…jo crec que ha de ser del 76/77, un dels impulsors va ser el Ricard Aimamí que anava al Liceu Francès amb el Jordi Dum i jo mateix.
No sé com vem coneixer un grup d’al.lucinats que vivien en un pis del poble sec, i el més flipat era un andalús
que es deia antonio “la bruja” o “la brujita” que és el responsable de la majoria dels textos…La meva participació és el relat del “trompa de Sarrià” basat en un personatge real que em feia molta enveja quant anava a l’escola perquè sempre estava tranquilament adormit a sota un garrofer o un atmetller dels camps on ara hi ha pisos de “alto standing”. Les il.lustracions del relat (i alguna més) són meves i d’un amic del liceu que dibuixava molt bé (Federico Giraldez) i que desgraciadament deprés no s’hi va dedicar…!
I aixó és tot el que et puc dir de moment…és que dona de sí al memoria.
Salut
Afegir que el Jordi Dum diu que també va participar Juanito “el cojo”.
Jo recordo que quan m´el van passar per las Ramblas em van dir que
el preu era una poma, així que vaig anar a la Boqueria, comprar la poma
i amb ella comprar l´exemplar. En aquells anys, la imaginació corria
desbocada, sense control, Rambla amunt Rambla avall.
Canti
19 de novembre 2011, 04:48 AM
4Molt bé Xavi, Això si que és treball de recerca. I una recerca que t’ha portat a persones que coneixem. Per arrodonir-ho només faltaria que el Boris o el Jordi ens parlessin de “la brujita” i “el cojo”.
manuel luis
18 de març 2012, 05:07 AM
5EL CORREO DE LA LOCURA. Precio: Una manzana. Bilingüe (castellano y catalán) y, hasta bastante punto, también con tics Dadá. No en vano lo fechan en 14 de julio de 1916 y encabezan la “Loca Editorial Coco-Loco” con un fragmento del Manifiesto Cannibale dadá de Picabia: “…silbad, gritad, rompedme los dientes, ¿y qué?, aún os diré que sois unos retardados. En tres meses, mis amigos y yo os venderemos nuestros cuadros por unos pocos francos”. Si hay alguna palabra para calificar “El Correo” más que “pasota”, comix, etc, seria “desmadrado”.
Sacado del apartado Letra Impresa, del Star nº 39. Salud
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?