11 comentaris

1. Gero

   30 de juny 2012, 12:24 p. m.

   1

   La veu en off no te desperdici (…) “donde habitan los vagos y se hecha una cana al aire…” Puro Pasolini, oiga.

2. joan carles usó

   2 de juliol 2012, 03:54 p. m.

   2

   Un documental boníssim… Senzillament impagable!

3. Billy the kid

   8 de juliol 2012, 07:40 p. m.

   3

   Molt bo , Mes please ¡¡¡¡

4. Albert de la peña guillen ;Alberto I of Barcelo

   10 d’octubre 2012, 09:34 p. m.

   4

   ME A INPRESIONADO MUCHO DESDE EL PARALELO QUE YO CONOZCO LLENO DE BARES Y PUB HEVYS CON ALEGRES ANUCIOS DE COMICS EN NEON Y LOS BACILES DE MOTS Y COCHES EN LA PUERTA DE LOS CLUBS MERECE LA PENA EL CONTRASTE

5. Gero

   7 de gener 2013, 02:35 p. m.

   5

   El Paral.lel es l’equivalent al West End londinenc, o al Broadway americà. Recomano l’exposició al CCCB sobre la historia del Paral.lel, els seus bars, teatres i vedettes. ¿Que serien de les grans urbes sense aquestes valvules d’escapament? A on hi ha pel, hi ha alegria…

6. Gero

   8 de gener 2013, 08:09 a. m.

   6

   Tornant al Paral.lel, ¿quina es la diferencia entre la copla i el cuplé? als anys 30’s aixó era un gran tema de conversa d’entesos. Ara amb una mirada a la Viqui ens podem documentar a l’instant. Admiro a la generació dels 30’s, la gent volia divertir-se i va xocar amb una mega crisi i despres una guerra.

7. Canti Casanovas

   23 d’octubre 2014, 09:18 p. m.

   7

   Novament tenim aquesta peli sobre el Paral·lel que havia estat retirada del youtube.

8. Canti Casanovas

   24 d’octubre 2014, 04:44 a. m.

   8

   Adjuntem a aquest fil un nou documental de Soy Cámara, suggerència de l’amiga Lidia que ens envia l’enllaç.

9. pfanes

   27 de novembre 2014, 06:48 a. m.

   9

   L’any 1964 amb els meus dotze anys i segur els anys de molts dels escribidors d’aquesta web ja em perdia pel Paral·lel. ( no vivia gaire lluny) Atraccions Apolo, sobretot la Casa de la Risa. Anava sovint al C de les Tapies de petit “voyeur” descobridor. Recordo una fira d’atraccions que es posava cada any en un descampat entre Tapies i Sant Pau que era un autentic festival del que ara anomenem, Frikis. Només en aquella fira hi havia tants Frikis com ara mateix a tota Catalunya. I aquells barcos en plan Mar i Cel que estaven penjats del sostre i anaven amunt i avall amb vint persones a dins, també a prop de Tapies, al costat de l’Arnau. Encara no existia el Nuevo Cinerama. Ni Estudio 54 que era el teatre Español. Si senyors, la gent vestia aixi i erem molt més pobres que ara, al menys economicament.

10. Gero

    27 de novembre 2014, 06:55 p. m.

    10

    Recordo que quan era un xavalin varem anar de visita al carrer Las Tapias entrant als bars atestats de gent. En va quedar gravat que quasi trepitjavem a dos mutilats, d’aquells que es desplaçaven en una planxa… Les madones carregades de pits ens observaven i ens clicaven el ull, encara que les primeres clases practiques de sexe manual les varem apendre a la Terra Negra, a la muntanya de Montjuich.

11. Gero

    27 de novembre 2014, 07:28 p. m.

    11

    Som nascuts als cinquantes, com deia Serrat “Gomas y lavajes, panellets i panellons” pero ens varem cansar molt ràpid d’anar “amb la llengua al cul…”