Publicat dins: Cinema documental - 23/10/2014
El Alegre Paralelo, Barcelona 1964
Idea i comentaris: Enric Ripoll-Freixes
Realitzadors: Enric Ripoll-Freixes i Josep Maria Ramon
Càmera: Josep Maria Ramon
Muntatge: Ripoll-Freixes, Ramon i Ramón Villar
Temps: O:23,42 h.
Agraïment a Doctor Malasartes que l’ha posat al youtube
A parir de l’exposició El Paral·lel 1984-1939 realitzada al CCCB, Soy Cámara realitza un molt interessant documental dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita produït per CCCB i TVE que utilitza com a base la pel·lícula d’Enric Ripoll-Freixes.
Aquí el podeu veure des de RTVE.
« Anterior: Revista Star 1974-1980
» Següent: Mensajes del Más Allla, un poema d'Antonio Orihuela.
11 comentaris
Gero
30 de juny 2012, 01:24 p. m.
1La veu en off no te desperdici (…) “donde habitan los vagos y se hecha una cana al aire…” Puro Pasolini, oiga.
joan carles usó
2 de juliol 2012, 04:54 p. m.
2Un documental boníssim… Senzillament impagable!
Billy the kid
8 de juliol 2012, 08:40 p. m.
3Molt bo , Mes please ¡¡¡¡
Albert de la peña guillen ;Alberto I of Barcelo
10 d’octubre 2012, 10:34 p. m.
4ME A INPRESIONADO MUCHO DESDE EL PARALELO QUE YO CONOZCO LLENO DE BARES Y PUB HEVYS CON ALEGRES ANUCIOS DE COMICS EN NEON Y LOS BACILES DE MOTS Y COCHES EN LA PUERTA DE LOS CLUBS MERECE LA PENA EL CONTRASTE
Gero
7 de gener 2013, 02:35 p. m.
5El Paral.lel es l’equivalent al West End londinenc, o al Broadway americà. Recomano l’exposició al CCCB sobre la historia del Paral.lel, els seus bars, teatres i vedettes. ¿Que serien de les grans urbes sense aquestes valvules d’escapament? A on hi ha pel, hi ha alegria…
Gero
8 de gener 2013, 08:09 a. m.
6Tornant al Paral.lel, ¿quina es la diferencia entre la copla i el cuplé? als anys 30’s aixó era un gran tema de conversa d’entesos. Ara amb una mirada a la Viqui ens podem documentar a l’instant. Admiro a la generació dels 30’s, la gent volia divertir-se i va xocar amb una mega crisi i despres una guerra.
Canti Casanovas
23 d’octubre 2014, 10:18 p. m.
7Novament tenim aquesta peli sobre el Paral·lel que havia estat retirada del youtube.
Canti Casanovas
24 d’octubre 2014, 05:44 a. m.
8Adjuntem a aquest fil un nou documental de Soy Cámara, suggerència de l’amiga Lidia que ens envia l’enllaç.
pfanes
27 de novembre 2014, 06:48 a. m.
9L’any 1964 amb els meus dotze anys i segur els anys de molts dels escribidors d’aquesta web ja em perdia pel Paral·lel. ( no vivia gaire lluny) Atraccions Apolo, sobretot la Casa de la Risa. Anava sovint al C de les Tapies de petit “voyeur” descobridor. Recordo una fira d’atraccions que es posava cada any en un descampat entre Tapies i Sant Pau que era un autentic festival del que ara anomenem, Frikis. Només en aquella fira hi havia tants Frikis com ara mateix a tota Catalunya. I aquells barcos en plan Mar i Cel que estaven penjats del sostre i anaven amunt i avall amb vint persones a dins, també a prop de Tapies, al costat de l’Arnau. Encara no existia el Nuevo Cinerama. Ni Estudio 54 que era el teatre Español. Si senyors, la gent vestia aixi i erem molt més pobres que ara, al menys economicament.
Gero
27 de novembre 2014, 06:55 p. m.
10Recordo que quan era un xavalin varem anar de visita al carrer Las Tapias entrant als bars atestats de gent. En va quedar gravat que quasi trepitjavem a dos mutilats, d’aquells que es desplaçaven en una planxa… Les madones carregades de pits ens observaven i ens clicaven el ull, encara que les primeres clases practiques de sexe manual les varem apendre a la Terra Negra, a la muntanya de Montjuich.
Gero
27 de novembre 2014, 07:28 p. m.
11Som nascuts als cinquantes, com deia Serrat “Gomas y lavajes, panellets i panellons” pero ens varem cansar molt ràpid d’anar “amb la llengua al cul…”
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?