Un viatge en clau de poesia i acompanyament d’arpa de boca. Kike Anzizu explica que viatjar és una actitud vital. Tot canvia, tot es relativitza, els costums, les normes, les paraules. Sembla que un sigui nou cada dia, perquè res és uniforme.
El punt clau del relat és a partir de quan li van robar el passaport i els diners a Kabul. Va aconseguir arribar a Pakistan sense res més que la capacitat de comunicació mitjançant els ulls, els gestos i les vibracions.

Xefo Guasch explica de Kike Anzizu” a Pepe Ribas, Niños Malos “En los ochenta, se nos ocurrió montar Turmix con Quique Anzizu y Anchon. Cada jueves, organizábamos una fiesta en una discoteca diferente. Enviábamos unas postales a gente enrollada y nos divertíamos. Así es como fuimos a parar a Bikini. Nos gustó tanto el lugar y salió tan bien la fiesta que llegamos a un acuerdo con quien tenía arrendado el local y nos quedamos.”