Publicat dins: Llibres - 07/11/2008
18 i 19 de març de 1975 Palau Esports de Barcelona
Contraté a Lou Reed por primera vez en España, una experiencia que nunca olvidaré. Por aquella época no se utilizaban los bancos, por lo que tuve que pasar la frontera francesa por la noche con un maletín de dinero para pagar un adelanto de los costes.
Dos meses más tarde Lou Reed llegaba a Barcelona. Voló en su avión privado desde Toulouse. Yo le esperaba a pie de pista. Nos saludamos y me pidió que le ayudara a llevar dos maletas personales. Cogí la que el me dio y nos fuimos a la aduana charlando sobre el viaje, nada importante. Había una gran cantidad de prensa y de fotógrafos, por lo que la policía nos dejó pasar directamente a los automóviles que nos esperaban a fuera del recinto. Una vez en la habitación del hotel, Lou Reed abrió la maleta que yo llevé en todo momento y me quedé en blanco… Él sonreía levemente mientras me susurraba: tu, tu, tu, tut, tut …(en alusión a su canción Walk On The Wild Side).
Para el primer concierto de la noche, en el Palacio de los Deportes de Barcelona, no cabía ni una aguja. Todo vendido. Faltaba una hora para el concierto, cuando me informaron de que habian recibido una llamada anónima avisando de la colocación de una bomba debajo del escenario. Llamaron a los militares para que rastrearan el escenario sin que se enterara el público. Yo perdía peso a medida que pasaban los minutos, pero sin perder la calma. Después de unos minutos que me parecieron horas, me comunicaron que no había nada, pero que si decidía seguir con el concierto seria bajo mi responsabilidad. Decidí seguir adelante. Estaba seguro que era una falsa alarma.
Las luces se apagaron y los músicos salieron. La gente estaba enloquecida como si no fuera verdad que se iniciaba el show. Fui al camerino a recoger a Lou y me lo encontré en un estado de pasado que ni me conocía. Se puso las gafas negras, se cogió a mi brazo izquierdo y juntos, muy despacio, con la ayuda de una linterna fuimos a las escalerillas que llevan al escenario.
De pronto se acercaron dos policías que me preguntaron que le pasaba a Lou. Yo estaba sudando, era un sudor frío debido a los nervios; pensaba que después de aquello ya no podía pasar nada más en mi vida. En fracciones de segundo, recuerdo que mi mente buscó la explicación mas adecuada: “! DISCULPEN, PERO NO VEN QUE ES CIEGO!”
Lo que paso después ya es historia, cantó como Dios.
Cortesia de Frank Andrada (manager)
(Extraido de su libro “Cómo triunfar en la música” Maikalili Ediciones, 2002.)
« Anterior: Ernesto Carratalá
» Següent: Allen Ginsberg al Royal Albert Hall, 1965
12 comentaris
xavi cot
24 de novembre 2008, 10:28 AM
1¿En que fecha fue?
Gero
25 de novembre 2008, 01:31 AM
2Hola Xavi,
No tinc clara la data del concert, tu vas anar-hi?
Gero
xavi cot
26 de novembre 2008, 10:45 AM
3Si hi vaig anar Gero, pero era molt jove, per això m´interesa saver
la data. Crec que va ser avans del 75 i el Palu d´esports estava mig
vuit, si no em confonc. Em sembla que llavors el Lou Reed era encara
per minories, gent que ja flirtejava amb el cavall.
Seria interesante Frank que explicaras mas cosas sobre esa epoca,
otros conciertos que montases, etc, sobre todo datandolos. También donde se puede comprar tu libro, y que pasaras fotos o carteles si tienes.
xavi cot
28 de novembre 2008, 10:32 AM
4Per lo que m´han dit, sembla que el concert de Lou Reed va ser al 74 o el 75. Van ser 2 dies, el primer estava ple i el segon amb molt poca gent
(debia ser al que vaig anar jo)
Per l´any en que va ser, crec que fou un dels concerts claus, que es deslligava de la ona hipi, i potser també significava el canvi del lsd al cavall, de les floretes a les xeringues, a les chupas negres, etc.
quilpil
28 de novembre 2008, 11:50 PM
518-03-75
PALACIO MUNICIPAL DE DEPORTES, BARCELONA, SPAIN
Setlist:
Sweet Jane – Coney Island Baby – Pale Blue Eyes – I’m Waiting For The Man – How Do You Think It Feels? – Berlin – Lady Day – Vicious – Satellite Of Love – Walk On The Wild Side – Kicks – White Light/White Heat – Rock And Roll
19-03-75
PALACIO MUNICIPAL DE DEPORTES, BARCELONA, SPAIN
xavi cot
29 de novembre 2008, 12:18 PM
6quilpil, un 10!!!
Jordi B
4 de desembre 2008, 05:45 AM
7Recordo que era a principis de la setmana, donç vaig espillongarme per anar.hi, ja que estava de viatge. Aquell dia plovía molt a Barna. Moltíssim.Va ser un d’aquells en que la ciutat es colapsa i arribar al Palau d’Esports no era gens fàcil. Estava ple, pleníssssim. Lou Reed venía d’actuar d’Italia, on li havien destroçat tot el material de l’escenari per punxar-se en directe i crec que l’havíen currat; o aixó deien les cróniques (les poques) que en aquells temps teníem a l’abast. No cal dir.ho, però va ser estupendu. Rock autèntic.
Franc
22 de setembre 2016, 09:17 AM
8Quin munt de troles que diuen els comentaris. Jo hi vaig anar i tenia només 16 anys. El concert va començar amb Sweet Jane y el palau dels esports estava ple fins dalt. Es cert el que diu el Franc Andrada, ja que Lou Reed va sortir acompanyat crec que per dues persones, ja que el tio anava molt cego. Una vegada a l´escenari el concert va ser seguit al més pur estil Rock and roll animal, Lou Reed encara que molt cego, inamobible al peu del microfon va complir en totes les cançons. Les guitarres eren Les Paul Standard negres com dos canons de pirates. La luminotecnia potent de colors blaus, verds, vermells intensos al estil concerts dels 70 ,(mai llum blanca). Una vegada acabat el concert tot just després de un bis regalat, varen haver uns incidents amb un grup d´ultradreta que varen tirar cadires de fusta a la taula de so. Els tecnics de la taula varen fer la intenció d´empaitar els agressors però finalment ho varen deixar estar ja que aquests varen sortir corrents entre la gent. Jo estava just darrere la taula de so. En aquesta època encara no hi havia quasi yonkis a Espanya, (no corria el cavall) . El problema dels yonkis va incrementar molt a partir del 1977 just quan va morir el dictador. Als 80,s va morir molta gent amb la merda del cavall. Lou Reed va ser un víctima i un tant inconscient en aquest tema. Rock and roll animal és un dels millos discs de glam rock de l´historia.
carles g.
30 de novembre 2017, 04:23 AM
9Jo tinc el cartell d’aquell concert.
Crec que no hi ha gens igual en la xarxa.
No se si es podrà veure amb aquests link.
https://www.fotoefectos.com/im/3327668596788652208
Canti Casanovas
30 de novembre 2017, 02:23 PM
10Si que es pot veure però el flaix espatlla la foto.
Carles. Podries fer una foto amb llum de dia?
Ens la podries enviar a contacta. Una mica amagat trobaràs l’adreça de correu.
Gràcies
Olga Diaz Torello
23 de maig 2021, 06:10 PM
11Hola, jo tb hi era records algú q va actuar de teloneros??? Era un grup vestits de color blanc
Joan Prat
9 d’octubre 2021, 08:52 AM
12Jo vaig ser al primer concert. Tenia 17 anys.
Estava ple. Mentre esperàvem que comencés, alguna gent inflaba condons i els llençava amunt com si fossin globus.
No em va semblar que Lou anés tant penjat com diuen.
Una cançó ( no recordo quina ) la va cantar assegut al bord de l’escenari.
Molt intens tot.
Han passat molts anys però encara l’estic veient allà dalt com si fos ara mateix.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?