Publicat dins: Persones - 04/10/2013
Companyia Elèctrica Dharma al Zeleste 1977
El soroll després de Kerouac
« Anterior: A Valenciaa, 1975
» Següent: La Llebreta, Pau i Jordi, 1968
companyia elèctrica dharma, josep fortuny
joan
7 d’octubre 2013, 04:16 AM
Sento profundament la mort del més gran dels Fortuny, era fan de la seva manera de tocar la bateria, per a mi el més rocker de la banda, al costat de germà Esteve.
toni
5 de gener 2014, 12:54 PM
http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2013/10/pep-fortuny-i-la-companyia-electrica.html
RSS dels comentaris a aquest article
Nom
Correu @ (no es mostrarà)
Website
Recorda-ho
Atenció: Per enviar un comentari, un cop ja escrit cal fer dos pasos: 1) clica a "Previsualitza". Veurás el teu comentari tal com sortirà publicat i el podràs corregir si vols. Després, 2) clica el botó "Envia" i es publicarà. Això és tot.
2006-2021 La Web Sense Nom - Powered by Textpattern
2 comentaris
joan
7 d’octubre 2013, 04:16 AM
1Sento profundament la mort del més gran dels Fortuny, era fan de la seva manera de tocar la bateria, per a mi el més rocker de la banda, al costat de germà Esteve.
toni
5 de gener 2014, 12:54 PM
2http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2013/10/pep-fortuny-i-la-companyia-electrica.html
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?