El Claudi Montanyà és prou conegut per als habituals de lwsn, que n’ha rescatat uns quants articles al llarg dels anys. Col·laborador de “Vibraciones” (on duia la secció de correu), “El viejo topo” (de la qual en va ser cofundador i redactor), “Nuevo fotogramas”, “Star”, “El Papus” i els dos primers números d’”Ajoblanco”, el seu suïcidi als trenta-tres anys, el 1977, ens va marcar a molts dels qui el llegíem. En un estil ben personal, oscil·lava en alguns casos entre el collage de referències, amb lliures associacions d’idees, i un to líric, sovint apassionat. Va parlar de rock, de cinema i, en menor mesura, d’algunes qüestions sociopolítiques. Vinculat de jove al cineclub de Manresa, la seva ciutat, els seus textos estan carregats de referències literàries i cinematogràfiques, i cal destacar-ne els que va dedicar a la música progressiva i laietana pel que tenen de document d’època i de proximitat amb l’ambient que s’hi descriu.
Ja fa molts anys que n’he anat recopilant textos i que he intentat posar-me en contacte amb persones que li van ser properes, no sempre amb èxit. El resultat és aquesta antologia, amb un pròleg on dono algunes dades bàsiques sobre ell i el món dels anys seixanta i setanta de què ens parla. S’hi inclouen un bon nombre de fotografies, algunes de les publicacions de l’època i d’altres, les d’ell, fetes per la seva dona, l’Anna Comas.

Josep Maria Ripoll

Claudi Montanyà entre Chick Corea i Jordi Sabatés.
© Fotografia de Francesc Fàbregas. Publica la web sense nom per cortesia de Francesc Fàbregas

« Anterior:

» Següent: