Chicho Sánchez Ferlosio (1981)

LWSN es una pàgina-arxiu centrada al voltant de la Barcelona enrrollada-contracultural dels anys emmarcats entre els finals de la dècada dels 1960 i principis dels 80. Per això una entrada aquí sobre Chicho Sánchez Ferlosio no sigui potser el seu lloc mes propici. Però penso que cal donar un espai dins LWSN a aquest home tant extraordinàriament creatiu, carismàtic i engrescador que molt probablement va passar per Barcelona en algun moment d’aquells anys .

Cal dir que escric aquestes línies des d’una dobla ignorància. Física, vaig marxar de Barcelona a mitjans del any 1980, primer cap a Paris i després, a finals del 1983, cap a Nova York. I també des de una ignorància cultural, en la Barcelona on jo em movia durant els anys catalogats a LWSN, Madrid no formava part dels nostres horitzons. Veiem la capital del estat espanyol com un cercle tancat on amés de politiqueria convencional (comunistes, social demòcrates, etc.) poca cosa mes hi havia que no fossin fachas i Guerrilleros de Cristo Rey. Mentalment, per nosaltres, Madrid estava molt lluny i tenia poc interès cultural. Uns dies a Madrid l’estiu de 1974, on vaig agafar el vol charter que em portava a Nova York per primer cop, no va canviar la meva estreta opinió. Penso que érem, així com també en general la cultureta catalana d’aquells anys (dubto que hagi canviat massa), molt tancats, m’atreviria a dir provincialment tancats, a tot el que venia de Madrid. De la meseta no podia arribar res d’interès, res progressiu. No va ser fins ja entrat l’any 1980, amb l’explosió de la Movida Madrileña, que Madrid ens va sorprendre a tots com un nou centre culturalment vital i molt transgressiu. Però aquell any jo ja sortia de la península per descobrir altres horitzons i no vaig viure gens de prop tot allò de la Movida.

Segurament per aquesta doble ignorància no vaig descobrir a Chicho Sánchez Ferlosio fins fa pocs anys. Quan va sortir el magnífic documental-retrat d’ell “Mientras en Cuerpo Aguante” (1982) de Fernando Trueba, jo ja estava força desconnectat de les coses peninsulars i no l’hi vaig donar cap atenció. I ara me’n adono que en el 82 el Chicho ja havia donat unes quantes voltes al mon. Començant per un disc on ell canta cançons seves i unes clàssiques de la Guerra Civil Espanyola que es va editar a Suècia l’any 1963, o fins hi tot el LP “A Contratiempo” (1978) en el que hi va col·laborar, entre altres, el seu amic Agustín García Calvo.

)
A Contratiempo (1978)

Al García Calvo si que el seguíem a Barcelona, com a filòsof (llavors jo estudiava filosofia), poeta i també com a pensador llibertari en articles seus que sortien en revistes com Ajoblanco i Alfalfa, per exemple. Però del Chicho no en recordo haver-ne mai sentit parlar. M’estranyaria que no hagués vingut a Barcelona per las Jornades Llibertaries (1977). Segur que tenia col·legues a Barcelona.


Chicho anys 70s

Fill d’uns dels fundadors de la Falange Española, Rafael Sánchez Mazas, ja de molt jove es va vincular al nucli del Partit Comunista Espanyol, segidament va ser maoista (sortint-se’n ràpidament després d’un viatge a Albània) per finalment identificar-se amb moviments llibertaris. També va anar a la Índia en furgoneta, tornant amb força xocolata (comissionada a la frontera Suiza, amb els consegüents lios legals) així com va baixar al moro per portar merda cap a Madrid. En general penso que dibuixa una trajectòria propera al rrollo barcelonès d’aquells anys. Però com era de Madrid nosaltres no ens en vàrem assabentar d’ell, de les seves cançons ni del seu rollo.

Aquests dies descobreixo que fa poc va sortir un altre documental sobre el Chicho dirigit per David Trueba, “Si me borrase el viento lo que yo canto” (2019) però que des de la distancia transatlàntica encara no he pogut veure.

Aquí deixo uns quants enllaços al voltant del Chicho Sánchez Ferlosio. Molt recomanable el documental de 1982 “Mientras el Cuerpo Aguante” i “El Romancero Durruti”, rodat a Barcelona a finals del 90.

Documental Mientras el Cuerpo Aguante, 1982, Fernando Trueba

Chicho cantant Romancero Durruti

Una actuació de Chicho, Amancio Prada i Agustín García Calvo al Teatro Español, Madrid, 1982

El tràiler de Si me Borrase el Viento lo que yo Canto 2019

David Trueba, Ana Guardione, Jesús Múnarriz y Máximo Pradera recorden a Chicho

Programa «Las noches blancas» de Fernando Sánchez Dragó en homenatge a Chico. Amb Isabel Escudero, Amancio Prada, Javier Krahe, Jesús Munárriz i Gaspar Rey

Blog audio La Palabra Más Nuestra, dedicat a Chicho, 2014

Aquí la pàgina de crowdfunding per el documental de David Trueba, hi ha informació interesant

Si mireu a YouTube trobareu unes quantes cançons molt simpàtiques del Chicho.

Aquí Hoy no me levanto yo

Vos agrairé que corregiu la meva ignorància amb els vostres comentaris.

Jordi Torrent

Publica la web sense nom per cortesia de Jordi Torrent