11 comentaris

1. Unromero@gmail.com

   6 d’agost 2017, 10:46 a. m.

   1

   Quand feia campana al cole i anava al Parc Guell es podían contar els visitants amb els dits de la ma. Felicitats pels 10 anys!

2. paco fanés

   6 d’agost 2017, 06:06 p. m.

   2

   Un dia de maig de 2008 vaig participar a un homenatge al poeta Jordi Pope a torre Llobeta. Crec recordar que entre d’altres organitzava l’associació la Papa amb l’enyorat amic Xavier Sabater al capdavant. Presentava David Castillo. Aquell dia vaig saber per amics com en J M Casanovas – Canti- i J M Romero- Gero, i la Pilar. – a tots ells per cert els vaig tornar a retrobar en aquest acte després de gairebé trenta cinc anys quant freqüentàvem el Gòtic – I allà mateix em van informar de l’existència de la Web Sense Nom de la que ells n’eren l’ànima amb algun altre amic que no recordo ara . A partir d’aquell dia he anat deixant d’una manera esparsa, el meu trosset de memòria en aquestes pàgines . I que duri. Felicitats als que han fet possible aquest racó dels setanta – on semblava tot possible- i sobretot als seus conductors espirituals i carnals. Esperem que aviat s’ompli una bon llibrot – i pel·lícules, i això i allò – amb tot el material de la Web. WEB SENSE NOM 10 ANYS -volum 1.

3. joan carles usó

   7 d’agost 2017, 09:07 a. m.

   3

   Enhorabona, Canti, per l’entrevista i pels 10 anys de lwsn. Per cert, no vos sembla curiós que just al dia següent d’eixes declaracions criticant el “negoci” del Parc Güell el mateix diari publique una informació destacant que la major part dels visitants del parc son de fora de BCN i que una tercera part dels ingressos de les entrades s’inverteix en obres?
   http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20170803/los-barceloneses-no-van-al-parque-guell-6206288
   Quina casualitat, no?

4. joan carles ó

   7 d’agost 2017, 08:43 p. m.

   4

   Osti! Sense proposar-m’ho m’ha sortit la vena conspiranòica… hahahaha… En tot cas, no deixa de ser curiosa la trajectòria que ha patit el Parc Güell: de la més absoluta deixadesa, que el convertia en el “tripòdrom” autòcton urbà ideal, a estar ple de turistes com qualsevol altre parc temàtic.

5. Canti Casanovas

   8 d’agost 2017, 06:40 p. m.

   5

   @Unromero
   Jo també havia fet alguna campana passejant pel Park Güell.

   @Paco
   Vosaltres, tu i una extensa xarxa de col·laboradors que heu aportat articles, vivències, fotos, vídeos, comentaris etc. sou l’equip sense nom que heu fet possible la web. Què la web pugui tenir un reflex en forma de llibre ho veig més difícil però tot és possible. Proposo que de cara el setembre-octubre fem una assemblea per parler-ne. Hi ha més coses: Jo tinc ara mateix caixes plenes de fotos, revistes… Ens manca un arxiu de la contracultura. Formar un fons històric amb les donacions que sens dubte es produirien.

   @JC
   No tinc res contra els turistes, jo mateix puc se-ho quan visito qualsevol ciutat. La meva resposta a la Gemma Tramullas, és contra el model econòmic que ens imposa pagar una entrada per visitar el Park Güell o haver d’anar a l’Ajuntament per acreditar que vius a la zona per obtenir un passi, cosa que només poden fer els jubilats que tinguin temps lliure. Una manera de posar filtres.

   Des del meu punt de vista el Park Güell, el Laberint d’Horta… tenien un encant romàntic i decadent que estava en consonància amb el romanticisme que vivíem els fills de Kerouac i Ginsberg i que ara han perdut.
   Si, actualment, el que volen és restaurar antiguitats per convertir-les en atraccions turístiques, que dediquin més diners a cultura i menys a collonades. Estic per un Park Güell lliure tal com era durant les Jornades Llibertàries Internacionals de 1977. No com ara vigilat, segurates i càmeres de vídeo vigilància.

   Gràcies a tots.

6. joan carles usó

   9 d’agost 2017, 05:29 p. m.

   6

   Canti, vivim una altra realitat. Pensa, sense anar més lluny, en els actuals festivals de música, que són una atracció turística més (igual que la setmana de la tapa, la setmana de la novel·la negra o l’activitat que se li acudeixi organitzar a l’entitat de torn) i es mesuren per l’impacte econòmic que generen a la zona. Què tenen a veure amb els Canet Rock o qualsevol altre festival de música dels 70? El món ha canviat … i segueix canviant.

7. Canti Casanovas

   12 d’agost 2017, 03:01 a. m.

   7

   Efectivament el món segueix canviant però cap a un model insostenible.
   Des d’aquest punt de vista no soc d’eixe món.
   Com cantava l’Adriano Celentano a Il Ragazzo Della Via Gluc

   non so, non so
   perché continuano a costruire le case
   e non lasciano l’erba
   non lasciano l’erba
   non lasciano l’erba

8. Javier Jareño Sanchez

   12 d’agost 2017, 04:29 a. m.

   8

   Muy buenas reflexiones en este articulo querido Canti.
   FELICIDADES por la gran labor de LWSN en estos 10 años.Yo que nací en 1976 he podido conocer gracias a vuestros recuerdos una BARCELONA que fue maravillosa.Constantemente habló de esta WEB a amigos que ya tenia o que voy teniendo la suerte de conocer nacidos en los 50 y que vivieron algo de aquella magia.
   Un fuerte abrazo y ENDAVANT

9. joan carles usó

   13 d’agost 2017, 12:42 a. m.

   9

   Totalment d’acord, Canti. Es calcula que avui en dia som uns 7.300 milions de persones les que poblem aquest planeta … i anem a més. Segons l’informe de l’ONU “Revisió de les perspectives de població mundial”, l’any 2030 s’arribarà als 8.500 milions i el 2050 els 9.700 milions. Ignoro si aquestes previsions tenen en compte els avenços de la medicina i de la ciencia i els seus objectius a mig termini que ja no només es fixen en la curació de malalties i en la prolongació de la vida, sinó en un objectiu molt més ambiciós: aconseguir la immortalitat. Més que seguir un model insostenible, opino que el problema és que som una espècie insostenible.

10. el pera de la floresta 77

    13 d’agost 2017, 10:44 a. m.

    10

    el año pasado murió Jesus Polanco, editor del libro maldito de la movida LOS SUEÑOS DE LA RAZÓN 1.981. Jesus vivió una larga temporada en BARCELONA en1.977 .

11. Canti Casanovas

    18 d’agost 2017, 09:07 p. m.

    11

    @Javier
    Moltes gràcies Javier. Fomentar el diàleg entre generacions és el que més ens preocupa ara mateix, quan sovint sembla que vivim en mons diferents.
    @JCU
    No pinta gaire bé, no. Jo només veig com a sortida no traumàtica el decreixement.
    @Pera
    No coneixia aquest llibre. Estarem atents.