El 14 de setembre del 2018, en un acte organitzat per l’ajuntament de Barcelona, es van presentar els quatre primers llibres de la col·lecció Biblioteca secreta coordinada per David Castillo i David Caño. Biblioteca Secreta es proposava rescatar originals i reconstruir moments culturals en la Barcelona dels anys setanta i començament dels vuitanta oblidats o marginats. Una aproximació als anys de més canvis de la segona meitat del segle xx. Ha esta aquesta una iniciativa decebedora, poc afortunada i poc honesta envers el treball d’altres persones.
Saludem la idea i desitgem la continuïtat però demanem el reconeixement al treball fet anteriorment des de la web sense nom i un major esperit crític a l’hora de seleccionar autors i títols.

Xavi Cot, Cuc Sonat

Excel·lent treball. En aquest volum, coneixerem la iniciativa de Xavi Cot, membre fundador del col·lectiu Cuc Sonat, responsable i precursor d’alguns dels moments alternatius i musicals més interessants que han passat a Barcelona des de 1976.

Hem d’anar a l’Índia en un quadern de bitàcola de Joan Vinuesa. —escrit el 1977 i reescrit el 2007 i el 2009— Expliva el seu viatge entre estacions de trens i autobusos, per les carreteres d’Orient i per hotels plens de xinxes fins a les platges de Goa, on l’autor es va sentir abandonat i malalt, però també en plenitud de forces espiritual.
Lamentem profundament que l’editor municipal hagi obviat el treball voluntariós que es va fer des de la web sense nom quan per primera vegada varem publicar aquest text el mes de març del 2011: Hem d’anar a la Índia.
En cap moment aquesta edició reconeix estar basada en el treball fet des de la sense nom sobre el manuscrit original, ni la laboriosa síntesis, ni les correccions, ni la difusió del text. És lamentable que una institució com l’Ajuntament ens ignori així quan ens ampara una llicència CC.

Pep Gómez, Diario del marionetista Pepe Otal

Detestable text que l’ajustament de Barcelona es podria haver estalviat publicar dedicant els diners a la reparació de qualsevol fanal. Lamentablement aquest llibre no fa justícia al titellaire Pepe Otal i es limita a repetir històries i llegendes tòpiques en les quals el Pepe Otal envoltava el seu esperit teatral. Podeu estalviar-vos la lectura que no ens apropa en cap moment a l’Otal titellaire i mestre de titellaires, ni a la persona que al llarg de la seva vida va promoure a Barcelona ateneus i maneres de viure i treballar en comunitat.

Antonio Orihuela, Isaías Griñolo CAMILO, és perillós abocar-se

Camilo Cordero va compartir espai i temps amb Pepe Ocaña a la Barcelona dels setanta i vuitanta. Model, actor i pintor, Camilo va compaginar a la ciutat de Barcelona que tant admirava, el seu gust per l’art, la passarel·la i els escenaris amb una intensa vida nocturna. A diferència de Ocaña que va enfocar la creativitat en una obra plàstica i pictòrica personal, Camilo va treballar la seva pròpia matèria orgànica i espiritual convertint la seva persona en expressió d’un món intern que exhibia diàriament Rambles a munt i a vall i als cafès que les envolten. Camilo va ser un artista explorador de nous camins que malauradament ha quedat eclipsat per altres actors amb menys talent que ell. En el llibre de Antonio Orihuela passa el mateix i tenim la sensació que Camilo queda desdibuixat per l’omnipresent Ocaña. Camilo es mereix un treball biogràfic de més alta volada.

BTV entrevista a David castillo