20 comentaris

1. Gero

   15 d’agost 2010, 04:00 AM

   1

   Tan sols pels arxius utilitzats fa bona pinta…veurem el resultat.

2. josep maria

   15 d’agost 2010, 01:18 PM

   2

   Sabeu si es passarà per la tele? Si és així, ens fareu saber el dia al seu moment i el dia que la passaran a Barcelona? Gràcies.

3. Kamarada X

   16 d’agost 2010, 06:23 AM

   3

   No sé si fue una fiesta o quizá es que simplemente eramos jóvenes. Yo la viví con un entusiamo dramático. Por lo de “documento recuperado” igual se puede ver, pero el recurso fácil de sacar las opiniones de esos “famosillos” de la época da un poco de pena, pues los coloca en una visión superior cuando muchos de ellos no se enteraron de ná.

4. Jack Torrance

   17 d’agost 2010, 02:26 AM

   4

   Estoy totalmente de acuerdo con lo que dice el Kamarada X. Se trata, si os fijáis, de un problema y una tipología endémicos de este país: los enteraos, el clásico enterao…

5. xavi cot

   17 d’agost 2010, 09:40 AM

   5

   En mi opinión, la mejor manera de saber lo que pasó en esa década
   es con documentos (carteles, fotos, filmaciones, etc)
   no con opiniones que siempre seran parciales y subjetivas

6. quilpil

   19 d’agost 2010, 02:30 AM

   6

   @ Josep Maria
   Segur que el passaran per TV3 i TVE, ja que és una coproducció, però de moment no està programat i suposo serà desprès del pase per festivals. A Barcelona el podrem veure al Festival In-Edit Beefeater, que se celebrarà entre el 28 d’octubre i el 7 de novembre del 2010. Ja estarem a la güai.

7. jordi t

   25 de setembre 2010, 11:51 PM

   7

   En tot cas el que si era es un moment unic cultural-artistic, molt dificil de que es repeteixi per la seva “frescura”. Jo estudiaba filosofia, en el 76-78 a la facultat de filosofia de barcelona hi eren tots: dels mes acratas a los gerrilleros de cristo rey, pasant per luterants, catolics, troskistas, socialistes, comunistes, capitalistes, independentistes, algun carlista segur tambe, etc. etc.. tots bastant overtament expresant el seu discurs. jo em vaig especialitzar en anar a clases de tots (desde els mes carcas als mes revolucionaris). quin moment: l’ajuntament dona el parc guell per les jornades libertaries, un dia el “monument a la victoria” (diagonal/paseig de gracia) es desperta amb unes svastiques (cuadro roig, cercla blanc, svastiques negre) perfectament pintades als quatre cantons (es deurient pasar la nit pintant tranquilament!). tot una mica casola, pero molt autentic, “por la cara” total

8. soteras

   20 d’octubre 2010, 05:12 PM

   8

   en el 70, NO HABIA FIESTA sino te la hacias tu escondido,,,,
   en el 75 ,cuando murio Franco ya eramos mentalmente mayores,nos habiamos currado la adolescencia a golpes y otros hicieron la fiesta,,,y como esto trata de individualidades, YO en el 75 estaba en otra fiesta……
   Canti,me acuerdo ahora del momento que fuimos con tu moto NSU gris,creo recordar,,,de gualba a capellades…..te quiero,,,,un abrazo

9. Jack Torrance

   3 de novembre 2010, 04:50 PM

   9

   avui he vist el docu aquest, i responent una mica al Jordi T. i al Soteras, el que haig de dir es que no es veu per enlloc aquesta riquesa de cadascú per la seva banda: no, només ens trobem davant d’una serie de pallos que, normalment escriuen o bé sempre i des de llavors han tingut les seves plataformes per dir la seva, però, en canvi, el que falten són les microhistòries. això és el que particularment a mí m’interessaria veure. i d’això, res de res

10. xavi cot

    6 de novembre 2010, 02:50 PM

    10

    Sobre este documental,
    sencillamente, “barato”.
    5 o 6 personas (las de siempre)
    y su material. Se le añaden las
    imágenes de siempre (Canet Roc, la peli sobre el Ocaña y Las Jornadas Libertarias….), y eso fueron los 70s.
    Muy simple y a la vez “tópico”.
    El título, muy desafortunado.
    ¿Una fiesta?
    ¿underground? El Canet, las Jornadas Libertarias (con un mínimo de
    600.000 asistentes, el Mitin de la CNT en Montjuic, ¿eso era underground?
    En fin, mejor hacer algo aunque sea poco, que no hacer nada, pero este es un tema “sensible”, que me digan que los 70s eran una fiesta…no sé para quien, seguro que para los organizadores de Canet no (multas por cartel, etc), para los que veían como secuestraban sus revistas en los quiscos la policía, no; para los nudistas que en el 71 no estaban en Formentera sino en Barcelona, tampoco era una fiesta, para los homoxesuales que internaban en un manicomio con tratamiento de electrochocs ,tampoco; para todos los grupos que se formaron y no hacían “música laietana” tampoco fue una fiesta.
    Para todos-as que murieron (un porcentaje alto) en su juventud, con todo ese talento..no fue una fiesta.
    Y sobre el underground, algún dia los que tomaban whisquis en la barra
    del Zeleste se enteraran que había gente haciendo otras cosas. ¿Cómo se puede obviar a grupos (que tenían ideología priopia y muy avanzada)
    como Macromassa, Perucho´s, Psicópatas del Norte, Jaume Cuadreny.
    Ultratruita, y no hablemos de teatro, happenings, cine, etc. Por lo visto eso no entraba en la “Fiesta”.
    El problema es que la década de los 70s no es una unidad, lo que pasaba en el 79 no tiene nada que ver con lo que pasaba en el 71, por ejemplo. Como mínimo para mí son 3 periódos (70-74) – (74-77) – (77-80) por poner unas fechas. Y ningún periodo de esos pude adjudicarse
    la representación de la década.
    Acabo, en todo caso gracias a los que han hecho el documental,
    repito, mejor hacer (sabiendo, que es difícil que salga bien),
    que no hacer nada y desde la poltrona de casa criticar.

11. Canti

    6 de novembre 2010, 06:53 PM

    11

    Al peu d’aquesta entrada trobareu un nou enllaç a l’article de Josep Massot a La Vanguardia del dia 27 octubre 2010. Cortesia de Joan Carles Usó, Parla sobre aquesta pel·lícula i, en síntesi, reclama un debat sobre els 70 que segons afirma encara esta pendent.

12. rubén gros

    3 de gener 2011, 12:22 PM

    12

    actualment la planta de la cultura popular l han assecat al nostre país, i en bona part “gràcies” a aquells burgesos que eren “la festa underground” i que només es preocuparen als 80, 90 en crear una élit inaccesible, conformista, menjar-se el pastís per ells solets.

    a Catalunya no hi ha cultura popular moderna, pq aquesta ha d esser quelcom viu que es transmeti de generació en generació, que sigui accesible, i no carn d oficines, Macbes, CCCb i el pa de cuatre que es mengen el pastís.

    bcn és morta. només és un escaparate, inert, inocu i superficial, i la cultura part de “la botiga més gran del món”.

    salut.

13. Gero

    23 de juliol 2011, 02:44 AM

    13

    Sols al Paradís

    Entre els anys 1975 i 1980 varem estar cinc anys al paradís. Entre la mort del dictador i l’aparició dels nous demòcrates es va produir per a uns quants un parèntesi que podríem anomenar com la època dels prodigis que va canviar les nostres vides. Cinc anys gloriosos a on varem descobrir un munt de coses noves, les drogues, el sexe, la espiritualitat, l’ecologisme, les comunes… Barcelona va emprendre un vol inimaginable i es va situar a la alçada de San Francisco i molt lluny de Madrid. Evidentment la maquina repressora del franquisme continuava colpejant pero l’anomenada generació perduda va iniciar un camí d’obertura total que ja no s’aturaria mai. Avui en dia encara podem trobar reflexes d’aquella era prodigiosa que va acabar traumàticament amb la arribada del cavall, Tejero i els nous demòcrates. No obstant amb la perspectiva dels anys, es confirmen les tendències que van ser iniciades llavors. No estàvem tan desencaminats, varem viure una temporada sols al paradís sense saber-ho.

14. el joven elfo

    22 de febrer 2013, 06:14 PM

    14

    Lo han echado hoy en la dos?

15. Gero

    23 de febrer 2013, 03:52 AM

    15

    Ayer viernes la pasaron por La 2, uno de los pocos canales que aún se puede ver. Por su parte el C33 repuso “To de re per a mandolina” en homenaje a ese gran pianista que fue Victor Amann.

16. ddaa

    25 de febrer 2013, 09:26 AM

    16

    Muy de acuerdo con Xavi Cot. Me gustaron Quim Monzó, Ramón de España, Nazario y alguna cosa que dijo Mariscal y que me retrotrajo a la sección de contactos de Ajoblanco (“chico reprimido/oprimido por esta sociedad burguesa busca chica liberada, etc.”). El resto de los participantes parecían más interesados en apuntalar topicazos que en desmontarlos. Pongo el enlace al documental en la web de RTVE

    Aquellas movidas – Barcelona era una fiesta underground

17. Canti

    3 de març 2013, 03:36 PM

    17

    Hem posat el link a TVE a la carta.

18. Josep Russell

    19 de març 2013, 09:46 AM

    18

    Que se n’ha fet d’aquelles flors? i dels que varem tenir que marxar per la manca de solidaritat .. sí Formentera va estar molt bé, si venies d’afora.. per lo demés als grans grups catalans sortien del Sa-Fa i altres ESCOLES PRIVADES… anys de filss depapa… I jo no em queixo O VAIG VIURE i despres vaig marxar al mon del Jazz als USA… sóc el Russ ok ?? i també i vaig ser… pero molt millor EXPANDIR-SE aquest païs es molt petit, una mica massa.. ja ho va dir el poeta…
    No m’estic queixant estic dácord amb EL QUE PODIA haver estat… pero o eras fill de papa o marxaves … afortunadament vaig marxar…
    Per cert salutacions a tots, a l’Oriol Tramvía ( vaig ser el teu teclista a Canet )

19. la Terry

    17 de maig 2013, 02:17 PM

    19

    Los maravillosos 60 que yo no conocí y los 70!!!!!!!!!!!!!!!!

20. Satxa R.

    23 de febrer 2014, 12:51 PM

    20

    Molts punts de vista trobem sobre els moments del underground, ja que em de recorda també algunes micro histories com demana algun comentarista, alguns de nosaltres varem trobar el underground en els calabossos de Via Layetana, a la presó Model, altres estaven a Londres com a pròfug, del servei militar, els que no varem anar a Melilla, Victoria, Barbastro, … Micro histories amb múltiples patologies mediques, amb problemes d’exclusió i marginació, de relació social, en coneixem moltes des de el moviment associatiu de consumidors, usuaris i/o pacients de drogues conegut com ASUT Drogologia (Associació Som Útils), i com a Plataforma Drogològica, altres associacions com ALA (Associació Lliberal Anti-prohibicionista) APDO (Associació de Pacients Dependents a Opiacis) ,podem escriure un llibre pro mai tindria tan èxit com si l’escriu un dels famosos, símbol de les injustícies que va presentar tot aquest moment underground i/o moviment underground de Barcelona i altres ciutats; injustícies tot sovint amb las quals encara ens hi podem trobar i ¿quin nom posariam al moment actual de moltes d’aquestes micro histories no tan afortunades?, potser els oblidats.

    Encantat de participar en aquest debat.