Publicat dins: Bars - 20/03/2013
Bar Popeye
Important punt d’encontre al carrer Balmes núm. 171.
Inaugurat l’11 de juliol de 1936, pocs dies abans de l’esclat de la Guerra Civil, el Bar Popeye, situat al carrer Balmes tot just passada la Diagonal, fou sempre un local especial i curiós. La seva decoració tenia reminiscències d’art-decó i en plena posguerra el bar oferia reservats per a parelles fins que varen ser prohibits en les vigílies del Congrés Eucarístic de 1952. També va acollir la primera barra americana de Barcelona. Després va sobreviure a la pressió immobiliària i comercial pròpia d’una zona noble i desitjada com aquella. Seguir llegint a Barcelofilia
« Anterior: Venid a las cloacas. La historia de "La banda trapera del río"
» Següent: Adictonía
9 comentaris
Gero
29 de març 2013, 02:36 AM
1Fa temps que no paso per devant del bar Popeye, ara que tinc una mica de la seva historia, entraré i observaré per curiosejar. Segur que es podria fer una novel.la d’amants secrets en una Barcelona mojigata de post-guerra. Una cosa queda clara que el personatge de Popeye va sorgir bastant abans de la guerra civil.
Gero
31 de març 2013, 03:00 AM
2Recomano la web Barcelonafilia que va dels locals i espais despareguts de Bcn desde el any 1810 fins l’actualitat. Malgrat les seves notables absencies (la web està encara actualizant-se) val la pena donar-li una ullada.
Canti Casanovas
4 d’abril 2013, 04:53 PM
3@ Gero
NO VAGIS AL BAR POPEYE QUE ESTÀ TANCAT des de fa temps.
Et proposo que hi anem els 2 a buscar el “toldo” que encara deu penjar davant la porta com podràs veure en aquesta foto del Goomaps
Canti Casanovas
10 d’abril 2013, 04:51 AM
4@Gero
ja no hi és, ens l’han fotut
Gero
10 d’abril 2013, 06:01 AM
5Vaja, era un objecte “vintage” guapo. De segur que està als Encants per un preu raonable, la qüestió es a on guardar-lo. M’imagino les escenes tórrides que van passar a dins el local amb barra americana i tot, mentre els capellans repartien ósties (en el bon sentit) al Congreso Eucaristico en una Barcelona mes mojigata que mai.
el RUSS
10 d’abril 2013, 08:43 AM
6Hahahahahahahahaaaaaaaaa molt bona Gero ! great Canti
Yeeep I el Miró de las Ramblas??? hahahahahaha
Rocking 4 ever !!
Bámboles
Magda
19 de gener 2015, 08:34 AM
7Any 1962/1964, jo hi dinava cada dia, al Popeye, amb les meves companyes que treballàvem, just al 172 del carrer Balmes. En aquesta època el xicot que el regentava es dia Ramon, tendrian aleshores al voltant d’uns 30 anys. Anavem amb la carmanyola d’alumini i en Ramon, cada dia ens escalfava el dinar que les nostres mares ens havien preparat el dia abans. Una part de la vida d’unes noietes que tenien entre 15 i 16 anys.
Gero
20 de gener 2015, 06:25 PM
8Que legal aquest Ramon! era com el Popeye, l’heroi de les esinaques…
j p burgues
5 de juny 2023, 10:35 AM
9el ramon deu tidre ara com 90 anys jo el baix conexe al gimnas del carrer riera de sant miquel als anys 53 el local es deia ortuño o molt semblant eram nois i noyes ballet pesas i el ramon feiya amb les anellas un Cristo formidable…..crec que el bar era dun tio de ell.records d,un futur allunllat.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?