19 comentaris

1. quil_pil

   5 de març 2010, 01:34 AM

   1

   La meva aportació ja que els he notat a faltar son Gurdjieff I Ouspenski, concretament un llibre dels 2 autors que no recordo com es titulava i “La extraña vida de Iván Osokin” de Piotr Uspenski. El que si recordo perfectament es que em van apassionar i als meus 16 o 17 anys em van obrir tot un mon per explorar.

   Felicitats per l’article Canti, molts cops se’ns ha taxat com a uns simples drogatas sense substància, quan ven al contrari, qui més qui menys li donava al coco que no vegis. Espero es vagin afegint més autors.

   quilpil

2. Canti

   5 de març 2010, 05:12 AM

   2

   Gracies quil-pil.
   Sens dubte molts havíem llegit autors de la branca teosòfica esotèrica. Recordo una parada especialitzada al mercat de Sant Antoni. No només Gurdjieff i Ouspenski, també Madame Blawatski. Potser el més llegit i que poca gent recorda és Jiddu Krishnamurti

3. josep maria

   5 de març 2010, 10:54 AM

   3

   Moltíssimes gràcies per aquesta llista, interessantíssima. De fet, trobava a faltar més entrades sobre llibres a lwsn, i aquesta és molt completa. Només voldria fer tres precisions:
   -A la revista Star hi va sortir un temps una secció (“Los padres del cordero”, em sembla) on es parlava d’escriptors que es podien considerar precedents de l’underground. Si no recordo malament, s’hi va fer sortir Rimbaud, Baudelaire, Lautréamont i els surrealistes, i em penso que tots ells es podrien afegir a la vostra llista (també van sortir-hi Lovecraft i els beatniks, però aquests ja els hi heu posat). D’altra banda, a la col·lecció Star Books, òbviament del mateix editor, s’hi van rescatar obres de Jack London o d’Alfred Jarry, també possibles models de l’època.
   -Hi havia cercles, encara que molt específics, de poetes catalans llavors joves que reivindicaven alguns heterodoxos de la pròpia tradició: en concret, reivindicaven Foix, Brossa, Vinyoli, Palau i Fabre o Ferrater, que va ser professor d’alguns d’ells. Penso en grups com el de la revista Tarotdequinze, però també en gent que anava per lliure com l’Enric Casasses. Un poeta molt reivindicat en cercles no només de poetes va ser Salvat-Papasseit.
   -L’únic llibre que no em lliga a la vostra tria és “La foguera de les vanitats”, que és dels anys vuitanta. Sí que són de l’època, en canvi, els reportatges del mateix Tom Wolfe.
   I repeteixo: moltes gràcies. Una vegada més, un document impagable, amb algun detall tan curiós com el del Libro de Manuel a les presons.

4. Canti

   6 de març 2010, 06:48 AM

   4

   M’alegra que t’hagi agradat i que pugui ser d’utilitat.
   Ja dic a la presentació que aquests són els llibres que alguns amics entrevistats recorden especialment. L’article es centre els darrers anys de franquisme. Tens raó amb “La foguera de les Vanitats” que és un llibre posterior. Segurament se’ns ha colat Tom Wolfe com autor, perquè “Gaseosa de Ácido Eléctrico” no va ser publicat fins el 78. per Azanca Jucar i també surt fora d’època.
   Vull subratllar però que, contra el que pugui semblar, el franquisme no va poder aturar la demanda de llibres. Es publicaven llibres, a vegades ciclostilats i llibretès i llibreries importaven edicions americanes, arriscant-se moltes vegades. I el que volia llegir tenia l’oportunitat de fer-ho. La revista Star va aparèixer el 75, però les edicions van ser posteriors i sempre es van caracteritzar per un afany comercial i un to oportunista i pretensiós, com el del titular que dius. Molts llibres del seu catàleg ja havien estat publicats molt anteriorment (per exemple Jack Kerouac amb Els Pòtols Místics. Barcelona: Proa, 1967 traduït per Manuel de Pedrolo o una antologia de la Beat Generaton mal traduïda i retallada).
   Jack London i Boudelaie mereixerien figurar a la llista, però els entrevistats no els han citat, malgrat que estic convençut que “Les Flors del Mal” i “Els Paradisos Artificials” van ser molt llegits.
   Pel que fa a la “pròpia tradició” penso que es va produir un trencament generacional de rebuig, però pensa que la “cultureta” feia tanta pudor que poques ganes et quedaven de llegir res. I això no treu que alguns elements universitaris reivindiquessin durant l’època (més aviat posteriorment) poetes com Salvat-Papasseit i més.

5. josep maria

   6 de març 2010, 02:22 PM

   5

   Estem d’acord: a la teva introducció ja quedava clar que la tria era el resultat d’una enquesta, i ja he dit que els poetes catalans només es reivindicaven en cercles molt específics (i possiblement només de manera tangencial en el món de l’underground). El trencament generacional de rebuig que dius respecte de la cultura catalana és tot un tema, prou interessant, per estudiar. ”Tot (era) en castellà, l’idioma on millor es barrejaven els diferents argots de la “basca”, va deixar escrit el Pau Maragall sobre l’època. Malgrat tot, gent com el Sisa o el Pau Riba llegien el Salvat, tot i que no puc precisar a partir de quin moment.

6. Mercè Serret

   7 de març 2010, 02:53 AM

   6

   I el Delta de Venus de l’Anais Nin? I Henry and June…?
   Felicitats per la web!!

7. Canti

   9 de març 2010, 05:45 PM

   7

   @Josep Maria
   el trencament a que em referia no significa que no haguéssim llegit a Salvat o a Carme Riera. Jo defenso que la contracultura es manifesta primer entre persones que parlaven, llegien i en molts casos escrivien en català. Per una banda s’enfronta al vell món i als seus valors, però també a l’intent de reduir la llengua i la cultura a una “cultureta de saló petit” emmirallada en lla grandeur de la france. La contracultura posava l’accent en el dinamisme i era cosmopolita i oberta.

8. Canti

   9 de març 2010, 06:10 PM

   8

   @Mercè
   Gracies per la valoració de la web
   d’Anais Nin, com a mínim el Delta de Venus hauria de ser a la llista. encara que una mica posterior, si no recordo malament.

9. lola duato

   10 de març 2010, 02:26 AM

   9

   Uno de los libros que creo que fue muy importante por entonces, y el cual dejé y sirvió de mucho fué tecnicas sexuales modernas de Robert Street. Me lo trajeron de Paris y estaba editado en Argentina, creo recordar, por aquellos años nuestra informacón, ya no educación,sexual era nula.

10. Mercè Serret

    10 de març 2010, 02:32 AM

    10

    Si, Canti, em sembla que el Delta va arribar a Barna cap el 77…..entra de rasqui a la llista…

11. Canti

    11 de març 2010, 03:36 PM

    11

    @Lola
    Por entonces o incluso antes. Creo que has dado en el clavo. ¿Que hubiera sido de nosotros sin estos manuales básicos de sexualidad? Yo lo conpartia con mi hermano.

12. soteras

    19 de març 2010, 04:06 PM

    12

    y tots volguen saber com pasar al altre costat,llegin ALICIA EN EL PAIS DE LAS MARAVILLAS

13. pfanes

    18 d’abril 2010, 11:06 AM

    13

    Una de les creacions d’Aldous Huxley complementaria de L’Illa es Un mon feliç. Els que l’heu llegit recordareu com el Soma, el sexe i totes les nececitats de consum sempre cobertes i a l’abast disminuia les capacitats de revolta i critica – altres llibres de temàtica comú serien 1984 i Fahrenheit 451, entre d’altres-. De totes maneres sempre ens queda la Reserva i apredre’s Shakespeare de memòria.
    Ja que hi som m’atreviria a recordar llibres que molts de nosaltres llegiem en aquells setantes. La Pesta d’Albert Camus, els poemes i narracions del gran Edgar Allan Poe, L’energia dels esclaus de Leonard Cohen, Els cants de Maldoror del Comte de Lautrèmont, Ubu rei i La Patafísica d’Alfred Jarry, poemes de Carlos Edmundo de Ory, i els més agosarats intentavem entrar en la poesia i els increibles dibuixos de William Blake…i tants poetes i escriptors que ens varen dir tantes coses,que precisament això, obrien “les portes de la percepció”. Fins i tot, Salvador Espriu de vegades t’engegava un xute de reflexió “contracultural”.

14. josep maria

    19 d’abril 2010, 03:41 AM

    14

    El comentari del Pau Fanés m’ha interessat molt perquè resulta que, a l’època, i tot i essent més jove que vosaltres, jo també llegia Un món feliç, La pesta i els contes de Poe, a més d’algun dels presents a la llista del Canti (alguns altres els he llegit més tard). Això vol dir que, sense estar connectats entre nosaltres, érem uns quants els qui compartíem lectures que ni tan sols eren d’actualitat (al contrari que els discos que escoltàvem, que més o menys sí que ho eren) però que, per alguna raó, es reivindicaven. Alguna cosa hi havia en l’ambient que ens hi duia, i no s’hi val a dir que són autors i obres clàssics i de sempre perquè, o molt m’equivoco o la gent jove i amb inquietuds d’ara mateix llegeix altres coses.
    I una pregunta: es podria fer un llistat semblant de pel·lícules més vistes o valorades a l’època? Em sembla que, més enllà d’una mirada nostàlgica (el “cualquiera tiempo pasado fue mejor” és fals i estèril), valdria la pena revisar-ho i comparar el resultat amb el que veuen els cinèfils d’avui dia.

15. Canti

    20 d’abril 2010, 07:24 AM

    15

    @Fanes
    ets un crac,
    tots els de Huxley eren material obligatòria. Vist des de la perspectiva que dona el temps Huxley denunciava en aquella època les pretensions de la psicologia conductivista. Em passa com al Josep Maria; jo, per exemple Camus el vaig llegir més tard. I el de Leonard Cohen no sabia ni que existia. Prenc nota.
    @Josep Maria
    El que dius de les pelis és molt interessant, però és un treball que sobrepassa les meves possibilitats i hi ha persones molt més preparades que jo mateix. Em passa sovint que quan surto del cine ja no recordo el títol de la peli que he anat a veure. Però la idea és present. La Lola Duato fa uns dies em va enviar un llistat de les pelis més rellevants. La meva proposta és penjar aquest llistat i ampliar-lo a mesura que aporteu noves dades. Com en l’article dels llibres es podria linkar la fitxa de la peli amb alguna web de descàrregues.
    Doneu-me uns dies sabàtics; vaig a pujar la muntanya sagrada i desprès ens hi posem.
    Canti

16. pfanes

    20 d’abril 2010, 02:05 PM

    16

    Amic Canti , no se si pujaras a Montserrat , al Sinai, al Tividabo o alguna muntanya molt més particular. Que tornis amb tota la llumeta possible. Tenim pendents els bars, pel-lícules – posem una de musical per començar. Raga, amb el Ravi Sahnkar- I tenim pendents potser fins i tot els racons, per exemple a quins llocs portavem les novies en cas d’emergència o ella a nosaltres. Vull dir pensions que no demaneven el llibre de familia, meubles,cases d’amics, casa del pares, segones residencies, que se jo!
    Recordo una pensió que no preguntaven res al carrer Princesa, etc .
    Soposo que recordeu que a España no es podia anar a cap hotel,pensió, , hostal o similar sense estar casat? Coses de la dictadura i la creu.

17. Gero

    21 d’abril 2010, 12:58 AM

    17

    Apunto tres pelis memorables a vuelapluma: 2001, Cabaret i Apocalypse Now.

    To Be Continued…

18. pfanes

    25 d’abril 2010, 11:37 AM

    18

    De pelis que als setantes eren quasi de culte.Per començar amb la de
    Easy Rider de Dennis Hopper, L’Enfant sauvage de Truffaut, Amacord de Fellini, El espiritu de la colmena de Victor Erice…
    En quan als llibres no oblidem el també teoric- conductista Waldem 2 ,d’Skinner i el Walden, de Henry D.Thoreau. Un dels llibres que també es va llegir molt. L’Ofici de viure, de Pavese. I perque no, La guia secreta de Barcelona, de Josep Maria Carandell que per cert va escriure alguns assajos sobre comunes llibertaries …

19. josep maria

    25 d’abril 2010, 02:01 PM

    19

    Quan vaig preguntar si es podia fer un llistat de pel·lícules mítiques dels setanta, ja en tenia al cap una de ben bé quinze o vint, entre les quals algunes de les que heu dit, com Easy Rider (per cert, el Dennis Hopper s’està morint), 2001, Amarcord o El espíritu de la colmena; però proposo que tots plegats esperem que el Canti pengi la llista per anar-hi dient la nostra després. Ah! I em vaig equivocar quan li vaig dir Pau al Paco Fanés. En fi, anirem continuant.