16 comentaris

1. josep maria

   7 de març 2014, 04:41 AM

   1

   Coneixia molt poc la poesia d’en Xavier Sabaté i prefereixo, doncs, que en parlin d’altres. La de Panero era una de les veus més radicals i desolades del segle passat i del poc que hem viscut d’aquest. Recomano, per a qui no el conegui, antologies introductòries com “Agujero llamado Nevermore” o “Sobre la tumba del poema”. I l’extraordinari “Traducciones/ Perversiones”, amb versions de Lewis Carroll, Edward Lear, Catul i fins del “Jumpin’ Jack Flash” dels Stones. I mireu-vos El País digital d’avui, que remet a articles apareguts anys enrera sobre Panero: http://cultura.elpais.com/cultura/2014/03/06/actualidad/1394093486_474925.html. “Soy el negro, el oscuro: ardiendo está mi nombre”.

2. Gero

   7 de març 2014, 05:24 AM

   2

   Et recordaré així com surts a la foto, de quant teniem vint anys i divagavem per la plaça del Rei. Dels teus colllarets i d’aquella armilla de la que sortien llibres de Jack London, Lovecraf o Huxley… De viure en el pis mes cochambrós de la ciutat, i de que reiem, reiem i reiem. Que es la vida sino el que et regalen les persones que troves en el camí.

   Gràcies per haver-les compartit amb mi.

3. salvador rodés

   7 de març 2014, 07:51 AM

   3

   “Entre otras cosas, nací en un taxi y eso justifica una visión refinada y espectacular de la vida. Luego empece a gatear, todo fueron sonrisas. Dije: MA-MA y me ofrecieron un pastel con una cereza y todo fueron pecados. Más tarde ya nada importa, la noche ha sido mi compañera y en ella espero encontrar una mujer adúltera, o un transexual transfuga convertido a la religión de Mahoma, llorando arrepentido de su aspecto, condenado a desempeñar la función de eunuco en cualquier vulgar harén…”
   (fragment de Comunión II, del llibre “Oscuros silencios de bronce”, de Xavier Sabater, La Cloaca, 1978).
   Una abraçada
   Salva Rodés

4. Sylvia Trinxet

   7 de març 2014, 07:59 AM

   4

   Xavi, no paro de llorar desde hace una semana. ¡Cuánta tristeza!
   Me hubiese gustado tenerte un tiempo más entre nosotros y decirte todo lo que me quedó por contarte: me aportaste mucho como maestro, amigo, colega, compañero y pareja. Me enseñaste las maniobras comunicativas de la inmediatez con una paciencia infinita, desbordando amor por cada poro de tu ser, aunque a veces había de pararte los pies para que mejorases tus defectos mordaces y no lo lograba mucho.
   Gracias por haberme aportado madurez emocional.
   Deseo que encuentres tu sitio y que seas feliz allí donde estés.
   Hasta siempre, cariño.

5. Pere Suñé

   7 de març 2014, 09:30 PM

   5

   Xavi, avi, savi, sony, poeta, sabata, Sabates, sabateta, polipoeta.
   Xavi, extra, pesca, ordinari, extraordinari, diari, saba, crida, clama, mira poetica, etica, filma, poesia, brama, sua, mira… Ximple!! Brinca!!!
   Simple, xavi, savi, armari.
   Sanyo, escanyo, acte, tracte.
   Espectacle, mot, sot, perdua, buit, res, pes…és.
   Xavi, savi, poeta, adeu, deu, Redeu! Massa aviat, mot enregollat.
   Sony, voste perdoni…!!
   Te’n has anat, mires el món per un forat.

6. pfanes

   8 de març 2014, 12:49 AM

   6

   Fa set anys en Xavier va estar en coma 50 dies i els metges mai van saber de que patia. Quan em van dir que estava a l’hospital vaig pensar: cap problema, en te per al menys set anys més. Però vet aquí que en Leopoldo Maria el va trucar i li diu: Xavier, vamos a tomar una copa un poco más allá de las palabras quietas y asi sales de casa a tomar los cielos de todas las poesia y yo del frenopatico a dar por la mirada; volveremos para cenar i terminar aquel poema, ya sabes, el Gran poema d’anar a la Merda.
   La poesia és ja per si un genere minoritari però, si hi pot haver un genere més minoritari aquest es el de la Polipoesia, la poesia fonètica, la vídeo poesia, etc . I en Xavier Sabater era el més gran divulgador d’aquestes més que maleïdes especialitats. En Xavier va lluitar molt per dignificar aquest original mar de sensacions poètiques amb l’associació la Papa i altres idees sorprenents.
   Amic, ara, avui , després de 40 anys et recordo sencer i jove al London bar, quan començava tot.
   Saba-Sanyo-Casio… i totes les altres titelles del teu espectacle et saluden. Bon viatge.

   Aquesta és la dedicatòria que em va oferir fa uns anys en un llibre seu:
   Per en Paco , amic retrobat del rotllo i ara de nou amb tu m’enrotllo.

7. Canti Casanovas

   13 de març 2014, 11:42 PM

   7

   EL TABURETE DE LEOPOLDO – Armando Montesinos

8. Paolo Colleoni

   28 de març 2014, 12:54 AM

   8

   Jo sóc forà, he arribat a BCN el desembre del 86, i fins al 94 no he conegut en Xavier, per mi ha sigut un Mestre, i Amic, no viure més la seva presència em trenca, ara les gràcies no serveixen de res.

9. Gero

   30 de març 2014, 03:21 AM

   9

   ¿Per a quan l’homenatge a Torre Llobeta?

10. Canti Casanovas

    30 de març 2014, 08:28 AM

    10

    a mijans d’abril, aviat concretaren data i hora

11. Gero

    30 de març 2014, 08:11 PM

    11

    Sembla ser que serà el dissabte 26 sobre les 19 hores a Torre Llobeta, esperem confirmació…

12. Carlos Romeo

    15 d’abril 2014, 10:09 PM

    12

    Acabo de enterarme. Le conocí en Madrid, en la época en la que él vivió en esta ciudad.
    Me aportó mucho y siento mucho su pérdida. Había pasado mucho tiempo, demasiado, desde la última vez que contacté con él.
    Ahora es tarde y me duele.

13. Carlos Romeo

    15 d’abril 2014, 10:19 PM

    13

    Perdoname, es la impresión. Me refiero en todo momento a Xavier Sabater.

14. Canti Casanovas

    15 d’abril 2014, 11:31 PM

    14

    La comunitat poètica de Barcelona celebra la vida i obra de Xavier Sabater

15. Gero

    27 d’abril 2014, 07:47 PM

    15

    “Un hombre es un hombre, aunque la policia diga lo contrario” Sabater es un gran poeta, su obra se estudia en la Universidad.

    Gràcias por tu legado.

16. chico-duende

    10 de maig 2014, 12:48 AM

    16

    Bon poeta i bona persona.Caps de setmana a la floresta..rumian..amb l’albert,shequespeare,i altres.