Publicat dins: Persones - 02/12/2011
Clica per escoltar
Chau Hernán, viejo roquero
El martes a la madrugada se murió Hernán Sabaté. Tenía más cicatrices que un torero y una mente lúcida como pocas en esta noble y trajinada profesión.
Llegiu l’article a Club de Traductores Literarios de Buenos Aires
« Anterior: les paraules de la Donya, des de Formentera
» Següent: Extra Prohibición, 50 años de sinrazón (1961-2011)
3 comentaris
Gero
3 de desembre 2011, 06:38 p. m.
1Adeu Hernan, et coneixia poc pero sempre t’he recordat somrient.
maria
9 de desembre 2011, 09:32 p. m.
2…encara et veig, sempre alegre i rialler i entusiasmat amb la vida! sí, i lúcid.
xevi
29 de desembre 2011, 08:50 p. m.
3Quan per el 78 i el 79 tots ens estàvem ensorrant ell s’aguantava, serè i sencer. Era admirable. Era un tio gran. Em sap molt greu. Feia moltissims anys que no el veia pero ho sento molt.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?