Publicat dins: Persones - 02/12/2011
Clica per escoltar
Chau Hernán, viejo roquero
El martes a la madrugada se murió Hernán Sabaté. Tenía más cicatrices que un torero y una mente lúcida como pocas en esta noble y trajinada profesión.
Llegiu l’article a Club de Traductores Literarios de Buenos Aires
« Anterior: Formentera i Sitges 1975, pel·lícules de Jordi Torrent
» Següent: Los Kifers - El sol es una droga, 60s
3 comentaris
Gero
3 de desembre 2011, 09:38 AM
1Adeu Hernan, et coneixia poc pero sempre t’he recordat somrient.
maria
9 de desembre 2011, 12:32 PM
2…encara et veig, sempre alegre i rialler i entusiasmat amb la vida! sí, i lúcid.
xevi
29 de desembre 2011, 11:50 AM
3Quan per el 78 i el 79 tots ens estàvem ensorrant ell s’aguantava, serè i sencer. Era admirable. Era un tio gran. Em sap molt greu. Feia moltissims anys que no el veia pero ho sento molt.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?